Els hospitals de Tarragona, Reus i el Vendrell tenen més de 4.000 persones en plantilla

Cada euro de despesa de Sagessa en genera 5 de renda i els hospitals de Tarragona retornen més de 200 milions al sistema

Més de 4.000 tre­ba­lla­dors direc­tes. Aquesta és la xifra que mouen qua­tre dels hos­pi­tals de la demar­cació: els dos de Tar­ra­gona, el de Reus i el del Ven­drell. Però si es comp­ta­bi­lit­zen els llocs de tre­ball direc­tes i els indi­rec­tes, a Tar­ra­gona la xifra és de 4.273 per­so­nes i al Ven­drell de 774. I si se li afe­gei­xen els del Sant Joan de Reus la xifra arriba als 6.000 tre­ba­lla­dors.

L'ocu­pació en aquests cen­tres de salut a Tar­ra­gona (els hos­pi­tals més els soci­o­sa­ni­ta­ris Fran­colí i Lle­vant) repre­senta el 4% del total de la població activa a la ciu­tat, el 3% de la de la comarca i l'1% de la demar­cació. I, en el cas del Ven­drell, l'ocu­pació repre­senta el 3,1% de la població activa en aquesta ciu­tat i un 1,3% de la del Baix Penedès.

A més, però, la salut genera un efecte dina­mit­za­dor del sec­tor sobre la cre­ació de llocs de tre­ball en altres sec­tors de l'eco­no­mia mit­jançant el que s'ano­mena mul­ti­pli­ca­dor de l'ocu­pació. En els hos­pi­tals de Tar­ra­gona i del Ven­drell, aquesta ràtio com­porta que per cada milió d'euros de pro­ducció al sec­tor sani­tari, es gene­ren 22 llocs de tre­ball, tant del sec­tor com en d'altres. Un dada impor­tant perquè és un 15% supe­rior a la mit­jana cata­lana. Pel que fa als hos­pi­tals que ges­ti­ona el grup Sagessa (el de Reus, Amposta, Móra d'Ebre i Jesús) més tots els altres cen­tres soci­als i edu­ca­tius també gene­ren llocs de tre­ball direc­tes i indi­rec­tes, que un grup de la URV ha deta­llat en un estudi pre­sen­tat ahir públi­ca­ment. Un cop ana­lit­zats els impac­tes oca­si­o­nats pel grup sobre cre­ació d'ocu­pació, han conclòs que la presència de Sagessa al ter­ri­tori ha gene­rat en els últims cinc anys 31.811 nous llocs de tre­ball. Per sec­tors, el més bene­fi­ciat és el dels pro­duc­tes manu­fac­tu­rats, on s'han gene­rat del 2004 al 2008 8.833 llocs de feina.

La sani­tat, a més de com­plir la funció de pres­ta­dora de ser­veis als ciu­ta­dans, repre­senta al vol­tant del 5,1% del PIB i el 5,6% de l'ocu­pació de tot l'Estat. Segons el tre­ball que va fer públic aquesta set­mana la Xarxa Santa Tecla, el sec­tor sani­tari és un dels cinc sec­tors econòmics més impor­tants en temes de pro­ducció, jun­ta­ment amb les admi­nis­tra­ci­ons públi­ques, els ser­veis de res­tau­ració, la indústria de vehi­cles i la cons­trucció. És un sec­tor que es rela­ci­ona amb els altres sec­tors de manera trans­ver­sal, i, per tant, el con­ver­teix, segons l'estudi, «en el motor prin­ci­pal de l'eco­no­mia en l'actual con­jun­tura econòmica», ja que pro­voca la cre­ació d'ocu­pació i el man­te­ni­ment de la demanda interna. La demanda de ser­veis per a la sani­tat és amplia i abasta des de l'ali­men­tació, als ser­veis de man­te­ni­ment, trans­port, edu­cació i inves­ti­gació i desen­vo­lu­pa­ment entre d'altres. De fet, tal com deta­lla la pro­fes­sora de la facul­tat de Ciències Econòmiques de la URV Maria Llop, en con­tex­tos com l'actual la demanda d'aquest tipus de ser­veis no decau i fa que l'acti­vi­tat d'aquest sec­tor sigui força anticíclica.

