La Borsa
Més valors
Economia

Aragonès fa una crida al retorn de les empreses

Insisteix a reclamar la fi del control financer de l’Estat i proposa desencallar-hi relacions recuperant el Pacte de Pedralbes

Sánchez Llibre insta Torra a fer una declaració de compliment de la legalitat

“Catalunya ha resistit mentre que Madrid no ha parat de créixer”
“El conflicte és entre legitimitat democràtica i legalitat vigent”

El vicepresident i conseller d’Economia, Pere Aragonès, va voler implicar ahir la societat civil en la millora de la reputació econòmica de Catalunya, facilitant al màxim el retorn de seus socials de les empreses que van marxar arran dels fets d’octubre del 2017. “Ho hem de fer possible”, va dir, abans d’admetre que és “complicat i complexe”. En aquest sentit, va matisar que “no és una exigència, sinó una proposta” i va evocar el fet que “Catalunya ha suportat una campanya d’intoxicació que es va iniciar per motius polítics, pensant en les eleccions generals del 21-D”.

En la tradicional trobada de primavera del Cercle d’Economia a Sitges, i davant d’un auditori format per economistes, empresaris i polítics catalans i espanyols, Aragonès va subratllar: “Si aquells auguris s’haguessin complert, estaríem en recessió, però la realitat és una altra.” En tot cas, a parer seu, “l’independentisme ha fet aprenentatges” i sap que davant d’una proposta política “hi ha hagut una resposta repressiva i penal, un fet que ha portat a un carreró sense sortida on tots perdem”.

La retirada de la intervenció financera de la Generalitat que l’Estat exerceix des de fa quatre anys va ser una altra de les demandes del discurs del vicepresident. El govern català té ara “l’autoritat política i moral” de reivindicar l’aixecament d’aquest control, ja que ha fet els deures respecte al compliment de les normes d’estabilitat pressupostària, uns requeriments que, va subratllar, el govern tanmateix “veu injustos”, mentre que l’administració estatal no ha complert els compromisos que s’ha autoassignat unilateralment” a través del seu Consell de Ministres.

Aragonès va reivindicar la feina iniciada per Oriol Junqueras al Departament d’Economia, que, entre altres magnituds, ha reduït el dèficit a un 0,4% i ha complert la resta d’objectius d’estabilitat pressupostària, com ara el deute públic i la regla de despesa, a més de regularitzar els períodes de pagament als proveïdors. “La feina s’ha fet”, va remarcar el vicepresident econòmic, que va retreure la baixa execució de les inversions de l’Estat a Catalunya, ja que, segons les dades corresponents al 2018, són poc més de la meitat de les compromeses i tan sols un 10% del global repartit a tot l’Estat.

Catalunya, va dir el responsable d’Economia, “va resistint”, mentre que Madrid no ha parat de créixer pel que fa al seu pes en el conjunt de l’Estat. Alhora, el sistema de finançament econòmic ha contribuït al benestar d’algunes regions, “però no ha desenvolupat l’autonomia fiscal dels territoris”. Per Aragonès, la intervenció financera sobre la Generalitat, que dura des del novembre del 2015, ha de ser derogada, “ja que només es pot justificar per un prejudici ideològic i no com a mesura de prudència en l’execució pressupostària o en la política econòmica”. Segons el conseller, la llibertat en la gestió de les finances públiques és necessària, ja que va associada a la “responsabilitat” exercida durant aquests anys.

En la seva intervenció, el vicepresident es va estendre fent un repàs de la situació econòmica catalana i de les fortaleses, febleses i reptes de futur, a més de plantejar una “agenda de prosperitat” per al país, i va instar a fer millores salarials i a frenar la precarietat. Aragonès va insistir en el capítol polític i va comminar els màxims responsables de l’Estat a evitar l’immobilisme, que “també és un element d’inestabilitat”. “Estem obligats –va comentar– a no mantenir posicions de braços caiguts i a sortir de les zones de confort.” El vicepresident va recordar que entre Catalunya i l’administració de l’Estat hi ha un conflicte “que molta gent entén que es produeix entre la legitimitat democràtica i la legalitat vigent”. Aragonès va responsabilitzar d’aquesta immobilitat els sectors “de la dreta conservadora, del nacionalisme espanyol conservador”, que, va lamentar, han traslladat la paràlisi a altres actors, com ara el Partit Socialista. En aquest sentit, el conseller va assegurar que “des de l’independentisme s’està a favor de sortir” d’aquest estancament.

Fent referència implícita a la situació dels presos polítics, Aragonès va negar que la “solució penal” pugui resoldre el problema polític, ja que “per dura que sigui la sentència”, aquesta no minvarà el nombre d’independentistes. “Ans al contrari –va alertar–, i no ens agrada guanyar independentistes a costa de l’empresonament i les penes a companys i amics.”

Com a punt de partida per desencallar el conflicte, el conseller va reivindicar el que va definir com a “únic acord polític de nivell entre la Generalitat i l’Estat”, que és la Declaració de Pedralbes del desembre del 2018. “Cal recuperar-la”, va demanar, ja que, tot i que hi ha diferències respecte a l’origen i les conseqüències de les diferències polítiques entre Catalunya i l’Estat, “és necessària una solució política, avalada per una àmplia majoria mitjançant un mecanisme democràtic que hi aporti seguretat jurídica”.

