La Borsa
Més valors
Economia

Economia

L’apreciació de la divisa europea

El risc d’un euro massa fort

El BCE no vol pas que la moneda europea sigui gaire forta ni que s’apreciï massa de pressa

L’índex del dòlar ha perdut més del 8%

El caos polític als EUA és causa de la debilitat de la divisa americana

L’euro s’ha apreciat envers el dòlar els últims mesos fins a valors màxims des de fa dos anys i mig fins a cotitzar per damunt dels 1,18 dòlars. Ara mateix, però, ha reduït l’embranzida i cotitza una mica per sota. El motiu d’aquest esclat sembla ser el caos polític que regna a Washington des que Donald Trump és a la Casa Blanca i el fre de la Reserva Federal (Fed) a les anunciades puges de tipus d’interès, desaconsellades per la baixa inflació que impera als Estats Units.

Però l’euro també s’ha apreciat els últims temps en relació a altres divises, com ara la lliura esterlina, per les incerteses que genera el Brexit i la debilitat del govern de Theresa May, o envers el franc suís, amb què ha registrat recentment un màxim des de principis del 2016. I si l’enfortiment persistís, podria pesar sobre el creixement de la UE, de manera desigual, tanmateix.

A principis del 2017, els mercats temien que l’esclat dels populismes a Europa, concretament una presumpta victòria del Front National a França, a més d’una política d’expansió als EUA, pronosticada per alguns analistes arran dels incentius promesos en campanya per Donald Trump, tindrien com a conseqüència la represa de la inflació i una cotització alcista del dòlar. Contra tot pronòstic, set mesos més tard, és l’euro el que creix. Cal tenir en compte que, actualment, la zona euro es percep com un espai d’estabilitat, i una taxa de creixement semblant entre la zona euro i els EUA, amb polítiques monetàries més o menys sintonitzades, és el principal motiu generador de confiança.

El Banc Central Europeu (BCE) no vol pas que l’euro sigui gaire fort ni que s’apreciï massa de pressa, però les darreres xifres sobre l’impressionant creixement a l’Estat francès i a l’Estat espanyol han contribuït a impulsar l’euro més amunt del que es preveia. I aquesta apreciació no ha estat per una gran fortalesa intrínseca, sinó per la pròpia debilitat del dòlar. La veritable qüestió és, doncs, per què el dòlar és tan feble?

Sobre el bitllet verd pesa una severa pressió, que va des de la incapacitat de la Fed per convèncer el mercat que podrà mantenir el ritme recent de puges de tipus d’interès al fre que imposen les derrotes parlamentàries de Trump, que compliquen els seus plans per a les anunciades reformes. Els analistes coincideixen que el caos polític de Washington i la falta de funció legislativa als EUA són causes de la debilitat de la seva moneda.

Des de principi d’any, l’índex del dòlar, que mesura la força de la moneda americana contra una cistella de sis divises, ha perdut més del 8%, segons xifres de l’agència ActivTrades. Els economistes d’UniCredit han revisat recentment a l’alça els seus pronòstics de tipus de canvi de l’euro fins a 1,20 dòlars a finals del 2017 i fins a 1,25 dòlars a finals del 2018. L’euro s’ha apreciat aproximadament un 11% enfront del dòlar des de finals del 2016. Amb tot, l’última setmana, l’evolució del valor de la moneda ha mostrat algunes incerteses.

“Però la fortalesa de l’euro pot convertir-se, lentament, en un maldecap per al BCE. En les ments dels banquers centrals de Frankfurt, una apreciació de l’euro excessivament ràpida és perillosa per a la inflació de la zona de l’euro”, tot i que, fins ara, el president del BCE, Mario Draghi, s’ha mostrat molt relaxat respecte d’això, segons Commerzbank.

La taxa d’inflació de la zona de l’euro es va mantenir, al juliol, en el 1,3%, de manera que encara s’allunya de l’objectiu del BCE, que és una taxa una mica per sota del 2%. El BCE compra grans quantitats de deute públic i privat de la zona euro tots els mesos per mantenir els tipus d’interès baixos, per impulsar la concessió de crèdit a les empreses i les famílies i perquè es devaluï l’euro i pugi la inflació. Però l’apreciació de la moneda europea, que abarateix les importacions en dòlars, com ara en el cas del petroli, pot dificultar aquest objectiu.

Commerzbank preveu que l’euro es canviarà a 1,12 dòlars a finals del tercer trimestre d’aquest any, a 1,10 dòlars a la final del quart i a 1,08 dòlars a finals del primer trimestre del 2018, perquè considera que, a mitjà termini, la reducció de les compres de deute del BCE, que Mario Draghi ha anunciat, donarà suport a la depreciació de l’euro.

L’impacte de la fortalesa de l’euro serà diferent entre els països. Per a Alemanya, un euro fort no és cap problema, perquè només una quarta part de les exportacions són en dòlars. Tampoc no hauria de preocupar massa l’Estat espanyol, on més de la meitat de les exportacions van a la zona euro i dos terços a la UE.

Les pressions que debiliten el dòlar
Sobre el bitllet verd pesa una severa pressió, que va des de la incapacitat de la Fed per convèncer el mercat que podrà mantenir el ritme recent de puges de tipus d’interès al fre que imposen les derrotes parlamentàries de Trump, que compliquen els seus plans per a les anunciades reformes.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

El deute espanyol al 2019 va ser d’1,1 bilions

barcelona

Seguiment “del 100%” en la vaga general a la petroquímica de Tarragona

tarragona

El govern espanyol deroga l’acomiadament objectiu per acumulació de baixes

madrid
Economia

Un miler de treballadors de Nissan reivindiquen el seu futur

Treballadors de Nissan demanen un futur per la planta en una marxa cap a la delegació del govern espanyol

barcelona

Honor i Kaspersky mantenen les presentacions a Barcelona

Barcelona

Tech Spirit Barcelona es celebrarà del 23 al 27 de febrer enlloc del 4YFN

BarcElona

El govern espanyol proposa Cristina Herrero per presidir l’Airef durant els pròxims sis anys

Madrid

La patronal química de Tarragona respecta però no comparteix la vaga d’aquest dimecres

tarragona