Les infusions de Tegust ja bullen
L’empresa estrena fàbrica i planeja noves inversions per augmentar capacitat si prosperen els contractes amb tercers
Tenen l’objectiu d’estimular la xarxa de productors locals d’herbes
Els responsables de Tegust tenen els peus als blocs de sortida i la mirada fixada en l’horitzó, en espera del tret per córrer disparats. Aquesta jove empresa de la Bisbal d’Empordà, que fins fa poc estava al viver Nexes de Forallac, ultima contractes amb diverses firmes cafeteres per assumir les seves cartes de tes i infusions, que podrien suposar el revulsiu que esperaven per abordar un salt d’escala.
Tot just acaben d’estrenar una nova fàbrica de 900 m² en la qual han invertit 1 milió d’euros, aconseguits amb una ampliació de capital. Tanmateix, Joan Sais, director de Tegust, ja estudia fórmules per finançar els 300.000 euros addicionals que costen les màquines que s’hauran d’incorporar per respondre a les necessitats de producció associades als nous compromisos.
Per entendre el salt que preparen, cal pensar que aquest any la previsió inicial era produir 1 milió de sobres d’infusió, un 20% més que el 2018. Aquest milió és només una cinquena part de la capacitat productiva instal·lada, i per als nous reptes caldrà incorporar dues màquines més.
La marca pròpia.
L’altre motor del creixement de la marca pròpia és la innovació. La carta de tes i infusions de Tegust disposa de 28 propostes, i constantment se n’incorporen de noves. Entre les més recents hi ha els anomenats instants, que es dissolen directament en aigua i proporcionen una experiència diferent que vol agradar fins i tot al públic que no beu habitualment infusions. “Nosaltres no ens definim com una empresa d’infusions, sinó de begudes”, subratlla Pep Mascarós, ànima i creador de Tegust. Certament, el mercat de les infusions està evolucionant ràpidament i de ser un producte valorat per les propietats medicinals amb un públic i un consum limitats, ha passat a eixamplar la base entre les persones interessades pels productes saludables.
L’origen de Tegust està relacionat amb aquest canvi en el mercat. Pep Mascarós va descobrir que Catalunya, terra molt rica en herbes aromàtiques per la seva diversitat de climes i paisatges, consumeix infusions elaborades preferentment amb matèria primera de fora i d’una qualitat força discutible. “A Linyola es produeix la millor camamilla del món, en canvi, en consumim d’importada”, es lamenta Mascarós.
A partir d’aquest moment, el fundador de Tegust es va obsessionar amb la idea de recuperar les olors de la seva infància i acostar-les al consumidor. En col·laboració amb la Xarxa Parc de les Olors, un col·lectiu que difon la cultura de les plantes aromàtiques i medicinals de Catalunya, Pep Mascarós va presentar un projecte d’infusions amb herbes de productors locals a un fabricant del sector, però davant el seu rebuig, Mascarós va decidir muntar un negoci i fer-ho directament. Calien recursos i va engrescar un grup d’amics de la comarca, que hi van invertir uns 50.000 euros per començar. A partir d’aquí, Tegust ha anat cremant etapes: inicialment tenien la producció i la comercialització delegades a altres empreses i, a poc a poc, les han anat assumint fins a l’estrena de la fàbrica a finals de l’any passat.
Actualment, el 50% dels ingredients que l’empresa utilitza són de productors locals. Aquesta demanda creixent està estimulant un petit sector que es comença a posar les piles; malgrat tot, la collita de determinades herbes encara és tan limitada que no satisfà la demanda. Quan el gènere ve de fora, es mira que sigui de cultiu ecològic.
El compromís de Tegust és també amb l’energia que es consumeix: biomassa de boscos locals o electricitat de fonts renovables. També hi ha un compromís social: els treballadors que es dediquen a l’envasat són del Centre Tramuntana de persones amb diversitat funcional. Per acabar, també estan buscant alternatives sostenibles per preservar en tot moment l’aroma de les herbes.
TEGUST
De la ceràmica a la ratafia
Pep Mascarós era un petit productor ceramista que treballava per a indústries de la Bisbal fins que va esclatar la crisi de totxo i es va haver de buscar la vida. Primer es va interessar pels mercats de productes ecològics, i va muntar un petit negoci de roba. L’atzar, però, li va proporcionar una excusa per tornar a reinventar-se. Aficionat al món de la ratafia, va participar en un concurs, sense gaire èxit: “La meva ratafia era molt dolenta”, reconeix. Tanmateix, aquelles herbes que no eren bones per a un licor sí que ho eren per a una infusió. Ho va testar a la seva paradeta del mercat i va ser un èxit. Ara la infusió de ratafia és un clàssic present en moltes cartes d’infusions.
