La Borsa
Més valors
Economia

El Banc d’Espanya calcula que es perdran 40.000 milions dels ajuts a la banca

Preveu que només es recuperaran 14.275 milions en ajudes públiques, un cop hagi venut Bankia-BMN

Això és només un 26,2% de l’import total

El Banc d’Espanya ha fixat en 14.275 milions d’euros l’import recuperable de les ajudes públiques compromeses a la banca en diverses formes de capital des del 2009, quantitat que inclou l’amortització d’obligacions convertibles de Banco CEISS (antigues Caja España i Caja Duero) i el que s’obtingui amb la venda de les participacions del fons de reestructuració ordenada bancària (FROB) a Bankia i BMN (Banc Marenostrum). Aquesta quantitat representa el 26,2% de l’import total d’ajudes concedides en el període 2009-2016, que en total sumen 54.353 milions d’euros aportats pel FROB.

A 31 de desembre del 2016 s’havien recuperat 3.873 milions d’euros, 977 dels quals van ser retornats per CaixaBank l’abril del 2013 procedents dels ajuts rebuts per Banca Cívica; 800 milions van provenir d’una emissió del maig del 2010 de quotes participatives de CajaSur; 782 milions van ser per la venda de la participació del FROB a Catalunya Banc; 783 milions, per la venda de la seva participació a NCG; 407 milions van ser amortitzats anticipadament per Ibercaja Banc d’una emissió d’obligacions convertibles realitzada per Caja 3, i 124 milions més, amortitzats abans per Liberbank a partir d’una emissió d’obligacions convertibles.

El Banc d’Espanya estima que aquest import recuperable s’incrementarà en 10.402 milions amb la venda de les participacions del FROB a BFA (Bankia) i BMN, i l’amortització de les obligacions obligatòriament convertibles de Banco CEISS per 604 milions d’euros.

D’aquests càlculs es dedueix que la privatització de les dues entitats nacionalitzades, sobre les quals el FROB controla més del 65% del capital, proporcionarà a les arques públiques uns 9.798 milions d’euros, segons les darreres estimacions.

El Banc d’Espanya ja havia publicat quatre notes informatives des del 2013 sobre els ajuts financers aportats en el procés de reestructuració del sistema bancari. La nota publicada ahir actualitza la informació segons les dades disponibles a 31 de desembre del 2016.

“Sota la síndrome del pànic”

L’economista Ángel Vilariño va advertir ahir, en una compareixença davant la comissió parlamentària que investiga l’origen de la crisi financera, que el cost real d’aquesta crisi va estar molt per sobre dels 60.000 milions d’euros que es calculen, si comptem amb el deteriorament de les infraestructures i tots els treballadors que han hagut de marxar a l’estranger. Per Vilariño, en el moment del rescat bancari (estiu del 2012) el govern va prendre decisions amb urgència “sota la síndrome del pànic”, ja que va preferir fer “qualsevol cosa” abans d’enfrontar-se a un veritable rescat europeu. També va recordar decisions “precipitades i forçades”, com la fusió de caixes com Caja Madrid i Bancaja, que va donar origen a Bankia, que va ser el pitjor que es va poder fer, segons la seva opinió.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

El comerç reclama que no se l’oblidi

GIRONA

Les Cambres exigeixen la moratòria d’impostos

Girona

Mesures anticrisi de Vaquer per als ripollesos

Ripoll

Les empreses que s’acullen a un ERTO a Catalunya pugen en 7.000 en un dia i ja hi ha 509.000 treballadors afectats

Barcelona

L’activitat comercial a la Jonquera, colpejada de ple

La jonquera
La FOEG reclama més agilitat i ajuts directes

La FOEG reclama més agilitat i ajuts directes

El govern espanyol es podria plantejar endurir les mesures de confinament

madrid

L’Ibex cau un 3,63% fins als 6.700 punts però acaba la setmana amb un creixement del 5,19%

barcelona

Oliu augura que la crisi del coronavirus comportarà nous “sacrificis”

ALACANT