Més enllà de les xifres de l’atur
La recuperació no s’està traduint en qualitat en els llocs de treball
A més de la precarietat, hi ha diversos factors que formen una bossa de “desocupació latent” que es fa difícil de mesurar
L’enquesta de població activa del segon trimestre estimava que a Catalunya hi ha 432.000 aturats. Paral·lelament, fa pocs dies vam saber, també amb dades oficials, que, al juliol, a les oficines del Servei Català d’Ocupació, hi havia inscrites 369.124 persones que busquen feina. Enrere queden xifres tan atroces com els 949.000 aturats que l’EPA calculava el primer trimestre del 2013, però els experts, i amb molta més vehemència els representants sindicals, assenyalen que hi ha imponderables que aigualeixen un eventual optimisme.
Ricard Bellera, secretari de treball i economia de Comissions Obreres, diferencia molt clarament les dues fases de la crisi. La primera, precisa, aniria des del 2008 fins al fatídic primer trimestre del 2013 abans esmentat, mentre que en la segona, “tot i haver-hi recuperació quantitativa, es produeix un empitjorament qualitatiu del mercat de treball i s’hi instal·la la precarietat”.
Bellera descriu els diferents cavalls de Troia d’aquesta precarietat, encapçalats per la temporalitat, fins al punt que un de cada quatre contractes firmats a Catalunya té una durada inferior a una setmana. I de bracet, la rotació i la parcialitat. “Els més afectats –subratlla– són els treballadors del sector serveis, i dins dels quals, les més perjudicades són les dones.” Per verificar-ho, només cal mirar les dades: si entre els homes hi ha un 6% de contractats a temps parcial, entre les dones la taxa supera el 20%. “Són contractes indiscutiblement precaris, perquè, en un 57% dels casos, aquesta parcialitat és involuntària per part del treballador”, assenyala Bellera.
El paquet de la precarietat també va farcit amb l’ensorrament dels sous, que, per acabar-ho d’adobar, han caigut més en les franges salarials més baixes, és a dir, on se situen les dones, els joves, els immigrants i els més grans de 45 anys.
Els invisibles
Al marge d’aquestes circumstàncies, més o menys conegudes, Bellera posa l’accent en facetes ocultes, el que anomena “atur latent”, que fa que el mercat no evolucioni com cal. “Si s’hagués reduït l’atur, en teoria, haurien d’anar pujant els salaris, per la simple regla de l’oferta i la demanda”, remarca. Però això no s’està produint. El cas de la parcialitat serveix com a exemple molt nítid: “Si 260.000 persones treballen amb contractes parcials involuntaris, fent 20 hores quan en voldrien fer 40, és com si hi hagués 130.000 persones sense lloc de treball.”
I és que l’EPA, tot i ser un indicador important i homologat per visualitzar estadísticament la situació, no resulta efectiva per abastar la profunditat del problema. No hi consten els desanimats, els que ja no busquen perquè el mercat de treball no els ofereix ni uns mínims per viure amb dignitat. Bellera puntualitza que no es tracta només dels aturats de llarga durada, sinó també de molts joves que han llançat la tovallola. Col·lectius com els immigrants, els treballadors sobrequalificats per a la seva feina i la perspectiva de gènere també aporten informació sobre la incapacitat de les xifres per abastar el panorama. Per exemple, es detecten moltes persones que volen però no poden treballar. “Qui són?”, es pregunta el representant de CCOO. El perfil claríssim és el d’una dona que atén els fills o familiars grans. “Les dones treballadores estan molt més condicionades que els homes i són “suplents” de l’estat del benestar, un estat, l’espanyol, recorda Bellera, que és dels que menys gasten en aquest aspecte, “sense oblidar que la Generalitat és de les administracions on més ha caigut aquesta despesa durant la crisi”, assenyala.
Per tot plegat, el sindicalista creu que ja tocaria canviar de tàctica: “Ja no es tracta només d’actuar sobre l’oferta, qualificant treballadors, per exemple, sinó també sobre la demanda, treballant sobre les empreses, tant des del punt de vista normatiu sobre la contractació i la negociació col·lectiva, com facilitant factors com el preu de l’energia i la logística.”
L’iceberg i el ‘Titànic’
Per a alguns, s’observen les xifres com qui mira el dit que assenyala la baixa qualitat de l’ocupació. Des de la consultora de recursos humans ICSA, Ernest Poveda, el seu president, opina d’entrada que el creixement, i dins del qual la presumpta recuperació del mercat laboral, s’està basant en uns pilars inestables i això no augura res de bo: “Depenem massa dels combustibles fòssils i de l’impuls que ens han donat fins ara els tipus baixos, però el preu del petroli ja està pujant i els tipus ho faran aviat. I el mercat ens ho farà pagar.”
Poveda constata també la degradació del mercat de treball i creu que “s’està abusant de la temporalitat i de les rebaixes salarials, que en tot el període de crisi han arribat a un 25%”. Per l’expert, hi haurà un final d’any “calent”. I no es refereix tan sols a la situació política, “que també ho serà”, augura, sinó al fet que, si en el moment àlgid de l’activitat dels serveis, que és l’estiu, les xifres són les que són –al juliol el nombre d’aturats registrats va pujar en gairebé 400 persones en el sector–, la perspectiva no és gaire bona de cara al final de la campanya. Per no parlar del fet que hi ha, recorda el president d’ICSA, “un 25% de pobres amb feina”. Per sortir del pou, l’expert proposa models retributius intel·ligents i sostenibles, vinculats als resultats i a la situació de l’empresa.
