Economia

FRANCESC CABANA

Luxe i desigualtats

M'ha semblat inoportuna i de molt mal gust la notícia que El Corte Inglés i Unión Suiza s'aliïn “per impulsar el luxe”. Al marge que ni El Corte Inglés és anglès ni la Unión Suiza, suïssa, el moment no és per fer una oferta que només podrà ser atesa per un 1% o un 2% de la població. Els objectes de luxe són perfectament prescindibles i més en una societat representada per unes persones que passen per la plaça de Catalunya, on s'instal·larà l'espai referit, que tenen problemes per arribar a final de mes o al final del dia. Seria divertit que al voltant de l'esmentat espai s'instal·lessin els senegalesos i les seves mantes amb productes de grans marques falsificats.

El fet és més seriós del que sembla, des del meu punt de vista. Si es tira endavant el projecte, farà mal a la vista a tots aquells que tinguin una mica de sensibilitat social. Una societat com cal seria aquella en què tothom pogués viure amb el fruit del seu treball, però sense productes de luxe, que són inútils. Un Rolex, posem per cas, l'hem de valorar per l'exactitud horària, al marge d'altres serveis complementaris, com el cronòmetre. Si el rellotge porta diamants incrustats, és un luxe inútil. Als possibles compradors els convido a veure abans Gente bien, de La Cubana, no gaire lluny de la seva exposició. No cal insistir en aquest punt. Em sembla evident que és inútil i ofensiu per al 99% dels barcelonins. Però el tema em permet entrar en una altra qüestió propera, socialment.

Els analistes econòmics coincideixen a dir-nos que estem en el període de recuperació de la crisi iniciada el 2008. Hi ha qui aprecia que s'ha acabat la crisi i d'altres que no són capaços de veure la cua del monstre. És fàcil d'entendre per a un economista. En una societat d'economia de mercat i poca intervenció de l'Estat, la recuperació es dóna abans en les rendes del capital que en les del treball. Dit d'una altra manera: els beneficis procedents d'una millora econòmica aniran a parar a les empreses i a les butxaques dels propietaris. Si l'Estat no mou peça, els beneficis derivats de més vendes, de més marge comercial i de l'entrada en nous mercats tendiran a quedar-se allà on són. Si l'economia de mercat funciona correctament, la recuperació econòmica suposarà una alça dels salaris, la creació de nous llocs de treball, la reducció de l'atur, etc. El procés es produirà amb tota seguretat, però amb dos interrogants: el temps que farà falta perquè la recuperació arribi als assalariats i el percentatge del benefici nou que es quedaran els propietaris. Actualment, hi ha una protesta generalitzada per una desigualtat creixent entre les rendes altes, que es poden permetre el luxe de comprar objectes de luxe, i les rendes baixes, que estudien els descomptes i els preus dels productes bàsics de consum.

La intervenció de l'Estat està sempre assegurada. En els últims 50 anys, hi ha hagut avenços considerables. Però en l'aplicació del principi que pretén reduir les desigualtats, hi ha moltes diferències. Hi ha partits de centredreta que aconsegueixen la reducció gràcies a un coneixement més ampli de les lleis socials. I hi ha partits d'esquerres que apliquen polítiques que esvaloten el personal i fan més mal que bé. I en l'altre sentit, és clar. La història econòmica és molt útil en aquest sentit per entendre aquests fenòmens.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

Rússia

Rússia augmenta un 82% els ingressos per la venda de petroli i gas el 2024

barcelona
unió europa

Brussel·les exigeix a Booking complir amb les restriccions de la llei de mercats digitals

barcelona
ECONOMIA

Came Parkare s’instal·larà al parc de l’Alba

CERDANYOLA DEL VALLÈS

Compradors d’or, paranoics o assenyats?

Barcelona

El negoci de les caixes fortes reneix

barcelona
Ruben Sans
President de l’Associació de Joves Empresaris de Catalunya (AIJEC)

“L’empresari segueix veient-se com una figura negativa”

Barcelona
DE MEMÒRIA

Línies d’ultramar (1906)

PROFESSOR DE POLÍTICA ECONÒMICA DE LA UB (1967-2016)
Tecnologia

La Mobile World Capital vol lluir “el llegat” que deixa el MWC

Barcelona

El mercat posa a prova la joiera responsable

barcelona