TURISME
Més de 20 milions invertits en un any per renovar Lloret
Els empresaris fan reformes “importants” en els establiments, diu el president del Gremi d’Hostaleria
La part privada lloa el seu paper en el pla de reconversió turística
Una trentena de membres formen part de la Mesa Empresarial
El Gremi d’Hostaleria de Lloret de Mar ha informat que els empresaris amb negocis al poble compleixen amb escreix la seva aportació en el primer any del pla de reconversió turística. L’any passat, els empresaris es van comprometre a invertir 60 milions en tres anys per renovar la destinació i, segons el president del Gremi, Enric Dotras, “en un any n’hem destinat més de 20 a reformes importants”.
Dotras considera que el pla “avança i es van fer projectes i reunions conjuntes [ahir, una més]”. Segons el president dels hotelers, el sector privat, que inclou locals de restauració i altres establiments, ha fet millores internes. “S’han fet habitacions, menjadors i sales nobles nous, s’ha millorat la connexió de wifi, s’han instal·lat televisors intel·ligents i s’han fet canvis per ajustar-nos a les normatives antiincendi”.
El gremi forma part de la Mesa Empresarial de Turisme, presidida per Josep Maria Molist (Evenia Hotels), que té negocis a la vila des del 1965. El juny de l’any passat, Molist avançava que el primer any hi hauria “una pujada” en la inversió privada al municipi. Molist hi afegia que les millores del pla haurien de fer de Lloret un municipi “més humà i més diversificat”. Molist tenia moltes esperances en el projecte de Ciutat de la Llum, que s’ha endarrerit uns mesos, però que hauria d’afavorir iniciatives industrials “poc pesants” i tecnològiques.
El 30 de juny del 2017 als Jardins de Santa Clotilde, el pla de reconversió va agafar força amb la signatura d’un conveni per al trienni 2017-2019. L’acord el van subscriure els empresaris, que formen part de la Mesa Empresarial de Turisme de Lloret; l’Ajuntament i, a través del Patronat de Turisme Costa Brava Girona, la Diputació de Girona. Els empresaris es comprometien a renovar-se amb 60 milions d’euros –20 per any–, i Lloret rebria 3,7 milions: de la Generalitat (1.550.000), l’Ajuntament (1.550.000) i la Diputació (600.000). La mesa la formen una trentena de socis, incloent-hi empresaris a títol individual i sectors com ara l’hoteler o el de restauració.
La impugnació dels HUT
D’altra banda, el Gremi d’Hotelers ha dut al jutjat l’ordenança d’habitatges d’ús turístic (HUT), aprovada de manera definitiva en el ple del dia 5. “Ho hem impugnat perquè considerem que s’han vulnerat els drets dels nostres representats i perquè ens van denegar les al·legacions.” Els hotelers discrepen de la normativa municipal i han presentat un recurs al jutjat contenciós administratiu, amb l’Associació Turística d’Apartaments Costa Brava-Pirineu de Girona (ATA).
El Gremi d’Hostaleria, fundat el 1976, té un centenar d’agremiats nominals, que regenten HUT, apartaments, càmpings, hostals o hotels. Dotras presideix el gremi des del 2002 i acaba mandat aquest any.
LES FRASES
LA XIFRA
El govern veu “convenciment” dels agents locals
U. COMASEl director general de Turisme de la Generalitat, Octavi Bono, considera que la feina del pla de reconversió turística de Lloret demostra que els agents locals implicats (empresaris i l’Ajuntament) estan convençuts del que fan. “A banda de la important aportació econòmica, el que destacaria és el convenciment que existeix entre els actors locals que això és important i que val la pena avançar en aquesta direcció. I no només del consistori, encara que de forma principal, sinó també de la pròpia indústria del municipi. Aquest grau de convenciment em fa pensar que, amb més o menys recursos, estem fent tot el que podem.”
Bono, antic director del Patronat de Turisme de la Diputació de Tarragona, valora que el pla de reconversió turística inclou actuacions molt diverses. “Vam signar un conveni [el 30 de juny del 2017] que expressava un seguit d’àmbits d’acció, amb elements que podien contribuir en aquesta millora, que anaven des d’aspectes tecnològics pensant en una ciutat més intel·ligent, fins a d’altres d’ordenació física de determinats espais per afavorir la mobilitat i d’altres per afavorir també el salt qualitatiu de l’oferta de l’allotjament amb processos d’actualització de la planta hotelera, etc.” Bono ha valorat el pla de reconversió turística de Lloret durant una visita a Girona ciutat.
Una de les millores recents a Lloret ha estat l’arribada de la fibra òptica, que ha permès que hi hagi connexió wifi a la platja Gran –al juliol es va estrenar–. L’Ajuntament pretén que n’hi hagi a la platja de Fenals, també.
La “complexitat” del camí de ronda fins a Fenals
J. Ferrer
Una de les actuacions previstes en el pla de reconversió turística de Lloret és la connexió entre dues platges mitjançant un camí de ronda d’1,5 km, des de la platja Gran, al centre del poble, fins a la de Fenals. La intenció és que comencin les obres aquest any, però la “complexitat” del procés ajorna l’execució completa fins, com a mínim, a finals del 2019, admet el regidor responsable del pla, Jordi Orobitg (ERC-Avancem).
L’equip de govern (CiU, PSC i ERC-Avancem) ha hagut d’actualitzar recentment un vell projecte de camí de ronda fins a Fenals “perquè no era viable”. El tram entre la platja Gran i cala Banys és “de més fàcil execució”, però les complicacions augmenten entre cala Banys i Fenals. Orobitg explica que en aquesta segona part hi ha un tram que és de l’Estat, amb el qual s’haurà de negociar una concessió de llarga durada. A partir d’aquest acord, l’Ajuntament podria executar les obres i completar el camí de ronda. A més, en els darrers metres fins a Fenals s’hi haurà de construir un pas ja que actualment no hi ha cap camí fet.
Equipaments culturals
Fins ara, i dins del pla operatiu, l’equip de govern ha desplegat la fibra òptica al municipi, ha organitzat el seminari d’urbanistes i ha ampliat els equipaments culturals amb la reforma de la Casa Museu de Can Font i l’obertura del jaciment iber de Turó Rodó, entre altres avenços. Fins a final d’any, vol adequar un espai per a 210 vehicles i construir sis pistes de pàdel i quatre de tennis a l’entorn de la piscina.
Al desembre, l’Ajuntament, per mitjà de la societat Lloret Futur, va contractar per un any un tècnic (l’enginyer tècnic industrial Josep Carreras) per fer un seguiment de les accions del pla operatiu.
