Valvi Supermercats disposa de 35 botigues i l'objectiu és continuar creixent

El tracte amable, la confiança i l'atenció al client és el valor afegit dels establiments de proximitat

En la reunió general que Valvi va fer el 7 de febrer i en què va reunir els 130 responsables de les botigues, Vidal va parlar de la crisi i del que cal fer per afrontar-la: «Ens esperen un anys durs i diferents.» Les vendes dels supermercats han baixat perquè el consumidor «compra d'una altra manera». La proximitat, segons assegura Vidal, és el principal factor pel qual es mou el consumidor. «I nosaltres som un supermercat de proximitat.» Però també per l'assortiment de productes: «Tenim unes 11.000 referències repartides en les diferents botigues Valvi. I una bona qualitat preu, que també donem.» «I aquest és el nostre valor afegit», «donem confiança», un «tracte amable» i «atenció al client».

Actualment, Valvi Supermercats disposa de 35 botigues, de les quals sis són a la costa i només s'obren a l'estiu: el Port de la Selva, Calella de Palafrugell, Palamós, Lloret de Mar, Pals i una de Llançà. La darrera que es va obrir al públic és la de Besalú, un establiment de 495 metres quadrats de superfície de venda. Amb una facturació de 44,9 milions d'euros el 2009, un 2% menys que l'any anterior, i de cara a aquest any: «Estem esperançats perquè tenim una part dels supermercats a la costa i per tant molt estacionals, i els indicadors per aquest any no són dolents.»

L'any 2009, Valvi supermercats va fer una inversió d'1,8 milions que va destinar principalment a reformar botigues actuals –entre elles la del carrer Joan Maragall– i, en especial, la botiga de l'Estartit, que s'ha fet nova i se n'ha doblat la superfície –té 500 m²–.

Des de l'any 2001, Valvi Supermercats té signat un conveni amb l'empresa Spar. «De reconegut prestigi i qualitat en l'àmbit internacional, és per fer-la la nostra marca pròpia.» «Assegurem així els estàndards de qualitat que demanem a tots els nostres productes», afirma Vidal. En el marc de la distribució internacional, Spar és la cadena de supermercats independents més gran del món. També és la cadena detallista més internacional, amb presència a 34 països repartits per Europa, Àfrica, Àsia, Llatinoamèrica i Austràlia.

PUNTS DE VENDA

Llançà
Av. Reina Fabiola, 2 (1997)
Av. Pau Casals, 17-19 (1998)
Ctra. de Portbou (2006)
Pau Casals, 13-15 (2003)
Girona
Joan Maragall, 33 (2001)
Cor de Maria, 10 (2003)
Trav. de la Creu, 14 (2003)
La Bisbal d'Empordà
Av. de les Voltes, 10 (2001)
Av. de les Voltes, 19 (2003)
L'Escala
Ronda Padró, 2 (2001)
La Torre, 45 (2001)
Sibil·la de Fortià (2006)
També a:
Platja d'Aro. Any 1997
Sant Gregori. Any 1997
Calella. Any 1997
Port de la Selva. Any 1998
L'Estartit. Any 2000
Santa Cristina d'Aro. Any 2000
Begur. Any 2001
Calella de Palafrugell. Any 2001
Sant Feliu de Guíxols. Any 2001
Roses. Any 2001
Palafrugell. Any 2001
Palamós. Any 2001
Sant Antoni de Calonge. Any 2001
Calonge. Any 2002
Lloret de Mar. Any 2003
Banyoles. Any 2003
Cassà de la Selva. Any 2003
Palafrugell. Any 2003
Pals. Any 2006
Cadaqués. Any 2006
Begur. Any 2008
S'Agaró. Any 2008
Besalú. Ctra. d'Olot. Octubre del 2009

Any 2003, la recuperació del nom «Valvi»

