“L’enoturisme no es pot gestionar des dels cellers com si fos vi”

En els últims quatre anys hem començat a construir les bases per tenir una escola sectorial integral, homologant els estudis de formació dels professionals del sector, per cobrir les necessitats de l’enoturisme a Catalunya i perquè aquests professionals tinguin el reconeixement social i laboral que necessiten.

L’escola físicament està ubicada a Vilafranca, però la base és Catalunya. Hem començat a treballar oferint formació als professionals de les comarques de la vegueria del Penedès, però ja hem anat creixent en cercles concèntrics. No podem actuar des de la localitat. Hem de ser capaços de pensar en una Catalunya enoturística, ajudant cada zona en allò amb què s’identifiquen.

Hi ha moltes casuístiques. El creixement a prop del Priorat és molt difícil. A l’Empordà tenen una gran experiència en el sector del turisme i han incorporat l’enoturisme com un valor més. El Penedès té una diversificació molt gran. Alella és molt petit i està molt a prop de Barcelona, però l’oferta queda difuminada dins d’una oferta turística tradicional de sol i platja al Maresme...

L’enoturisme és turisme cultural i contribueix de forma clara al desenvolupament local. A l’enoturisme li podem sumar intangibles com el patrimoni, la gastronomia... i quan un turista arriba amb la ment oberta normalment respecta el territori i valora el que veu. Des del punt de vista del receptor, l’enoturisme aporta un plus de sostenibilitat i qualitat. És per això, que el sector vitivinícola ha de fer una aposta per la qualitat...

Aquest model ja ha quedat obsolet. L’enoturisme ha d’aportar turistes a tot el territori. És molt interessant que un turista arribi a un celler i que al celler li puguin recomanar un restaurant, un museu o un altre celler, perquè així és com el turista s’impregnarà del que realment és aquest territori. Si un turista arriba, li fem una visita i se’n va, no coneixerà res de nosaltres... Ara hi ha cellers que estan apostant pels wine bars: el celler està obert perquè el turista pugui arribar sense cita prèvia i tastar un vi en un lloc idíl·lic, contemplant les vinyes, o en un entorn únic. L’elaborador no necessita ensenyar-li el celler ni explicar-li com es fa el vi; només li ha d’explicar el que vol saber o deixar-lo gaudir de l’espai.

Aquesta és una fórmula que aposta clarament per integrar la marca Penedès i Carretera del Vi en la mentalitat dels visitants. És un model de qualitat que ens permet fer cohesió de territori. La fita important és que un celler en recomani un altre per completar la visita.

Això genera molta confiança en el visitant. Però per fer-ho, abans hem de conèixer-nos i reconèixer-nos. Els professionals que estan treballant als cellers, restaurants, hotels, rutes enoturístiques, centres d’interpretació, comerços, agències de viatges... han de conèixer què estan fent i com ho estan fent en altres DO, i fins i tot els veïns de casa seva.

Des dels cicles formatius que tenim en aquest moment (guia turístic, sommelieria) intentem incidir amb formació sobre procediments i continguts aplicables en diferents aspectes de la relació entre el visitant i el professional. De fet, tots els cursos que fem els repensem a mida perquè l’evolució del sector és molt diferent... No té res a veure el Penedès amb els Costers del Segre o la Terra Alta.

El sector necessita incorporar criteris de la gestió turística per esdevenir una línia de negoci per als cellers, i en aquest moment els cellers no tenen aquesta mentalitat. El turisme, i per extensió l’enoturisme, no es pot gestionar com el vi.