Envit de Foment

Va ser precisament el tema del trasllat de seus un dels que van centrar l’al·locució de Josep Sánchez Llibre, president de Foment del Treball, que va ser a la ponència posterior a la intervenció del conseller. Per Sánchez Llibre, el retorn de les empreses és “indispensable”, ja que el seu “domicili natural” és Barcelona i Catalunya.

Després d’argumentar que les companyies “no van marxar per caprici, sinó per defensar els interessos dels seus accionistes o per protegir els dipòsits dels seus clients”, el líder de Foment va proposar a la Generalitat, i més concretament al president Quim Torra, la redacció d’un document de compromís en el qual consti una declaració “formal i inequívoca” que descarti accions que “contravinguin l’ordenament jurídic o que no estiguin acordades amb l’Estat”. Sánchez Llibre va asseverar que ja ha mantingut converses amb les empreses que han marxat, i també amb membres del govern, com ara la consellera d’Empresa, Àngels Chacón, i el seu homòleg de Treball, Chakir el-Homrani, i es va mostrar confiat que aquesta crida agafi força i es materialitzi com a màxim a principi del 2020 per fer un “efecte dominó” que ajudi a configurar Barcelona i Catalunya com un hub econòmic a Europa. Un objectiu, aquest, per al qual Foment ja està elaborant “estratègies conjuntes amb sindicats i govern “per dissenyar la fotografia empresarial i econòmica de Catalunya el 2030”.

L’última intervenció de la jornada va ser la de la ministra d’Economia, Nadia Calviño, que no va abordar en cap moment la temàtica de les sessions prèvies i que es va estendre fent un repàs de l’evolució econòmica espanyola, molt focalitzada en les polítiques que es duen a terme a Europa i la interrelació entre els estats membres. Calviño va admetre que el cicle polític actual a la UE ha canviat i va assenyalar l’auge dels “populismes” i la necessitat d’aplicar polítiques intel·ligents contra propostes “paralitzants”.

LES FRASES

La intervenció financera només es pot justificar per un prejudici ideològic
Pere Aragonès
Vicepresident i conseller d’Economia de la Generalitat
La tornada d’empreses és necessària per fer de Catalunya un ‘hub’ europeu
Josep Sánchez Llibre
President de Foment del Treball
L’ICF ha de ser la banca pública de promoció del país i ha de complementar la privada
Pere Aragonès
Vicepres. i conseller d’Economia
No m’agrada que es digui que una joia de la corona com és el sistema de pensions està en crisi
Nadia Calviño
Ministra espanyola d’economia
No n’hi ha prou amb les iniciatives de Foment, cal implicació també de la Generalitat
Josep Sánchez Llibre
President de Foment del Treball
Demanem assemblar-nos als nostres socis i tenir més instruments per fer polítiques
Pablo Iglesias
SECRETARI GENERAL DE PODEM

Jornada laboral més curta, la recepta d’Iglesias

El líder de Podem, Pablo Iglesias, va plantejar algunes de les seves propostes en matèria econòmica i laboral, entre les quals hi ha la reducció de l’actual jornada laboral per crear ocupació i ajudar les famílies a conciliar la seva vida. Iglesias va defensar ahir a Sitges que la reducció de la jornada laboral de vuit hores diàries seria una mesura “sensata i viable”, ja que seria “bo per a tots i contribuiria al repartiment d’ocupació”, especialment en un país com Espanya, amb una elevada taxa de desocupació, va dir. Treballar menys, passant de les 40 a les 34 hores setmanals, també permetria conciliar i dotaria la societat d’una major capacitat de consum, clau per reactivar la demanda interna, va assegurar. En matèria laboral, Iglesias també planteja un nou marc que transformi la majoria de contractes en indefinits i que la temporalitat màxima sigui de sis mesos. El líder d’esquerres va defensar un increment de la fiscalitat, argumentant que està a vuit punts de distància de la mitjana europea. “Demanem simplement assemblar-nos als nostres socis i tenir més instruments per fer polítiques”, va dir. Iglesias proposa rebaixar l’impost de societats del 25% al 23% per a pimes que facturin menys d’un milió d’euros, apujar l’IRPF a les rendes altes, crear un impost a la banca i a les transaccions financeres o reduir l’IVA dels productes de primera necessitat.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
SANTIAGO NIÑO BECERRA

Reflexions

Catedràtic d’estructura econòmica. IQS School of Management

El coneixement és el millor pla de contingència

Catedràtic de la Universitat Pompeu Fabra. Degà del Col·legi d’Economistes de Catalunya

La fàbrica d’Europa i la ‘next generation’

Emprenedora

L’assessorament financer en la recuperació postCovid

ECONOMISTA I DIRECTOR DE L’INSTITUT D’ESTUDIS FINANCERS

La universitat, clau en el sistema de recerca català

catedràtic de bioquímica i biologia molecular. universitat de barcelona
DE MEMÒRIA

Comerç, piràmide o multiesfera

Professor de Política Econòmica de la UB

Carta oberta als polítics que parlen d’innovació

Professor d'Innovació a EADA Business School

I4.0: ‘promote or perish’?

professor de la UOC
SANDRA ZAPATERO
PRESIDENTA DE LA UNIÓ DE TREBALLADORS AUTÒNOMS DE CATALUNYA (CTAC) - UGT

“El 86% dels autònoms cotitza sobre la base mínima de 944 euros”

Barcelona