Diners porucs

El canvi de la seu dels bancs ha estat molt criticat. Però el que no s’ha dit és que aquest canvi de la seu social és el resultat d’una fugida de grans clients i grans saldos a altres bancs amb la seu fora de Catalunya. Conec per desgraciada experiència el que això pot suposar. No hi ha cap banc amb una política inversora correcta que pugui suportar la sortida sobtada del 10% dels seus dipòsits. Malament si ho pot suportar, perquè això significaria que té una liquiditat massa alta i està perdent diners a còpia de mantenir una inversió baixa. Malament, si no pot suportar una primera sortida de dipòsits, de caràcter mitjà, perquè això significa que té una inversió massa alta i baixa liquiditat.

Segurament que hi ha banquers que són els dolents de la pel·lícula, però sobretot els dolents i porucs són els grans inversors. Tothom es veu capacitat per criticar els bancs, que són els que donen la cara, però pocs ho fan –i entre ells jo, que he viscut aquesta experiència– de fer-ho amb els gran inversors, que no es coneixen i no seran els bancs qui els assenyali amb el dit, ja que hi ha un principi que es diu confidencialitat bancària. Si el veí del tercer segona o el taller mecànic de la planta baixa retira els seus dipòsits, el banc ni se n’adonarà.

Els banquers dignes de crítica són els que es dediquen només a guanyar diners. Però n’hi ha un, que és CaixaBank, que dedica una part important dels beneficis –500 milions d’euros anuals– a obra social, que vol dir atenció a la discapacitat, investigació mèdica, trastorns de la personalitat, autisme, etc. Per això, i perquè encara és la primera empresa catalana, no el criticaré mai. A més, ha anat a València i a Palma. No han sentit a parlar mai dels Països Catalans?

Els banquers als quals podríem anomenar com a “normals” tenen molt mala fama. Es dediquen a guanyar diners i no destinen ni un minut del seu valuós temps a pensar en les misèries del nostre món. Però una vegada més he de passar de la “maldat” dels banquers “normals” a la dels grans inversors anònims, responsables d’una espessa xarxa de milions d’euros que diàriament creuen el nostre global món financer. Entre aquesta xarxa trobaríem comerciants d’armes, de drogues, operacions de blanqueig de capitals fruit d’operacions corruptes, finançament del terrorisme per un costat, i inversors perfectament honestos, però que no saben on tenen els diners, perquè els administren gestors només interessats a aconseguir una dècima més de rendibilitat dels diners dels inversors que gestionen, que només miren el resultat de les empreses, però ignoren totalment l’objecte social.

Si un dia es fa una revolució ètica de les finances, els banquers normals seran “penjats d’un fanal”. L’expressió és metafòrica i respon a l’expressió “les aristos aux lanternes” dels protagonistes de la Revolució Francesa del 1789. Els banquers han de vigilar i no estaria malament que imitessin CaixaBank d’una manera o una altra. La revolució ètica arribarà tard o d’hora, quan els banquers i les persones benestants descobreixin que hi ha molta misèria i que seria bo que es fes un esforç seriós per reduir desigualtats i assegurar un futur per als miserables.