Caixa d’Enginyers guanya un 17% de clients, fins als 188.000 socis, el 2018

Caixa d’Enginyers va incrementar de manera exponencial el 2018 el nombre de clients, socis en la terminologia de l’entitat, que figura com a cooperativa de crèdit. Així ho va comunicar ahir en una roda de premsa el president de la caixa, Josep Oriol Sala, que va calcular l’augment en un 17%, uns 28.000 nous socis, fins als 187.410. Es tracta d’un cens rècord que és degut en bona part a l’important salt dels dos últims anys, però també a un creixement sostingut que ha fet que, d’ençà del 2013, l’entitat hagi augmentat la clientela un 54%.

Tant Sala com el director general, Joan Cavallé, van atribuir aquesta afluència a l’alt índex de satisfacció dels socis, que valoren, segons enquestes internes, el tracte personal i la proximitat, els valors de l’entitat cooperativa, l’horari i les baixes comissions i també el fet que Caixa d’Enginyers hagi mantingut la seu social a Catalunya tot i la inestabilitat política i les pressions sobre les entitats financeres que hi va haver durant la tardor del 2017. Sala va matisar que aquest últim motiu, reforçat pel fet que entitats sobiranistes com ara l’ANC hagin fet campanyes de promoció dels grups amb seu a Catalunya, no és la principal font de fidelitat, “tot i que no menyspreem cap mena de recomanació”, va bromejar.

Però la bona evolució de la parròquia no s’ha reflectit, almenys de moment, en el compte de resultats. El director general va justificar el retrocés en el benefici net, que va quedar en 11,16 milions d’euros, amb una caiguda del 8,8%: “Està en la línia del previst i fins i tot supera les expectatives del pla de negoci”, va comentar Cavallé, que va recordar el context “complex” que envolta el sector financer, condicionat pel retard en la pujada de tipus del BCE, que ha revisat a la baixa les previsions de creixement de l’economia europea, i per l’increment de la pressió reguladora.

L’atonia del preu del diner ha fet que la important pujada del passiu, amb la incorporació d’un bon volum de dipòsits, no s’hagi pogut transformar de manera prou rendible en actius; és a dir, en crèdit. Alhora, els productes financers també han aportat poca rendibilitat i sí, en canvi, força despeses. Segons Cavallé, amb el panorama actual, “és difícil fer bons marges sense aplicar polítiques d’un cert risc, que és el que volen evitar els nostres socis en les seves inversions”, una actitud, va afirmar, que s’adiu amb la filosofia de l’entitat, que, segons els seus responsables, “té més voluntat de servei que no pas de lucre”.

Per Cavallé, “els tipus d’interès zero són una arma de destrucció massiva”. Tanmateix, va recordar les bones ràtios d’eficiència i de solvència i que els beneficis, que aquest any s’espera que remuntin gràcies a les inversions i les estratègies que s’han posat en marxa, com ara la d’una intensa digitalització, estan en la línia dels últims anys en què han oscil·lat entre els 10 i els 11 milions d’euros. “De vegades, cal fer dues passes enrere per agafar impuls”, va reblar el directiu de l’entitat.