Economia

Quadern

És car el petroli?

En les últimes setmanes destaca l’increment del preu del petroli, que ha assolit nous màxims no vistos des del novembre del 2014, reaccionant contra la disminució de les tensions comercials entre els Estats Units i la Xina, a la reducció dels inventaris mundials de crus i, més recentment, a l’augment de la inestabilitat a l’Orient Mitjà amb la intervenció militar a Síria i les perspectives que els Estats Units aquest maig acabin reintroduint sancions a l’Iran. En aquest escenari, el cru podria fluctuar entre els 70 i els 75 dòlars per barril en els pròxims mesos.

Tot i que aquests nivells en el preu del petroli plantegen alguns dubtes sobre la seva sostenibilitat a més llarg termini, sobretot en la mesura en què s’incentiva un increment de la producció per part dels Estats Units, el rellevant és que aquests preus, almenys fins al juny, continuaran impulsant la inflació (per la seva base comparable amb el 2017). Aquest repunt en les perspectives d’inflació continuarà contribuint a una certa recuperació en la rendibilitat del deute sobirà a tots dos costats de l’Atlàntic.

Per altra banda, el deteriorament de les dades macroeconòmiques previsiblement contribuirà a frenar aquesta recuperació. Sobretot a la zona euro, els pitjors indicadors publicats, molt afectats pels temors a la guerra comercial i a una climatologia adversa, han estat darrere del retrocés vist en la rendibilitat dels bons en el darrer mes (la rendibilitat del bo alemany va retrocedir des del 0,80% a principis de març fins a gairebé el 0,45% a principis d’abril).

Als Estats Units, les sorpreses positives en els indicadors macroeconòmics també s’han estat moderant des de principis d’any i han accelerat el seu descens durant les últimes dues setmanes. Tot indica que la ràtio de sorpreses continuarà baixant fins a convertir-se en negativa en els mesos de maig o juny, com a conseqüència que les dades d’activitat més retardades encara no han reflectit l’evolució de les més avançades, basades en enquestes de sentiments. També destaquen els primers símptomes de desacceleració en el comerç internacional, d’origen més cíclic i independent de les amenaces aranzelàries i, finalment, que els models d’estimacions emprats i consensuats pels analistes mostren una certa inèrcia i tarden a ajustar-se al nou escenari.

Tot plegat estaria en concordança amb una lleugera recuperació de les rendibilitats del deute sobirà a curt termini. Això hauria de donar suport a una certa recuperació de les borses, després de les caigudes experimentades en el primer trimestre, descomptant molts riscos, que sembla complicat que es materialitzin a curt termini. Un repunt moderat de la rendibilitat del deute, a la vegada que mostra un biaix més optimista respecte al creixement, no arriba a penalitzar la valoració relativa (rendibilitat oferta pels bons contra l’esperat rendiment de la borsa). En aquest sentit, la publicació dels resultats empresarials del primer trimestre, sobretot als Estats Units, serà un punt de suport, i l’inici de la campanya ha estat força positiu, amb un benefici d’un 7% de mitjana per sobre del que s’esperava.

Des del punt de vista sectorial, normalment una rendibilitat superior dels bons representa descomptar puges de tipus d’interès i afavorir als bancs. Si bé l’evolució dels bancs contra l’índex Euro Stoxx podria ser positiva a curt termini, la recuperació seria més clara en alguns sectors i valors més correlacionats amb el comerç internacional i per tant més penalitzats per les amenaces aranzelàries encreuades entre els Estats Units i la Xina, com els vinculats al sector industrial, a recursos bàsics (matèries primeres), químiques o tecnològiques, que també s’han vist arrossegats a la baixa pel temor a una regulació més restrictiva als Estats Units de l’ús de les dades personals dels usuaris. En el món de la renda fixa, els més beneficiats podrien ser els bons indexats a la inflació, en ser més directament referenciats a les puges de l’IPC sense que estiguin tant pressionats per les pitjors dades d’activitat. En qualsevol cas, la recent tornada al gust pel risc podria durar encara unes setmanes.

Nicolás Fernández Picón és director d’anàlisi, renda variable i crèdit del Grup Banc Sabadell



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

estats units

El nen prodigi de les criptomonedes, condemnat a 25 anys de presó

barcelona
Economia

Lloguers impagables

Barcelona

Els lloguers dels ‘expats’

Barcelona
estats units

La xarxa social de Donald Trump es dispara un 54% en el seu primer dia en borsa

barcelona
ECONOMIA

Sabadell lidera l’acompanyament perquè les empreses no tanquin per manca de relleu

SABADELL
unió europea

La UE acorda eximir els petits agricultors de sancions i controls mediambientals

barcelona

Ajudes per plantes de biogàs a les petites i mitjanes explotacions

vilobí d’onyar
estat espanyol

El govern espanyol compra un 3% de Telefónica a través de la SEPI

barcelona
TURISME

Més reserves per Setmana Santa i amb més antelació a la demarcació de Barcelona

BARCELONA