L'any 2003, l'empresari gironí Joaquim Vidal va recuperar el nom Valvi per als seus supermercats de les comarques gironines, nom que havia perdut uns anys abans. El 1996, Vidal va fusionar els seus establiments amb Co-Aliment de Granollers, però va perdre el nom quan dos anys més tard en va sortir. Aleshores, Vidal es va quedar amb cinc supermercats que havia mantingut fins aquell moment: el de sant Gregori, el de Platja d'Aro, el de l'Estartit, el de Llançà i el de Calella. El 2001, però, l'empresari va decidir tornar a jugar fort en el sector dels supermercats i va comprar una quinzena d'establiments de la marca Supeco Maxor a les comarques gironines. Aquests establiments juntament amb els que ja tenia en aquell moment van operar amb la marca Fàmila –societat Comercial Precal, SL, propietat el 100 per cent de la Família Vidal–. El 2003, Vidal ja disposava de 24 supermercats Fàmila. Aleshores, en el rànquing del sector de la distribució comercial, Comercial Precal era la segona empresa de les comarques gironines amb capital gironí. En aquell moment, la plantilla de l'empresa era de 240 persones –ara són 314–.

«Valvi és una continuació del concepte de Fàmila. És a dir, l'aposta per mantenir un ampli assortiment de productes sempre adaptats a les necessitats dels clients de cada zona», assegurava Joaquim Vidal en aquell moment i ja manifestava: «Una de les nostres prioritats comporta oferir productes de qualitat produïts a la nostra demarcació.» Per tant, segons ja deia aleshores: «L'especialització de la nostra gamma de productes en funció de les demandes de cada tipus de mercat, juntament amb el tracte directe i personalitzat dels nostres clients són els principals elements que ens diferencien de la nostra competència.»

JOAQUIM VIDAL

«Ara es compra diferent»

Joaquim Vidal assegura que Valvi té la tecnologia de primer nivell, disposa de bons proveïdors i una estructura per poder créixer
IMMA BOSCH

«No hi ha consum sense confiança, ni confiança si es té por de perdre el lloc de treball, no es poden crear llocs de treball sense inversió empresarial i no hi ha projectes sense crèdit bancari. Això és un peix que es mossega la cua», així va resumir Vidal la crisi econòmica actual als seus treballadors.

– La crisi econòmica està afectant tots els sectors, entre ells els de l'alimentació. Com encaren el futur?
– «Fa dos anys que suportem la crisi i se'ns presenten encara uns anys durs i diferents. Tot allò que ens ensenyaven els pares i els avis de la cultura del treball es torna a posar de moda. Aquests darrers anys potser la gent no donava tanta importància a la feina perquè n'hi havia molta. Ara, però, la feina és un bé escàs. Les empreses que facin les coses bé se'n sortiran malgrat que ja no tornaran a ser el que eren, sinó que s'hauran d'amollar a la realitat.»
– I si parlem de supermercats i hipermercats?
– «Les vendes han baixat perquè el consumidor compra d'una altra manera. L'altra dia llegia la notícia d'un home que havia sigut el responsable d'una de les cadenes més importants d'aquí, i que deia que la gran distribució reduirà el seu benefici fins a un 50 per cent i que les vendes baixaran per primera vegada en 20 anys.»
– I els seus pronòstics quins són?
– «Jo no sóc una persona de fer pronòstics. Si parlo de la meva empresa, diré que hem perdut un 2% de vendes en relació amb l'any passat. Però tal com estan les coses, podem estar contents i més tenint en compte que la nostra xarxa de supermercats és d'àmbit local i que estem lluitant amb grans potències i, per tant, no és fàcil.»
– Poden lluitar amb aquests grans hipermercats?
– «Lluitem pel nostre mercat, però no hi competim. Encara que volguéssim, no hi podem competir amb aquestes grans cadenes. I, per tant, hem de donar un valor afegit com és que el client tingui confiança amb les persones que es troba cada dia al davant: l'encarregat o encarregada, les caixeres... Això moltes vegades marca una diferència, perquè en aquestes botigues de proximitat es coneix el client i el tenen en consideració. Som del parer que cada client que es perd perquè no el tractem bé és com si es trenqués un plat. I aquest ja no el recuperem i encara que comprem d'altres plats, segur que no en podrem comprar com aquells, perquè aquells eren uns plats fantàstics.»
– El que no podran competir mai és amb preu?
– «És difícil competir amb preu amb aquestes grans potències. Malgrat que quan es fan comparacions de preus, no es compara preu i qualitat. Per exemple, l'observatori de preus, a nosaltres ens posa pràcticament a la cua, gairebé al costat de l'Hipercor. Em sembla bé, però aquest observatori és indicatiu però no és classificatiu o definitiu. Moltes vegades comparen pomes, taronges o tomates i ho fan sense mirar calibres ni qualitats. Igual ho fan amb la carn fresca o les marques de distribuïdor, en les quals poden entrar diferents qualitats. Per tant, quan comparen, s'hauria de fer en les mateixes condicions i això no es fa.»
– Com es presenta aquest 2010?
– «Es presenten anys de poques alegries i complicats, però hi tenim confiança. Estem fent les coses raonablement bé. Tenim experiència i som capdavanters amb eines informàtiques. Encara que la nostra sigui una empresa petita, tenim la tecnologia de primer nivell, bons proveïdors i estructura per créixer.»

