Economia

ANTONI ABAD

PRESIDENT DE LA PATRONAL CECOT

“Aquí es parla català, castellà i col·laboració publicoprivada”

“A Catalunya i a l’Estat, la fórmula de la meritocràcia no s’aplica des de fa dècades”

“El valor competitiu del temps és important”

Reivindicar amb un somriure
Està avesat a la polèmica, però no per això deixa de mesurar les paraules, que escandeix amb precisió afable dins de l’eloqüència. Abad és un veterà de les patronals catalanes, amb un currículum de lideratge des del qual l ja ha fet més d’un intent d’encapçalar Foment del Treball. Ja fa anys que s’hi promou com a president per rellevar Gay de Montellà, amb qui rivalitza amb visió econòmica i enfocament polític diferents. Després d’un intercanvi de retrets amb l’excusa dels límits territorials, ara la Cecot està expulsada temporalment de Foment. Però Abad no es rendeix i continua amb la mirada posada en les eleccions de finals d’any a la patronal.
El concepte de Ministeri d’Innovació és un oxímoron. La cèl·lula base és l’empresa
Cal refundar tota la fiscalitat catalana i passar a pensar-la en termes de modernitat
Tenir presos polítics ha tingut un impacte negatiu en la reputació de l’Estat espanyol

Els últims mesos donen per a molta conversa amb una de les figures més rellevants de l’empresariat català. Abans de l’entrevista, mostra orgullós algunes de les sales més màgiques de la seu de la Cecot, a Terrassa, un edifici elegant i sòlid. Ironitza quan li pregunten com s’ho fa per combinar la dedicació als seus negocis i a la presidència de la Cecot, i respon, sorneguer: “Gestionant l’agenda dia a dia, però sobretot dormint poc...”

