Aragonès fa una crida al retorn de les empreses

El vicepresident i conseller d’Economia, Pere Aragonès, va voler implicar ahir la societat civil en la millora de la reputació econòmica de Catalunya, facilitant al màxim el retorn de seus socials de les empreses que van marxar arran dels fets d’octubre del 2017. “Ho hem de fer possible”, va dir, abans d’admetre que és “complicat i complexe”. En aquest sentit, va matisar que “no és una exigència, sinó una proposta” i va evocar el fet que “Catalunya ha suportat una campanya d’intoxicació que es va iniciar per motius polítics, pensant en les eleccions generals del 21-D”.

En la tradicional trobada de primavera del Cercle d’Economia a Sitges, i davant d’un auditori format per economistes, empresaris i polítics catalans i espanyols, Aragonès va subratllar: “Si aquells auguris s’haguessin complert, estaríem en recessió, però la realitat és una altra.” En tot cas, a parer seu, “l’independentisme ha fet aprenentatges” i sap que davant d’una proposta política “hi ha hagut una resposta repressiva i penal, un fet que ha portat a un carreró sense sortida on tots perdem”.

La retirada de la intervenció financera de la Generalitat que l’Estat exerceix des de fa quatre anys va ser una altra de les demandes del discurs del vicepresident. El govern català té ara “l’autoritat política i moral” de reivindicar l’aixecament d’aquest control, ja que ha fet els deures respecte al compliment de les normes d’estabilitat pressupostària, uns requeriments que, va subratllar, el govern tanmateix “veu injustos”, mentre que l’administració estatal no ha complert els compromisos que s’ha autoassignat unilateralment” a través del seu Consell de Ministres.

Aragonès va reivindicar la feina iniciada per Oriol Junqueras al Departament d’Economia, que, entre altres magnituds, ha reduït el dèficit a un 0,4% i ha complert la resta d’objectius d’estabilitat pressupostària, com ara el deute públic i la regla de despesa, a més de regularitzar els períodes de pagament als proveïdors. “La feina s’ha fet”, va remarcar el vicepresident econòmic, que va retreure la baixa execució de les inversions de l’Estat a Catalunya, ja que, segons les dades corresponents al 2018, són poc més de la meitat de les compromeses i tan sols un 10% del global repartit a tot l’Estat.

Catalunya, va dir el responsable d’Economia, “va resistint”, mentre que Madrid no ha parat de créixer pel que fa al seu pes en el conjunt de l’Estat. Alhora, el sistema de finançament econòmic ha contribuït al benestar d’algunes regions, “però no ha desenvolupat l’autonomia fiscal dels territoris”. Per Aragonès, la intervenció financera sobre la Generalitat, que dura des del novembre del 2015, ha de ser derogada, “ja que només es pot justificar per un prejudici ideològic i no com a mesura de prudència en l’execució pressupostària o en la política econòmica”. Segons el conseller, la llibertat en la gestió de les finances públiques és necessària, ja que va associada a la “responsabilitat” exercida durant aquests anys.

En la seva intervenció, el vicepresident es va estendre fent un repàs de la situació econòmica catalana i de les fortaleses, febleses i reptes de futur, a més de plantejar una “agenda de prosperitat” per al país, i va instar a fer millores salarials i a frenar la precarietat. Aragonès va insistir en el capítol polític i va comminar els màxims responsables de l’Estat a evitar l’immobilisme, que “també és un element d’inestabilitat”. “Estem obligats –va comentar– a no mantenir posicions de braços caiguts i a sortir de les zones de confort.” El vicepresident va recordar que entre Catalunya i l’administració de l’Estat hi ha un conflicte “que molta gent entén que es produeix entre la legitimitat democràtica i la legalitat vigent”. Aragonès va responsabilitzar d’aquesta immobilitat els sectors “de la dreta conservadora, del nacionalisme espanyol conservador”, que, va lamentar, han traslladat la paràlisi a altres actors, com ara el Partit Socialista. En aquest sentit, el conseller va assegurar que “des de l’independentisme s’està a favor de sortir” d’aquest estancament.

Fent referència implícita a la situació dels presos polítics, Aragonès va negar que la “solució penal” pugui resoldre el problema polític, ja que “per dura que sigui la sentència”, aquesta no minvarà el nombre d’independentistes. “Ans al contrari –va alertar–, i no ens agrada guanyar independentistes a costa de l’empresonament i les penes a companys i amics.”

Com a punt de partida per desencallar el conflicte, el conseller va reivindicar el que va definir com a “únic acord polític de nivell entre la Generalitat i l’Estat”, que és la Declaració de Pedralbes del desembre del 2018. “Cal recuperar-la”, va demanar, ja que, tot i que hi ha diferències respecte a l’origen i les conseqüències de les diferències polítiques entre Catalunya i l’Estat, “és necessària una solució política, avalada per una àmplia majoria mitjançant un mecanisme democràtic que hi aporti seguretat jurídica”.