L'esta­bi­li­tat labo­ral és una carac­terística del sec­tor. Així, per exem­ple, el 95% de la plan­ti­lla estruc­tu­ral de Sagessa té con­tracte inde­fi­nit i el 77% tre­ba­lla a jor­nada com­pleta. No obs­tant això, la mobi­li­tat entre els cen­tres ges­ti­o­nats per proveïdors dife­rents és un fet, pro­pi­ciat, entre altres fac­tors, per la falta d'espe­ci­a­lis­tes. Per això, els tre­ba­lla­dors amb més anti­gui­tat són coman­da­ments no assis­ten­ci­als, direc­tius, auxi­li­ars i per­so­nal d'hos­ta­le­ria.

Més de 300 milions a Tarragona i el Vendrell

m.c

La importància del sector hospitalari en l'economia s'ha posat de manifest aquesta setmana en la presentació d'un estudi sobre l'impacte del sector en l'economia local de Tarragona i el Vendrell que elaborat per la Xarxa Sanitària i Social de Santa Tecla i la Cambra de Comerç de Tarragona.

En el treball s'evidencia que els hospitals Joan XXIII, Santa Tecla i el del Vendrell, i els sociosanitaris de Llevant i Francolí (tots els centres pertanyents a la Xarxa Hospitalària d'Utilització Pública, la XHUP) generen un moviment econòmic anual superior als 250 milions d'euros a Tarragona i de 46 milions d'euros al Vendrell.

Als hospitals de Santa Tecla i Joan XXIII (incloent-hi els sociosanitaris) es facturen un total de 193 milions d'euros, una bona part a través dels sous al personal, i una altra amb el que s'anomenen consums intermedis, és a dir la compra o inversió en serveis necessaris per al funcionament i manteniment de l'hospital. Per al 2010, doncs, els dos hospitals de Tarragona tenen un volum de producció estimat de 193 milions d'euros i el del Vendrell de 35. Són recursos que tornen al sistema a través de l'ocupació directa, o a l'administració per via impositiva o a d'altres sectors. A banda, s'ha de tenir present l'efecte multiplicador sobre la resta de sectors de l'economia que indiquen l'efecte final sobre la producció, valor afegit i ocupació de tots els sectors. Per cada milió d'euros en la producció del sector salut indueix a la producció de 300.000 euros a la resta de sectors relacionats. Amb aquests càlculs, l'aportació a la producció global a l'economia ascendeix a uns 251 milions d'euros entre els hospitals de Tarragona i 46 al Vendrell.

Dues empreses que han traspassat l'àmbit sanitari i geogràfic

n.s

El sector sanitari ha canviat i molt els últims anys. Proveïdors que tradicionalment s'havien mogut només en l'àmbit de la salut han optat per diversificar l'activitat, i al territori hi ha dos exemples importants: el grup Sagessa (d'iniciativa municipal) i la Xarxa Sanitària i Social Santa Tecla. Originàriament gestors de l'hospital de Sant Joan de Reus i l'hospital Sant Pau i Santa Tecla de Tarragona, respectivament, han obert nous serveis, no només de l'àmbit sanitari, sinó també de l'àmbit sociosanitari, com ara les residències per a gent gran (la Xarxa està construint a Tarragona un equipament de 180 places); de l'àmbit social, amb la gestió de centres per a menors tutelats per la Generalitat (Sagessa es fa càrrec de dos CRAE a Reus i d'un a Tortosa), i de l'àmbit educatiu (totes dues empreses tenen llars d'infants). Com si respectessin un pacte de no agressió, s'han expandit geogràficament, però cadascuna al seu terreny: Sagessa s'ha distribuït des del Baix Camp cap a l'interior de les Terres de l'Ebre i el sud de la demarcació i la Xarxa ho ha fet pel Tarragonès i el Baix Penedès.

