La Borsa
Més valors
Economia

Aliança per evitar que el fesol de l'ull ros desaparegui

Quatre productors del Baix Empordà i un de l'Alt Empordà i les administracions públiques impulsen un grup de recuperació d'aquest llegum

Es pretén potenciar-ne el conreu i el consum

Quatre productors del Baix Empordà i un de l'Alt Empordà han decidit recuperar el fesol de l'ull ros, un llegum típic de l'Empordà i del Pla de l'Estany “molt apreciat gastronòmicament però el conreu del qual s'està perdent”. L'objectiu és –segons van explicar ahir els promotors– aconseguir comercialitzar aquesta varietat, més enllà de la parada del mercat o del que pugui vendre el pagès a les seves explotacions, i arribar a “les botigues especialitzades i als restaurants de la demarcació”.

De fet, la varietat ull ros no s'ha deixat mai de fer a la demarcació, però els pagesos que la plantaven ho feien per a consum propi. És una varietat que és difícil de conrear perquè s'ha de fer el triatge a mà i la floració no ve de cop i per tant la recol·lecció no es pot fer a màquina.

Ara ja hi ha cinc productors amb camps a Vall d'Aro, Palamós, Torroella de Fluvià, Foixà i Palau-sator que ja n'han plantat, “tot i que aquest any no s'ha fet una gran recol·lecció perquè l'estiu ha sigut molt sec”. “De cara a l'any vinent ja ens plantegem instal·lar reg de suport perquè no ens passi el d'aquest any”, va explicar ahir Artur Garcia, representant dels productors. Garcia també va comentar que de moment són cinc productors però que no descarta que a la iniciativa s'hi acabin afegint altres productors empordanesos.

La iniciativa de recuperar els fesols de l'ull ros és liderada per la Xarxa Tràmec del Consell Comarcal del Baix Empordà i disposa de la col·laboració de l'Ajuntament de Figueres i l'assessorament de l'IRTA Mas Badia –que faran una anàlisi científica de la varietat–, l'Escola Agrària de Monells i la Fundació Cuina Catalana. “Aquesta acció publicoprivada busca evitar la desaparició d'aquest llegum típic de l'Empordà i convertir-lo en un actiu per potenciar el desenvolupament del territori i el sector primari”, va explicar l'alcalde de Palamós, Lluís Puig, que va assegurar que des del punt de vista local el fesol “ens ofereix qualitat, proximitat i un diferenciador de l'oferta generalista”.

La directora dels serveis territorials del Departament d'Agricultura, Elisenda Guillaumes, va destacar que no es pot deixar perdre aquest llegum tradicional “d'alt valor gastronòmic”. “Hem de preservar la biodiversitat de cultius”, va remarcar.

Per la seva banda, el president del Consell Comarcal del Baix Empordà, Joan Català, va destacar que volen fer costat a les empreses agroalimentàries de la comarca, perquè són “el vertebrador del paisatge, són un element molt important per mantenir el paisatge de l'Empordà”.

El fesol de l'ull ros ja forma part de la marca de garantia Productes de l'Empordà, “que certifica la qualitat de producte”, i ara “s'estan fent els tràmits a Madrid”, va assegurar el tècnic de la Xarxa Tràmec del Consell Comarcal del Baix Empordà, Francesc Galí.

LA FRASE

Estem al costat del sector agroalimentari perquè és el vertebrador del paisatge
Joan Català
President del Consell Comarcal del Baix Empordà

Cuina autèntica i original

“Productes com el fesol de l'ull ros fan que la cuina de l'Empordà sigui encara més autèntica i original”, va remarcar ahir el xef de l'Hotel Restaurant Casamar, Quim Casellas (una estrella Michelin). Per Casellas, el fet de conèixer de primera mà el producte que es cuina “et fa més gran com a cuiner”, i aquest fesol es pot menjar a casa però també al restaurant perquè “és fàcil introduir-lo a la carta perquè és un producte bo, sa, neutre i d'un gust molt delicat”.

Casellas va suggerir menjar-los bullits i amanits amb un raig d'oli i una botifarra, o guisats amb conill o fer-ne un empedrat fred a l'estiu.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

La llei ‘raider’ fa un any, però encara hi ha molts autònoms

barcelona

El cost de la vida, disparat, marca un nou rècord: 10,3%

barcelona
societat

1.856 peticions d’ajut per descarbonitzar la flota de transport

economia

L’aeroport del Prat recupera al juliol més del 80% del trànsit d’abans de la covid

Economia

El govern destina 18 milions a empreses d’inserció laboral

La vaga de pilots d’EasyJet provoca sis cancel·lacions al Prat

Barcelona

El trànsit de mercaderies al Port de Barcelona supera els registres prepandèmia

barcelona

L’IPC continua disparat i marca nou rècord, amb el 10,3% al juliol

barcelona

Inspecció de Treball torna a multar Amazon

barcelona