Com estan les relacions amb Foment? La Cecot continua suspesa com a sòcia, fins que, a finals d’any, acabi el mandat que presideix Gay de Montellà. De moment, vostè es promou com a candidat de la gran patronal catalana.
La presidència de Foment, com la de Cecot, fa respecte. A partir d’aquí, cal pensar que s’hi podrà fer un bon servei a les empreses i a les persones que hi treballen. Les prioritats de la Cecot que jo represento van més enllà del creixement econòmic i busquen el progrés social i de les persones. I, en acabat, també hem de canviar la manera com ens relacionem amb la política en general. Aquesta frase –que no té res ni de graciós ni de desenfocat– que diu que “a Espanya no es dialoga des de la Transició” és la percepció del teixit empresarial. En part per culpa nostra, però el cas és que els partits que s’expressen en la política ja decideixen per nosaltres. I això no és internacionalment homologable al segle XXI. Ens hem de trobar tots en el mateix pla.
Ha contactat amb els nous responsables del govern?
Sí, i hi hem tingut una espectacular bona acollida, molt esperançadora. Han d’entendre que durant unes dècades ens han escoltat. Però que això ja no s’hi val. Ara hem de treballar junts. Perquè estem convençuts que junts prendríem millors decisions. Als països democràtics, l’empresa és la cèl·lula mare de l’economia. La que genera més innovació i més disrupció i, evidentment, més ocupació i més excedents, que van cap a la societat del benestar. Si això funciona d’aquesta manera, la prioritat és tenir cura de les empreses. I la paraula empresa no és sinònim d’empresari. A l’empresa, hi som tots: els empresaris i els treballadors.
A Foment, però, hi ha empreses grans, empreses petites... Amb visions i punts de partida molt diferents...
Cert. No és el mateix pertànyer a l’Íbex que ser una empresa no tan gran, o una de mitjana, o una de petita. M’he de recordar de tots, però el gros del teixit està format per petites i mitjanes empreses, i hem de servir a tothom. Però no totes tenen les mateixes possibilitats de promoure els seus interessos. I les associacions empresarials, en bona part, les hem d’atendre. I també la raonabilitat de fer empresa i la lògica de la competitivitat empresarial, i la de país, que va més enllà. I aquí les cúpules no han agafat el paper de la modernitat i del sentit dels temps, i això s’ha d’actualitzar. Perquè nosaltres no tenim favoritismes polítics, però sí l’obligació de ser a prop dels governs de torn per convèncer-los. I parlo de governs com el de la Generalitat i el de Madrid, però també d’ajuntaments i altres organismes. Ens hi hem d’apropar i els ho hem d’explicar... Resumint: hi ha una frase que tinc adoptada i que diu que a Catalunya es parla el català, el castellà i la col·laboració publicoprivada.
Precisament, la Cecot té el programa ‘Reempresa’, que es basa en aquesta col·laboració.
Està anant fantàsticament. I ens reconeixen que la iniciativa va ser nostra, privada. La Fundació Autoocupació i la Cecot en van ser els impulsors inicials. I és agradable escoltar la convicció de la transcendència d’aquesta col·laboració per part de les administracions vinculades, que en parlen com el millor exemple. Cal donar oportunitats als nous emprenedors. I és que el concepte de Ministeri d’Innovació és un oxímoron. Quins són els instruments d’innovació i disrupció? Les empreses. Delegar funcions a un estat no és gens modern i assumir més risc és condició humana.
Parlant de contactes amb els governs... En el cas del nou gabinet a Madrid, han pogut contactar, per exemple, amb la ministra d’Economia, Nadia Calviño, per parlar del decret per al trasllat exprés d’empreses, amb relació al qual vostès ja es van adreçar a l’anterior ministre, Luis de Guindos?
Quan es va promulgar el reial decret, calia convalidar-lo en tràmit al Congrés. Cecot va reaccionar i, a part de comunicar-ho a Foment, vam enviar una carta al ministre De Guindos per alertar-lo que calia fer un ajustament, i és que el reial decret es podria acotar o delimitar; se’n podria reduir l’abast, per exemple, a les empreses cotitzades. Perquè el que estaven fent era canviar els estatuts de totes les empreses SA i SL de l’Estat, grans, mitjanes i petites. Si això s’hagués concretat per a un perfil, s’hauria pogut tolerar. Entenem que les decisions depenen de cada companyia, dels socis i dels seus gestors. Cal respectar-ho. Ens preocuparà, fins i tot pot ser que espanti, però matisem-ho: estem parlant del domicili social, que les vinyes continuaran al Penedès i la fàbrica, al Vallès. I el que és molt important: les oficines, a la Diagonal. A més, després de tot plegat, se sap que només un 10% de les companyies que van dir que marxaven van acabar el procés. No ho hem vist mai com una agressió en termes de territori, tot i que tenia un altíssim contingut polític. Però ens tocava interpretar-ho en termes empresarials i deixar que cada empresa decidís. Encara seríem a temps d’acotar-ho. Resulta curiós que, després de la primera trobada de Foment amb el president Torra, Foment hagi declarat que està a favor que el reial decret sigui derogat perquè això facilitaria que tornessin les seus cap a Catalunya. Curiós perquè un dels dos motius de l’expedient obert a la Cecot és la nostra carta a De Guindos. Repeteixo: curiós...
Aquest és un any de relleu presidencial en moltes institucions econòmiques. I probablement es farà en clau política. La imatge que es té és que, si bé Foment s’ha inclinat més cap al constitucionalisme, la Cecot està més pròxima a la proposta sobiranista...
