Correcció borsària extrema

La borsa espanyola va perdut ahir un 2,53% en la seva quarta sessió en negatiu i va tancar per sota dels 9.900 punts, el nivell més baix des del març passat, arrossegada per la caiguda que va experimentar dilluns Wall Street, que va registrar el descens més important en punts de la seva història.

Amb la prima de risc en 74 punts bàsics, l’Íbex 35 del mercat espanyol va viure la seva pitjor sessió des de l’octubre, amb la qual cosa s’evaporen els guanys d’aquest any i perd un 2,33%. A la resta de places europees, el comportament va ser semblant.

La jornada va estar marcada per la forta correcció que han viscut les places europees després de la patacada de Wall Street el dia abans, quan el Dow Jones d’Industrials, el principal indicador del parquet de Nova York, va baixar gairebé 1.200 punts, segons alguns experts a causa del temor dels inversors a una pujada “molt forta” dels tipus d’interès el 2018, uns temors que no semblen pas confirmats per ara. Altres analistes, més prosaics, apunten a una gran recollida de beneficis després de l’embranzida alcista que ha viscut la plaça novaiorquesa, dia rere dia, en els últims mesos.

Una altra teoria en fa responsable l’anomenat “índex de la por” (VIX), un índex elaborat per la borsa de Chicago que s’encarrega de mesurar la volatilitat de les opcions sobre les accions de l’S & P 500 (índex nord-americà que engloba les 500 principals empreses del país). Se suposa que els inversors compren més opcions sobre accions per protegir-se de les possibles caigudes del mercat i les venen quan creuen que les bosses pujaran. O sigui que, si el VIX puja, és que molts inversors han pensat que les borses poden caure, i això anima altres inversors a vendre, generant vendes massives com les que hem vist aquests dies.

Que l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE) hagués publicat ahir que la inflació mitjana interanual dels països membres s’havia situat en un 2,3% al desembre, una dècima menys que en el mes anterior, o que a Alemanya, el partit de la cancellera Angela Merkel i el líder de l’SPD ultimessin les negociacions per reeditar la “gran coalició” i formar un govern estable, haurien d’haver induït els mercats a la tranquil·litat.

Al migdia, la por dels inversors tombava encara més les borses europees i l’índex selectiu espanyol s’hi deixava gairebé un 3% per l’expectativa que Wall Street obrís un altre cop amb grans caigudes, tal com insinuava el mercat de futurs. No obstant això, la borsa de Nova York va obrir sense un rumb clar i minuts després d’iniciar la sessió optava pels guanys, amb una evolució molt volàtil que desconcertava.

Recuperació a Nova York

Wall Street es recuperava ahir de la caiguda de dilluns i el Dow Jones avançava un 0,65%, encara que per darrere de l’índex Nasdaq, que ho feia un 0,69%. Mitja hora després de l’obertura de la sessió, el Dow Jones guanyava 158,34 punts, fins als 24.504,09 punts, mentre que el selectiu S & P 500 pujava un 0,61% o 16,08 punts, fins a 2.665 punts. Per la seva banda, l’índex compost del mercat Nasdaq, en el qual cotitzen les principals firmes tecnològiques, creixia un 0,69%, o 48,07 punts, fins a 7.015 unitats. Tot i que Wall Street va començar la jornada ressentit per les pèrdues del dia anterior i amb els seus tres indicadors en números vermells, amb retrocessos superiors a un 1,5% en els tres casos, al cap de mitja hora ja s’havien passat tots els índexs en terreny positiu.

El secretari del Tresor dels Estats Units, Steven Mnuchin, va assegurar que els mercats financers funcionaven molt bé, després que el Dow Jones registrés la caiguda. “Estem monitorant els mercats borsaris, estan funcionant molt bé i seguim creient en l’impacte a llarg termini dels mercats financers”, va assenyalar. Mnuchin no es va declarar gens preocupat per la volatilitat del mercat i va treure importància a les caigudes, tot recordant que els mercats han crescut prop d’un 30% des que Donald Trump va ser elegit, el novembre del 2016.