La vinya, principal aposta agrícola per al Pirineu

L’estudi de l’Oficina del Canvi Climàtic ha fet una projecció de possibles cultius amb el canvi de temperatures previst per als pròxims vint anys, i en selecciona 10 que podrien ser els més aptes segons les tendències del mercat i les possibilitats de producció de les comarques pirinenques: pomera, perera, cirerer, mongeta seca, vinya, olivera, sègol, espelta, patata i fajol. L’estudi, fins i tot, cartografia en quins llocs aquests cultius serien més rendibles segons el clima.

La principal aposta és la vinya. Segons la proposta, seria el cultiu que més augmentaria la superfície, en un 7,4%, amb creixements cap a les zones baixes del Pallars Sobirà i de l’Alta Ribagorça, així com al nord del Pallars Jussà i de l’Alt Urgell.

De fet, des de fa 10 anys s’ha començat a reintroduir el cultiu de la vinya en zones del Pallars, la Cerdanya i Andorra, de moment tímidament, amb petits cellers que, a poc a poc, han anat creixent en extensió. La vinya, de fet, era un cultiu propi de les zones baixes del Pirineu, fins a la crisi de la fil·loxera, fa més d’un segle, quan va desaparèixer. El canvi en les temperatures dels últims anys ha fet que alguns grans productors com Torres hagin plantat ceps al Pallars, amb vista a una futura extensió del cultiu a les zones de muntanya.

Després de la vinya, el segon cultiu en creixement, segons les propostes dels científics, és el sègol, amb un 6,6%.

Ara per ara les comarques del Pirineu tenen 53.535 hectàrees de sòl agrícola. El de secà és el majoritari, amb un 70,7%. D’aquest, gairebé una tercera part és potencialment irrigable. Per comarques, la que té més percentatge de secà és la Val d’Aran, amb un 97,8% del sòl, perquè les condicions climàtiques actuals no en fan necessari el reg. Per contra, la que té més regadiu és la Cerdanya, amb un 50,8% de la superfície agrícola, seguida de l’Alt Urgell. En valors absoluts, la superfície més gran de regadiu és al Pallars Jussà, amb 5.559 hectàrees.