Econòmicament oposats

L'augment de la despesa, el proteccionisme, l'abandonament de l'euro, són alguns dels arguments recurrents de Marine Le Pen; la prudència fiscal, el liberalisme i l'enfortiment de la integració europea, són els que fa servir Emmanuel Macron. Els dos finalistes per ocupar la presidència francesa tenen dues visions diametralment oposades de l'economia. El pro-europeu centrista i jove, de 39 anys, és el favorit per al nomenament, al 7 de maig, després d'haver superat la primera volta amb 24,01% dels vots, seguit per la candidata de l'extrema dreta, de 48 anys, amb el 21,30% dels sufragis.

En qüestions econòmiques, “són dues filosofies molt diferents”, ha assegurat Philippe Waechter, economista en cap de la gestora d'actiu Natixis AM. “D'una banda, Macron pretén trobar els mitjans per adaptar-se a un món canviant; de l'altra, Le Pen desitja trencar amb la resta del món”. L'economista considera que els dos candidats suggereixen una “gran bretxa” entre dos programes “totalment oposats”.

Al cor de les diferències hi ha el concepte sobre la globalització, que Macron percep com una oportunitat i Le Pen, en canvi, com una amenaça per a França. Però en el nucli de les desavinences també hi ha el sistema social, les normes laborals o les formes d'impulsar el creixement.

“La globalització salvatge posa en perill la nostra civilització”, considera Marine Le Pen, que censura la “total desregulació, sense fronteres i sense protecció”, que origina “deslocalització” i desemboca en el “reialme dels diners”.

Sobre la preferència francesa

Per contra, per a Emmanuel Macron, ex ministre d'Economia del quinquenni socialista i antic banquer, “la globalització és una gran oportunitat”. “Els grans èxits econòmics del nostre país han estat impulsats pel creixement global, nosaltres no tenim una altra opció i és encara la nostra oportunitat”, va declarar durant la campanya.

La candidata del Front Nacional (FN), que promou el proteccionisme econòmic, ha promès en canvi renegociar els tractats comercials internacionals i restaurar les barreres duaneres, mitjançant la imposició d'un impost del 3% sobre determinades importacions.

Le Pen proposa que per a disputar les contractacions públiques es doni preferència a les empreses franceses, i no s'amaga de voler tallar els llaços amb Brussel·les amb una mesura dràstica: l'abandonament de la moneda comuna, la qual responsabilitza de llastar la competitivitat de les empreses i el poder adquisitiu dels francesos.

“Els preus es van disparar quan vam canviar a l'euro, aquesta veritat s'ha camuflat”, ha assegurat ella. En el suposat marc d'una ruptura amb el projecte europeu, Le Pen té la intenció de “recuperar la sobirania monetària i econòmica”, ha recordat Emmanuel Jessua, economista de Coe Rexecode, un prestigiós centre d'observació econòmic per al desenvolupament de les empreses. Aquesta voluntat de “patriotisme econòmic” està en desacord amb la posició del seu rival, que vol reforçar el lliure comerç, la validació de la CETA (l'acord comercial entre la Unió Europea i Canadà), i aprofundir en la integració europea a través de la creació d'un pressupost propi per a la zona euro.

Funcionaris en qüestió

Els dos candidats també tenen una posició contraposada en la qüestió de les finances públiques. “Emmanuel Macron promet respectar la regla del 3% del dèficit públic per a l'any 2017”, d'acord amb els tractats europeus, el que requereix una gestió rigorosa dels fons públics, segons assenyala Ludovic Subran, economista en cap de l'asseguradora Euler Hermès. El líder del moviment En Marxe! preveu per això un pla de 60.000 milions d'euros en estalvis a cinc anys vista, mitjançant l'eliminació de 120.000 llocs de treball de funcionaris públics i una reducció dels subsidis per als governs locals.

Aquesta prudència fiscal el diferencia de Marine Le Pen, que promet la contractació de funcionaris, una prima mensual de 80 euros pagada per l'Estat a tots els assalariats que guanyin menys de 1.500 euros al mes, o fins i tot abaixar l'edat legal de jubilació als 60 anys contra els 62 actuals. Per al finançament d'aquestes mesures, la candidata del FN “proposa estalvis efectius”, com “l'eliminació dels subsidis que no vagin destinats als francesos”, ha destacat Subran. En l'aspecte social, el candidat liberal pretén dissenyar “un mercat de treball que funcioni sobretot segons els esquemes de flexibilitat del model escandinau”, a criteri de Jessua. Marine Le Pen, en canvi, ha promès abolir la nova Llei del Treball –projectada pel seu rival quan era titular del Ministeri d'Economia–, que segons ella respon a un “full de ruta de Brussel·les”.