28%, de més de 65 anys

Els supermercats tenen un nombre molt elevat de clients que anomenen sèniors, que són les persones més grans de 65 anys. Aquest és un sector que representa el 28 per cent dels clients que hi van a comprar. «Aquest target de client és molt important per a nosaltres i, a més a més, cada vegada creix més perquè la població catalana es va envellint. És un sector que no sol anar a l'hipermercat perquè no s'hi sent a gust, que no sol fer compres gaire grans i que, per tant, fa compres molt sovint, per no dir que va al supermercat cada dia.» «Aquest client valora molt especialment el servei dels nostres treballadors, el tracte amable i la confiança. Valora especialment que els nostres treballadors coneguin qui són», explica Joaquim Vidal.

La baguet, el més venut

El producte estrella de Valvi Supermercats és sens dubte la baguet de 255 grams de Bellsolà. «Pa calent, no n'hi ha cap de dolent», deia «fa molts anys Pere Bellsolà». És un pa que se serveix acabat de fer i que atrau especialment molts clients, especialment els Barcelonins, que compren en les botigues que Valvi té a la costa. La xapata també és un altre dels productes més venuts en aquests supermercats. Li segueixen, segons els responsables de Valvi, la Coca-cola, les cerveses Estrella Dorada, Sant Miguel i Spar i l'aigua Font Vella d'1,5 litres.

I com a productes frescos, els més venuts són les patates, la tomata de branca, la síndria, el plàtan i el meló. Com a productes especials, asseguren: «En tenim molts.» «Intentem tenir productes per atendre tots els nostres clients catalans, però també anglesos, francesos, alemanys que compren en els nostres supermercats.» «Tenim diferents assortits per a diferents clients» i «evidentment, no tenim el mateix a Sant Gregori, a Llançà, a Empuriabrava o a Lloret».

LES DADES

Raó social
Valvi Alimentació i Serveis, SL
Domicili social
Ctra. Sant Gregori, km 2,8. c/ Joheria Petita, s/n 17007 Girona
Nombre de treballadors
314 a l'hivern 510 de mitjana a l'estiu
Núm. Botigues
35
Quadre directiu de Valvi
Director General: Joaquim Vidal Perpiñà
Adjunt a direcció: Eduard Vidal Juventench
Director comercial: Jordi Noguer de Palol
Director financer: Esteve Colomer Font
Director informàtica: Jaume Serramitjana Nierga
Directora RH: Anna M. Creixans Barnadas
Director plantes: Isidoro Raya Humanes
DADES 2009 (en milers d'euros)
Accionista
Comercial de serveis Alimentaris, SL
Vendes
44.l942
Capital
1.202
Recursos propis
13.600
Flux de caixa
2.567
Inversió
1.810


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
GIRONA

El Govern aprova ajuts a la pagesia per valor d’11,4 milions d’euros

GIRONA
GIRONA

La CGT de Correus denuncia falta de personal en una desena de barris

GIRONA
economia

El Banc Sabadell guanya 308 milions el primer trimestre, un 50% més que l’any passat

barcelona

Unió de Pagesos considera un “pedaç” el decret pel control de fauna cinegètica

girona
Unió Europea

TikTok suspèn el programa de punts de la versió ‘Lite’

Barcelona

Èxit de participació del XXV Fòrum Industrial

girona
economia

Menys burocràcia en els plans d’estalvi d’aigua per ramaders i agricultors

barcelona
Estats Units

Aproven la llei que podria suposar la prohibició de TikTok als EUA

Barcelona
economia

La reducció de la jornada i la plena ocupació centren les reivindicacions sindicals de l’1 de Maig

barcelona