Però és que la clau política i els règims vigents s’han prioritzat des que tinc ús de raó. Ara la novetat a Catalunya és que es qüestiona aquest règim. I quan passa això, hi ha una temporada de transicions i molt interès a evidenciar el pes polític de tal o de qual. Però aquest pes no ha deixat de ser-hi mai, i amb unes rotunditats terribles! En tot cas, penso que cal escollir la gent més capacitada, perquè la fórmula de la meritocràcia fa falta a Espanya i a Catalunya fa moltes dècades. En una patronal cal gent solvent en termes empresarials, que conegui la internacionalització i que sàpiga com són les relacions en el treball al segle XXI.
Però bé s’han de relacionar amb les institucions...
Però la relació no es basa en “l’Estat em dona”, sinó en “l’Estat em retorna”, perquè el que hi ha sorgeix de l’esforç de tots nosaltres i de la nostra contribució. Per això cal proximitat als governs, però pel que deia de treballar plegats els temes. No perquè la proximitat hagi de ser supeditació o vassallatge, que se n’ha fet molt. Racionalitzem això. I crec que aquest nou concepte es veu en unes noves conselleres i uns nous consellers molt propers a aquestes idees. I un altre tema: cal continuar posant molt més en relleu el valor del temps. Els països que van bé estan prenent decisions contínuament, saben el que és el sistema de prova-error, i s’estan adaptant per no aturar-se mai. Aquesta consciència del valor competitiu del temps és important.
De moment, la ministra d’Hisenda ja ha proposat un nou impost de societats, i assegura que és per equilibrar la fiscalitat de petites i grans empreses.
No tindrem cohesió social si no som conscients que hi ha hagut desigualtats creixents. Tenim la traçabilitat del que hem esmorzat aquest matí, perquè ho diu l’etiqueta, i la proposta nostra és: per què no fem traçabilitat fiscal? Hi ha empresaris, entre els quals hi soc, que paguem el 25%, però l’operadora telefònica del mòbil que tinc damunt la taula a Europa paga l’1%, o menys encara, un 0,9%. O reduïm desigualtats o no tindrem futur col·lectivament.
Coincideix, doncs, amb els que creuen que la fiscalitat catalana s’ha de revisar?
L’hem de refundar per pensar-la en termes de modernitat.
Com es casa això amb un pressupost tan coix com el català?
Hem anat a veure molts consellers i el president. Més enllà de la política, hem de deixar clar que, si tenim un PIB català creixent per sobre de la mitjana, és conseqüència de les decisions que hem pres tots nosaltres a les nostres empreses i els professionals a casa seva, perquè des de l’administració no s’hi ha aportat gaire: ni el nostre govern, per molt que ens diguin que ni podien ni tenien pressupost, ni els de Madrid. Ja ens hem cansat de fer miracles. Ara els pressupostos han de respondre, els d’aquí i els d’allà, al que necessitem per continuar creixent per ser competitius en termes de generació de riquesa i de benestar. Ara ho hem d’exigir tot. I a més, políticament, a Madrid sembla que hi ha ganes de fer coses concretes, econòmiques i pressupostàries. Perquè aquestes qüestions no són discutibles en termes d’independentisme. En política, que hi hagi diàleg, cosa que és un canvi i un contrast, però mentrestant els ho hem d’exigir tot.
I malgrat tot plegat, les empreses continuen aterrant aquí...
Perquè quan parlem de meritocràcia, de raonabilitat, de sentit comú, o que els projectes es fan assumint risc però fent un pla de negoci, resulta que hi ha un territori dins d’Europa que és interessant per fer empresa i que es diu Catalunya. Com n’hi ha d’altres. Ara bé, a falta de recursos naturals, saben que aquí fem les coses treballant. Tot i que l’èxit en start-ups i emprenedoria de Catalunya té un punt de poc racional, perquè el tracte fiscal és poc homologable. A Londres, que en saben molt, no hi ha superhomes ni superdones. Però hi ha una confiança en el sistema, i una exigència social de resposta, que aquí no hi és. Aquí callem i els altres fan. Parlo del tractament dels business angels i de les stock options, que es van prostituir com a concepte fa anys per unes operacions concretes, però que són un sistema habitual en start-ups i negocis joves. Si malgrat aquestes mancances hi ha un èxit del territori, imaginem-nos què passaria si ens dotéssim d’uns marcs fiscals homologables? [Fa una pausa i riu] Es nota gaire que estem en rebel·lia positiva?
Hem parlat relativament poc del procés. Com creu que condiciona la imatge exterior el fet de tenir presos polítics, encara després de tants mesos i de tantes evidències que ho desacrediten?
Aquí puc opinar com a Antoni Abad, no com a president de la Cecot, perquè entra en l’esfera particular. Però penso que a Espanya l’ha afectat reputacionalment de manera negativa. Qualsevol persona del món mínimament informada sap que no hi ha hagut cap arrel de violència, i que no ha nascut d’un dia per l’altre, sinó que fa molts i molts anys que a Catalunya hi ha unes ambicions per part d’uns ciutadans que cada cop en són més. I cal afrontar això.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

estats units

El nen prodigi de les criptomonedes, condemnat a 25 anys de presó

barcelona
Economia

Lloguers impagables

Barcelona

Els lloguers dels ‘expats’

Barcelona
estats units

La xarxa social de Donald Trump es dispara un 54% en el seu primer dia en borsa

barcelona
ECONOMIA

Sabadell lidera l’acompanyament perquè les empreses no tanquin per manca de relleu

SABADELL
unió europea

La UE acorda eximir els petits agricultors de sancions i controls mediambientals

barcelona

Ajudes per plantes de biogàs a les petites i mitjanes explotacions

vilobí d’onyar
estat espanyol

El govern espanyol compra un 3% de Telefónica a través de la SEPI

barcelona
TURISME

Més reserves per Setmana Santa i amb més antelació a la demarcació de Barcelona

BARCELONA