El petroli no cedirà la corona

Entre els principals reptes a què ens enfrontem com a espècie hi ha el de racionalitzar l’ús de les energies fòssils i substituir-les gradualment. Els ecologistes adverteixen que “l’espiral del desenvolupament infinit ha tocat sostre”, segons explica un informe recent d’Ecologistes en Acció. Diuen que ja “hem arribat als límits mediambientals de la capacitat extractiva de combustibles fòssils”, cosa que ens aboca a fer una transició cap a un model energètic basat en les energies renovables. Segons els seus comptes, la capacitat extractiva mundial de petroli convencional està estancada des del 2005, i potser el 2015 ja s’hauria assolit el cim de l’extracció màxima del petroli mundial.

Tal vegada sí que som en un punt d’inflexió, però el petroli es resisteix i no renunciarà al seu tron. Els darrers dies, s’han fet públiques algunes projeccions sobre l’explotació i el consum d’energia, amb resultats força coincidents, provinents de l’Agència Internacional de l’Energia (AIE), però també de Cepsa Energy i de la mateixa Organització de Països Exportadors de Petroli (OPEP).

300 milionsel 2040

L’AIE, per exemple, preveu que, tot i que el cotxe elèctric multiplicarà per més de 100 vegades el seu nombre actual d’unitats en la flota mundial del 2040, la seva introducció només reduirà la contaminació un escàs 1%. En concret, l’AIE estima que, el 2025, hi haurà al voltant de 50 milions de vehicles elèctrics a les carreteres, contra els 2,5 milions actuals, i aquest nombre s’incrementarà fins a 300 milions el 2040, segons ha estimat Laura Cozzi, responsable de la divisió de previsió de demanda d’energia de l’organització. Malgrat aquest sensible increment, el pes dels vehicles elèctrics només representarà el 15% de tota la flota mundial de cotxes, que, el 2040, s’haurà duplicat i aplegarà uns 2.000 milions de vehicles.

Electrificació del mercat

L’AIE calcula que la demanda elèctrica al món manté una tendència creixent, de manera que, “per primera vegada en la història”, el conjunt dels consumidors gastaran més en electricitat que en petroli. Aquesta electrificació del mercat energètic es produirà per l’augment de la presència d’electrodomèstics i un consum superior d’aire condicionat, especialment en països emergents amb una gran població, com ara la Xina i l’Índia, però també per la digitalització de l’economia. La Xina, el primer consumidor mundial, “reorientarà” l’economia i accentuarà la seva aposta per les energies netes i l’Índia assumirà un rol predominant en la contribució a l’augment de la demanda energètica, amb gairebé el 30% del total, en créixer encara un 11% en l’horitzó del 2040.

Els EUA, al capdavant

D’altra banda, l’organisme internacional estima que els Estats Units protagonitzaran un canvi “espectacular” en l’àmbit de l’energia, i s’erigiran en líders de producció de petroli i gas, el 2040, gràcies al seu eficient desenvolupament tecnològic i a l’explotació d’hidrocarburs en terrenys d’esquist i mitjançant la fractura hidràulica. Aquesta circumstància evolucionarà paral·lela amb un auge i un abaratiment de l’energia solar, inèdits fins aleshores, i per l’esmentat domini creixent de l’electricitat. L’AIE preveu que, el 2030, els Estats Units produiran al voltant de 17 milions de barrils per dia (mb/d), contra els actuals 9 mb/d, “el creixement més gran en la història”, que es veurà acompanyat d’un augment del 30% en la producció de gas. Tot i que els EUA es consolidaran com el productor més gran de petroli, els països de la regió de l’Orient Mitjà, i en concret l’Aràbia Saudita, es mantindran com els principals exportadors, si bé el seu petroli es redirigirà comercialment cap a l’Àsia.

Principal referència

Els propers 25 anys, el mercat energètic estarà marcat per canvis sense precedents, com ara el fet que un 85% de la nova demanda energètica serà proveïda a través de fonts de baix carboni (un 40% renovables) i gas natural. Però malgrat l’increment de les energies netes, el petroli seguirà sent el combustible de referència i de principal consum, amb una demanda global prevista de 105 mb/d, el 2040, perquè continuarà subministrant els sectors de l’aviació, el transport en camió i marítim i la indústria petroquímica. Aquest augment de la demanda energètica global s’atribueix a l’expansió de l’economia mundial –que es preveu que sigui d’un 3,4% anual–, a l’augment de la població –que passarà de 7.400 a 9.000 milions de persones el 2040– i al procés d’urbanització mundial, que aporta al planeta una ciutat de les mides de la xinesa Xangai cada quatre mesos.

A 83 dòlars el barril

Les tensions geopolítiques a l’Orient Mitjà i les interrupcions de subministraments en països com ara Nigèria i l’Iraq, així com els esforços per acabar amb l’excés d’oferta global de cru per part de l’OPEP, han impulsat el preu del petroli fins a més de 60 dòlars el barril per primera vegada des del 2015, mentre que els inventaris mundials han disminuït. En aquest sentit, els països productors estimen que la cotització augmentarà fins a situar-se en els 83 dòlars per barril a mitjan de la dècada del 2020, mentre que el mercat trobarà un equilibri a més llarg termini en un rang d’entre 50 dòlars i 70 dòlars per barril.

El gas natural, al darrere

A llarg termini, els paràmetres més probables apunten que el consum mundial d’energia augmentarà un 35% entre el 2016 i el 2040, a un ritme mitjà de l’1,2% anual. El petroli seguirà sent la font dominant de la cistella energètica, amb un 27%. El gas natural ocuparà el segon lloc, amb el 25%, després de créixer a raó del 3,6% anual. L’augment més gran, a una mitjana anual del 6,8%, s’espera en el desenvolupament de les renovables, tot i que partiran d’un nivell tan baix que seguiran sent minoritàries, amb un 5,5% de la cistella cap al 2040, segons l’OPEP.