La Borsa
Més valors
Economia

RAFEL MURIA

GERENT DE MEL MURIA

“Si et cuides amb aliments bons, no invertiràs tant en farmàcia”

Més de 100.000 quilos de mel produïts anualment, 2.000 arnes repartides i vendes a 15 països. Mel Muria, amb cinc generacions que han estat al capdavant del negoci, continua creixent

L’empresa Mel Muria ha incorporat una màquina expenedora de mel, la primera d’aquesta mena que s’instal·la a l’Estat espanyol. Mel cada dia i a tota hora?
Exacte, aquesta és la idea. Ens fa molta il·lusió ser els primers a oferir una oferta com aquesta. El Perelló és el poble de la mel i ens sembla interessant que s’hi pugui comprar mel i derivats les 24 hores del dia i els 365 dies de l’any. La primera prova de foc la vam fer per Setmana Santa, vam tancar la botiga un dia i mig i, a la tornada, la màquina estava buida. Tot venut. Al cap i a la fi del que es tracta és de millorar el servei als clients.
Funciona igual que una màquina de venda automàtica convencional?
Igual. L’única diferència és que en lloc de vendre xocolatines, patates o begudes, dispensa pots de mel de mig quilo i de quilo. I en pots de vidre, igual com els de la botiga.
A quin preu?
Sis euros el mig quilo i entre 10 i 12 euros els pots de quilo.
Tenir una carretera tan transitada com l’N-340 a prop és un bon reclam?
El millor reclam que tenim és la nostra clientela. Els nostres clients venen a comprar la mel cada any i ara es troben que, encara que la botiga estigui tancada per festiu, igualment es poden emportar la mel cap a casa seva.
El d’enguany ha estat un començament d’any fred, de baixes temperatures i, per tant, farcit de refredats. Més constipats i mals de coll equival a més vendes?
Això és claríssim, un any de refredats és un any de consum de mel. La mel és de les coses més naturals que queden en l’alimentació i la gent cada cop té més tendència pel producte natural i per les coses que són beneficioses per a la salut. Quan ens refredem correm a buscar mel com si anéssim a buscar medicaments a la farmàcia.
Però realment funciona la mel per atacar el refredat o és una llegenda urbana?
La mel és un producte fabulós per a la gola i per a la faringitis, ho sap tothom. De la mateixa manera que a l’estiu mengem gelats, a l’hivern consumim mel.
Un objectiu seria vendre mel més enllà dels mesos d’hivern?
El consum s’allarga més, es va desestacionalitzant. Anem prenent consciència que el sucre no és gaire bo per a la salut, cada cop té pitjor imatge. Això afavoreix el major consum de productes naturals com la mel o l’estèvia. Nosaltres, a l’empresa, tenim la sort d’haver rebut un munt de premis que reconeixen la qualitat del nostre producte i això també ens beneficia.
Però la mel és cara. Això és un hàndicap per guanyar quota de mercat?
És cara o no, depèn de com t’ho miris. A mi m’agrada dir que venent mel, venem salut. Tu saps quant estàs disposat a pagar per cuidar la teva salut. Els productes són cars o barats en funció del que t’aporten. Tot ho determina l’interès que tinguis en la teva salut. Un gintònic no és barat, t’aporta poca cosa a la salut, i bé que en pagues uns quants. Una cosa és clara: si et cuides amb aliments bons, no invertiràs tant en farmàcia.
Quin és el consum mitjà de mel a Catalunya?
Entre 700 i 800 grams per persona i any. A Alemanya, per exemple, són 3,5 quilos. Estem d’acord que aquell és un país més fred i que això n’incentiva el consum, però també gasten més mel per a tot en general. Aquí els dolços i els pastissos els fem amb sucre, allà amb mel.
Sense abelles no hi ha mel. En aquest sentit, la vespa asiàtica és un problema real?
És una problemàtica molt greu. Quatre vespes asiàtiques es poden menjar una caixa sencera d’abelles, és a dir, unes 40.000 abelles. La vespa asiàtica és carnívora i fulmina les abelles. I no només això sinó que les espanta tant que les deixa tancades a dins de la caixa, per por. Ja hi ha apicultors que han hagut d’abandonar l’activitat per la destrossa que els ha fet la vespa asiàtica, se’ls ha menjat totes les arnes.
Hi ha zones més conflictives que d’altres?
És un animal que necessita molta humitat, per això se sent més còmode a Girona i a la zona del Pirineu que aquí baix. El Perelló és una terra molt ventosa i secana i no s’hi senten tant a gust. Ara bé, s’acomoden a tot i a la llarga ens ho trobarem aquí, segur.
No hi ha cap manera de combatre-ho?
Hi ha unes trampes, molt artesanals, per caçar-les amb ampolles d’aigua i sucre. No gaire res. Els francesos fa 15 anys que les pateixen i no se’n surten.
Diuen que sense abelles, el món s’acaba.
Si s’acaba o no, jo no ho sé. Però, com a mínim, s’acabarà tal com l’entenem ara. Sense abelles, qui farà la pol·linització?



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

La llei ‘raider’ fa un any, però encara hi ha molts autònoms

barcelona

El cost de la vida, disparat, marca un nou rècord: 10,3%

barcelona
societat

1.856 peticions d’ajut per descarbonitzar la flota de transport

economia

L’aeroport del Prat recupera al juliol més del 80% del trànsit d’abans de la covid

Economia

El govern destina 18 milions a empreses d’inserció laboral

La vaga de pilots d’EasyJet provoca sis cancel·lacions al Prat

Barcelona

El trànsit de mercaderies al Port de Barcelona supera els registres prepandèmia

barcelona

L’IPC continua disparat i marca nou rècord, amb el 10,3% al juliol

barcelona

Inspecció de Treball torna a multar Amazon

barcelona