antiquaris
Els antiquaris gironins tornen a mirar cap al futur
Els anys de crisi i el gust pel minimalisme van deixar molts negocis tocats de mort
Iniciatives com ara Palau de Casavells aposten per combinar art, antiguitats i peces contemporànies
El negoci dels anys vuitanta i noranta va declinar en el tombant de segle
El sector de les antiguitats i la brocanteria a la demarcació ha viscut una dècada complicada. Resisteixen una quarantena de professionals agrupats en el Gremi d’Antiquaris i Brocanters de les Comarques Gironines, segons explica el president de l’associació, l’anglesenc Narcís Expósito. Però el negoci esplendorós que es va moure al voltant de la professió als anys vuitanta i noranta va començar a declinar a principis del nou segle i va caure en picat en els anys més durs de la crisi econòmica, a partir del 2008.
Expósito posa l’exemple de la ciutat de Girona, on van coexistir diversos negocis de renom i ara la majoria han tancat pel “canvi de gustos i les noves maneres de vendre”, que també han virat cap al canal cada cop més potent d’internet. Alhora, hi ha influït la falta de relleu generacional després d’algunes jubilacions. A l’altre extrem, en canvi, destaca la bona salut de l’activitat a l’Empordanet, al voltant de la Bisbal.
A Vulpellac, un altre antiquari, Francesc Feliu, confirma els canvis de tendència dels darrers anys. El minimalisme en la decoració d’interiors els ha restat demanda: “Fa vint anys, van coincidir moltes reformes de masies senceres amb moble popular català, peces aïllades i elements complementaris com ara les portes i els tancaments d’època”, rememora. Ara, en canvi, els clients demanen sobretot alguna peça aïllada, singular, per conjugar elements de diversos períodes.
En el cas de la Bisbal, Feliu destaca que el tràfec de clients de segones residències, catalans i estrangers, els ha ajudat a superar millor els anys d’estancament. I una de les fórmules que han ajudat moltes empreses i petits professionals a tirar endavant ha estat l’impuls de diversos multiespais comercials on conviuen estils i peces diverses.
“Funcionen perquè són una mena de mercat o fira petita, amb rotació d’elements i possibilitat de veure de prop com combinen”, destaca. I això atrau públic, d’aquí però també de fora –els preus més baixos a Catalunya i la fiscalitat hi ajuden–, aprofitant l’atracció turística de la Costa Brava. La temporada comercial, però, s’ha desestacionalitzat: “L’estiu ja no és com abans”, quan s’hi concentrava el gros de les vendes, però durant els caps de setmana i els períodes festius és quan continuen treballant més, explica el propietari d’Antic Alba.
Noves tendències
A l’Empordanet, la coincidència amb artesans i restauradors ha afavorit el conjunt del sector, així com l’aparició de noves activitats que, a partir de l’antiguitat, construeixen peces i mobles nous amb elements afegits o combinats. I el projecte del Palau de Casavells, impulsat pel galerista barceloní Miquel Alzueta al nucli agregat a Corçà ja fa una dècada.
La gerent del Palau de Casavells, Thaïs Botinas, explica que el projecte integra el disseny d’interiors amb una combinació d’antiguitats, mobles i complements contemporanis i obres d’artistes, tant consagrats com joves promeses triades personalment per Alzueta. Tot i haver nascut en plena crisi, la zona d’exposició s’ha anat estenent per l’interior de l’edifici històric del segle XIV, que han anat restaurant d’any en any fins als 1.500 metres quadrats que ja tenen en marxa.
Des de la discreció i el treball, Botinas destaca alguns dels secrets del negoci: molta presència en les fires internacionals –que, a més de donar difusió al negoci i al catàleg de peces, els permet trobar-ne de noves– i la renovació constant dels estocs. “Cal moure moltes peces i molt volum”, perquè així cada temporada els espais que creen són diferents i els clients saben que les peces volen en qualsevol moment, revela.
Pel que fa a les antiguitats, actualment aposten fort pel moble europeu dels segles XVIII i XIX, i de procedències diverses –català, francès i dels països nòrdics–. Però sempre acaba depenent de les peces que apareixen, i cal tenir en compte que hi ha filons circumstancials com ara el moble suec antic, que, després d’una moda sobtada, s’acaben esgotant. Entre els clients, n’arriben de catalans, però cada vegada més també d’estrangers –sobretot belgues, francesos, holandesos i anglesos–, i alguns de procedència més exòtica, com ara del Japó, que els han conegut per internet. Els encàrrecs són diversos: des de peces concretes fins a conjunts, i el cas extrem de clients que els deixen les claus de casa perquè els la decorin integralment.
Fins enguany, limitaven l’obertura a la temporada estival, però ara han allargat l’activitat també a la primavera i la tardor.
LES XIFRES
LA DATA
Els mercats de segona mà no els acaben de seduir
E.A
Una iniciativa inspirada en els clàssics mercats de vell, amb presència d’objectes antics, i potenciada per mirar de pal·liar els efectes de la crisi en moltes poblacions han estat els mercats de segona mà. Es van fomentar perquè veïns sense feina poguessin trobar fonts d’ingressos alternatives i, alhora, afavorir el reciclatge i facilitar que altres famílies aprofitessin les ofertes per adquirir articles a baix preu. Tanmateix, no són del gust de la majoria d’antiquaris i brocanters, que inicialment van manifestar reticències en algun cas, si bé ara se’ls miren més aviat amb indiferència.
Feliu, per exemple, creu que, més que en l’antiguitat, s’han acabat centrant més en un vessant de col·leccionisme de peces petites. I Expósito, més benèvol, destaca que a Celrà s’ha aconseguit una certa barreja entre antiguitats i segona mà. Altres cites periòdiques al Baix Empordà tenen lloc, per exemple, a Verges, al polígon de Corçà i a Santa Cristina d’Aro.
Pel que fa al sector, destaquen les descarregades periòdiques d’antiguitats al CIM de l’aeroport de Vilobí, el mercat Iec Salis de Sant Feliu i la fira biennal Antic Bisbal –que es va celebrar per Setmana Santa i que no es repetirà fins al 2019–. Feliu diu que és un bon lloc per vendre i que atrau públic i expositors francesos, però no surt a compte fer-la anualment pel gran esforç que suposa el trasllat de les peces.
