empresa
Suro autòcton per tapar els millors vins de l’Empordà
La DO Empordà comença a embotellar els seus millors vins amb taps de suro de proximitat
Vint cellers participaran aquest any en la primera fase d’aquesta iniciativa
Es crea la marca pròpia Taps de Finca, amb suro autòcton
La iniciativa contribueix a recuperar les suredes
Els millors vins de la denominació d’origen Empordà s’embotellaran amb taps de suro procedents de les mateixes finques o de suredes de proximitat. Això no hauria de ser notícia, però ho és, perquè es dona la paradoxa que avui el suro que tapa les ampolles de vi empordanès procedeix majoritàriament del sud d’Espanya, Extremadura o Portugal. Per revertir aquesta situació, els vinyaters de la DO Empordà, el sector taper i els propietaris forestals s’uneixen per prioritzar el suro català en l’elaboració dels vins de l’Empordà.
Vint cellers
La iniciativa arrenca amb la creació d’una marca pròpia, Taps de Finca, i amb una vintena de cellers que aquest mes ja han començat a embotellar els seus millors vins amb taps de proximitat. En aquesta primera fase, es confia a vorejar els 100.000 taps. Els vinyaters que s’apunten a la iniciativa no només han de fer constar obligatòriament la marca Taps de Finca en els suros, sinó que també han de fer visible en l’etiqueta, sense haver d’obrir l’ampolla, que el suro del tap és d’aquí. Els suros segellats com a Taps de Finca seran elaborats per empreses sureres de les comarques de Girona, i l’Institut Català del Suro, que ha coordinat la iniciativa, ha dissenyat un sistema de traçabilitat que garanteix que els cellers participants utilitzaran suro de la seva àrea de proximitat –quan és possible, fins i tot de la mateixa finca–, i sempre procedent de l’àrea de la DO Empordà.
“Tenim una particularitat, i és que a l’Empordà coincideixen sureda i vinya. És un cas únic, no passa enlloc més de Catalunya, i s’ha d’aprofitar”, diu Xavier Albertí, president de la DO Empordà. Amb aquesta iniciativa, explica Albertí, l’aposta és poder donar un valor afegit als vins de la DO Empordà, de tal manera que els consumidors valorin que, a banda d’adquirir un vi de proximitat, també tindran un vi embotellat amb un suro de proximitat. Els 100.000 taps que es produiran per començar poden semblar una quantitat modesta si es compara amb els 5,6 milions d’ampolles que la DO Empordà embotella cada any, però és un primer pas per revertir l’anòmala situació actual. Albertí també recalca que aquesta iniciativa no es pot limitar a una visió comercial: per fer possible la marca Taps de Finca, s’han conjurat la DO Empordà, l’Institut Català del Suro, l’Associació d’Empresaris Surers de Catalunya (Aecork) i els col·lectius de propietaris forestals. “Ens agrada la idea, perquè, amb una altra riquesa, la riquesa forestal, contribuïm modestament a fer que les nostres suredes estiguin més ben cuidades”, conclou el president de la DO Empordà.
LES FRASES
LA XIFRA
Suro de més qualitat per als millors vins de la DO
De les alzines sureres a les quals es va fer la lleva ara fa un any, en va sortir la matèria primera per fer els taps amb què s’han començat a embotellar els vins de la DO Empordà aquest mes. La lleva és el procés d’extracció del suro, que duen a terme de manera totalment manual els anomenats peladors: amb una destral, fan un tall circular al tronc de l’arbre, n’esqueixen longitudinalment l’escorça i n’arrenquen el suro, que es deixa reposar gairebé tot un any a l’aire lliure perquè adquireixi les propietats necessàries per al tapament. Un cop reposat, el suro es bull per augmentar-ne el volum i fer-lo més elàstic i flexible; finalment, es talla per donar-hi la forma desitjada. El control de l’origen del producte es manté durant tot el procés, des de l’extracció, la preparació i el seu pas per fàbrica, fins al lliurament final al celler participant. D’aquesta manera, es garantirà sempre que l’ampolla porta un tap fet amb suro de proximitat. El projecte, que vol tenir continuïtat, s’anirà desenvolupant progressivament. Cal destacar també que el suro català necessita de mitjana 14 anys per assolir el gruix que es necessita (uns 4 centímetres) per elaborar taps. En altres zones productores com ara Extremadura, Andalusia i Portugal, el procés de creixement és més ràpid i n’hi ha prou amb 9 anys de mitjana. El suro que farà servir aquesta marca en concret serà seleccionat prèviament a les millors suredes perquè es destini a tapar els vins de més qualitat de la DO Empordà.
Un recurs desaprofitat i amb moltes implicacions
E.C
“Tenim un recurs desaprofitat: una matèria primera que tenim al costat, però que anem a buscar a fora”, diu Albert Hereu, director de l’Institut Català del Suro (ICS). Hereu explica que les qualitats específiques del suro català provenen del fet que aquí el suro passa més temps a l’arbre: la densitat del suro és diferent i el tap té una permeabilitat a l’oxigen diferent. “El vi evoluciona d’una manera diferent. En el cas dels vins que fan l’envelliment en ampolla, s’ha comprovat que amb aquest suro envelleixen d’una manera òptima”, recalca el director de l’ICS. Tant els responsables de la DO Empordà com els de l’ICS admeten, però, que tot el suro de Catalunya avui no seria suficient per a la indústria tapera: avui aquest sector dels fabricants –gairebé tot a la demarcació de Girona– exporta més del 50% dels taps arreu del món, i Catalunya és un mercat petit.
Tanmateix, Hereu destaca que avui a Catalunya només s’està explotant el 50% de la massa forestal surera, i que, per tant, hi ha un potencial important per fer molt més del que es farà aquest primer any amb la iniciativa de la DO Empordà. Però, sobretot, el director de l’ICS recalca que recuperar les suredes i les zones forestals té múltiples implicacions que van més enllà del producte final d’un tap en una ampolla de vi: recuperar les suredes i donar-hi sortida té implicacions econòmiques, socials, paisatgístiques, mediambientals, en la prevenció d’incendis, etc.
L’alzina surera representa prop del 45% de la superfície arbrada al Baix Empordà i un 25% a l’Alt Empordà. Les comarques gironines concentren el 80% de les hectàrees de sureda de Catalunya i el nombre més elevat d’arbres d’alzina surera de tot l’Estat espanyol.