Trasllat al Llorito

Les instal·lacions de l'hospital de Santa Tecla de Tarragona han quedat petites per a l'activitat que s'hi fa i ja va obligar a crear un nou centre per a consultes externes i cirurgia ambulatòria (el CAP Llevant), però no és suficient. La Xarxa Santa Tecla, de la qual depèn la gestió, ha demanat una reserva d'espai al nou pla general, a la qual cosa l'Ajuntament ha respost que una possible ubicació és la vall del Llorito.

Nou hospital a la tardor

El trasllat de l'hospital de Reus a la seva nova ubicació és gairebé un fet després que la construcció a Bellisens estigui entrant en la recta final. El trasllat està previst per després de l'estiu. Com l'hospital de Santa Tecla de Tarragona, el de Sant Joan de Reus també conserva l'estructura d'antic convent, que condiciona l'activitat. L'un i l'altre es mantindran com a equipament sanitari o sociosanitari.

Cada euro de despesa del grup Sagessa en genera cinc de renda per al territori

n. s

Un equip de la Universitat Rovira i Virgili ha estudiat l'impacte sobre el territori del grup Sagessa, que gestiona 40 centres sanitaris, sociosanitaris i educatius distribuïts entre el Baix Camp, el Priorat, la Ribera d'Ebre, la Terra Alta i el Baix Ebre. L'objectiu era «quantificar la producció ocasionada per la presència de Sagessa a les comarques de Tarragona» entre els anys 2004 i 2008, especifica Maria Llop, de la Facultat de Ciències Econòmiques. En aquest sentit, han calculat l'impacte econòmic generat per Sagessa en 2.770 milions d'euros, un impacte que és cinc vegades la demanda inicial. En altres paraules, per cada euro de despesa ocasionada pel grup d'empreses en el territori, es generen cinc euros de nova producció. La major part d'aquesta renda productiva generada és la que han fet els treballadors a través del consum, ja que suposa el 46% del total. A continuació, el 38% dels 2.770 milions d'euros equival a les compres corrents i inversions del grup, mentre que el 16% restant són les despeses derivades pels serveis contractats a empreses externes.

Per tant, l'impacte econòmic ve determinat en bona mesura per la despesa que fan els treballadors de Sagessa, que el 2008 (fins on arriba l'estudi) eren el 33% més que l'any 2004. I això és perquè la totalitat de la plantilla viu al territori, principalment a Reus, Amposta, Móra d'Ebre i Tortosa, que és on més fortament està implantat el grup d'empreses, però també a Tarragona ciutat, que és un dels municipis on viuen més treballadors. La URV ha analitzat tant la inversió efectuada i el consum dels treballadors com l'aprovisionament i els serveis externs i estima que el 2008, Sagessa va generar un impacte econòmic equivalent al 3,8% del PIB de Tarragona d'aquell any.

Eduard Ortiz, que és el primer tinent d'alcalde de Reus i conseller delegat del grup, va avançar que l'estudi tindrà continuïtat. Caldrà veure l'impacte del nou hospital, previst per entrar en funcionament passat l'estiu, i l'efecte del que fins ara ha estat el pitjor any de crisi, el 2009. No obstant això, Llop va assegurar que l'activitat de Sagessa és «bastant anticíclica» tant per «l'estabilitat laboral» com perquè «la demanda de serveis sanitaris no cau».

LES DADES

L'impacte econòmic de Sagessa sobre el territori equival al 3,8% del PIB del 2008
La renda productiva generada per la presència del grup els darrers cinc anys és de 2.770 milions d'euros
L'impacte ocasionat pel consum dels treballadors és el de major magnitud, el 46% del total


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.