El Parc, més a prop de la UdG
El Parc Científic i Tecnològic de la UdG està a punt de tancar la segona fase del procés de liquidació
Si aquesta i la tercera quedessin desertes, retornaria a la UdG
El PCiT va costar uns 60 milions d’euros i s’hi van fer sis edificis
El Parc Científic i Tecnològic (PCiT) de la Universitat de Girona (UdG) es troba més a prop de retornar a la institució. Un cop finalitzada la primera fase del procés de liquidació, que va quedar deserta, ara es troba a la fi de la segona, que es tancarà el 24 de novembre. Si se superés també la tercera, i també sense compradors, això comportaria que els drets de superfície retornarien a la UdG. Aquesta, per fer-ho efectiu, hauria de pagar uns deu milions d’euros, repartits en 23 anys, una quantitat assumible.
Projecte de futur
El rector de la UdG, Quim Salvi, destaca que “s’està seguint un procés de liquidació molt clar i definit” en el qual, i ara mateix, “només es pot ser observador”. Salvi va explicar que un cop tancat el primer capítol ara mateix tampoc es té constància que hi hagi interessats pel segon: “Si bé fins al darrer minut se’n poden presentar.” Salvi ja ha impulsat trobades amb els patrons del Parc Científic per analitzar les diferents possibilitats de futur. Segons va destacar el rector, totes les parts implicades, incloent-hi la UdG, confien que si no s’arriba a materialitzar la tercera fase, el Parc revertirà íntegrament a la UdG: “Tots defensem que la millor alternativa per al Parc és precisament que reverteixi a la UdG.”
Si en la tercera fase no s’han pogut vendre els lots, el jutge donarà el vistiplau al pla de liquidació i reconeixerà el retorn dels drets de superfície a la UdG. Aquesta hauria de pagar 10.632.000 euros pels edificis en concepte de càrregues dels préstecs hipotecaris del Centre d’Empreses i el Narcís Monturiol. La UdG pagaria aquests diners en 23 anys a raó d’uns 600.000 euros l’any. Aquesta quantitat es considera del tot assumible, ja que l’explotació del Parc Científic i Tecnològic genera anualment uns beneficis de 900.000 euros, si bé aquesta quantitat podria créixer.
La liquidació
El pla de liquidació, que consta de tres fases, ha comportat posar a la venda els cinc edificis propietat –totalment o parcialment– de la Fundació del Parc Científic per 22.833.364 euros. En aquesta segona fase s’ha fraccionat l’oferta en tres unitats productives. Aquestes serien els edificis Jaume Casademont, Centa i el Centre d’Empreses, per 13.808.801 euros; l’edifici Narcís Monturiol, amb un preu de sortida de 3.553.172 euros, i una tercera unitat per a l’edifici H2O, amb un preu de sortida de 2.091.234 euros. La tercera fase, que acabaria el març del 2019, liquidaria el Jaume Casademont (3.461.801 euros), el Centa (488.450 euros), el Centre d’Empreses (7.097.532 euros), el Narcís Monturiol (3.553.172 euros) i l’edifici H2O (2.091.234 euros).
El Parc Científic va entrar en liquidació el 24 d’abril del 2017, quan no es va resoldre el concurs de creditors i no es va poder garantir, sempre segons la representant de l’Estat, la devolució de la seva part de 27,6 milions d’euros, dels quals era imprescindible aportar en efectiu13,4 milions.
L’aposta per implicar la UdG en el territori
El Parc Científic i Tecnològic de la Universitat de Girona va iniciar la seva gestació a finals de la dècada dels anys noranta del segle passat. La idea la van impulsar el llavors rector, Josep Maria Nadal, i el president del Consell Social de la UdG, Jaume Casademont. El Parc Científic, i en aquest sentit hi han coincidit tots els rectors i agents econòmics i socials, naixia com un instrument, un canal de fet, per integrar la Universitat al territori. Aquest és un dels pals de paller del programa de l’actual rector, Quim Salvi, en el sentit que la UdG ha de relacionar-se molt més amb el seu entorn i buscar més i més complicitats.
La primera proposta del Parc va veure la llum el 1998. Però no va ser fins al 28 de desembre del 2001 que es va crear la Fundació del Parc Científic. El 2004 es va iniciar el primer edifici, el Jaume Casademont; posteriorment es van construir el Centre de Robòtica Submarina (2004), el Centre de Noves Tecnologies Alimentàries (2005), el Centre d’Empreses (2006) i l’Institut Català de Recerca de l’Aigua (2007).
El PCiT ocupa un espai de 75.000 m² de parcel·la, dels quals 36.000 m² estan construïts. El projecte, que va comportar la materialització de sis edificis, va costar uns 60 milions d’euros d’inversió. Actualment, més de 30 grups, unitats i centres de recerca i tecnologia hi participen, i més d’un centenar d’empreses hi estan instal·lades, amb unes 1.300 persones que hi treballen. Disposa de dos restaurants, un menjador, un parc de la salut, sales de reunions i sis seminaris.
Unes noces d’argent amb la controvèrsia del Parc
J.T
Els 25 anys de la creació de la UdG van ser el 2017 tota una efemèride, però es va veure una mica enterbolida per la situació del PCiT, tot i que la Universitat n’és un patró més. Enmig d’aquesta situació, a més, hi va haver les eleccions a rector. Sergi Bonet, el responsable de l’estratègia que s’ha seguit per salvar el Parc, les va perdre davant Quim Salvi. El Parc, de fet, no va inclinar la balança, però sí que va servir per veure visions diferents. Salvi, i en campanya, va discrepar públicament de l’estratègia que s’havia seguit. Ara, el nou equip poca cosa pot fer tret de seguir el tràmit marcat pel procés de liquidació i, en aquest sentit, esperar que quedi desert perquè els drets de superfície retornin a la UdG.
El llegat de Sergi Bonet
Bonet va ser especialment criticat per gairebé tothom. Per uns, per la seva connivència amb l’Estat; per altres per haver propiciat el concurs de creditors. Segons Bonet, no hi havia elecció i era l’únic camí per salvar el PCiT. Altres van destacar la seva valentia i tenacitat, especialment per reclamar a tots els patrons, la UdG inclosa, compromisos econòmics.
Finalment, no va ser possible: l’Estat no va acceptar la garantia de la Generalitat i es va iniciar la liquidació. Bonet sempre va defensar que calia arribar a un acord, tot i que era conscient que si finalment s’arribava a la liquidació això en cap cas representaria la fi del Parc; i si aquesta quedava deserta retornaria a la UdG.
