Economia

MERCÈ CONESA

PRESIDENTA DEL PORT DE BARCELONA

“El nou entorn econòmic no justifica la tercera terminal de contenidors”

El Port està disposat a finançar el 50% dels 400 milions del cost dels accessos portuaris definitius
El Port de Barcelona suposa l’1,7% del PIB català, però amb el sector logístic suma més del 5%
Els nodes intermodals de Vilamalla i la Llagosta s’haurien de fer a mitjà termini
Treballem per reduir les emissions al port, que suposen al voltant del 10% de tota la ciutat
El fet d’estar supeditat al model de governança de ports de l’Estat ens treu competitivitat
Penso que la nova seu de l’Hermitage seria una bona oportunitat per a la capital catalana
El port de Barcelona ha d’estar preparat per a escenaris d’alentiment econòmic
Els indicadors ens diuen que estem entrant en una fase clara de moderació econòmica global
Les dues terminals de contenidors encara tenen marge de creixement i d’optimització

Mercè Conesa diu que amb el nou context de moderació econòmica que viu el món cal ser prudent i no voler córrer massa per construir una tercera terminal de contenidors a l’àrea portuària. Afirma que les dues que hi ha encara tenen marge de creixement. La presidenta del port, que fa poc més d’un any que va ser nomenada, diu que el port de Barcelona seria més competitiu si no estigués sota la governança de ports de l’Estat, perquè podria competir amb altres gran infraestructures.

El tràfic de contenidors va augmentar un 5% el primer semestre. Quina previsió fa per al 2019?
Enguany el comportament de les exportacions i les importacions és una mica diferent al dels dos anys anteriors. El 2017 i el 2018 han tingut uns augments molt elevats. Ara s’ha produït un salt d’escala situat en uns nivells importants de tràfic, en què el creixement d’aquest any es modula i es modera. Pensem que la tònica de creixement per a tot l’any es podria situar al voltant del 5%, com en el primer semestre. Ara estaríem en els mateixos milions de tones que vam gestionar el 2018. Per tant, el 2019 serà un any de creixement moderat.
El trànsit de passatgers de ferris i de creuers també ha estat positiu els primers sis mesos de l’any.
Els passatgers de ferris han tingut molt bon comportament, ja que s’han incrementat un 6,4%. Això vol dir que la connexió directa amb Itàlia i les Balears, sobretot en els mesos d’estiu, té una resposta claríssima per part del ciutadà. Els ferris creixen tant en nombre de passatgers com de mercaderies. En el cas dels creuers, l’augment ha estat més moderat, del 2%.
Bona part de les exportacions i sobretot de les importacions té com a destinació o origen els països asiàtics. Què significa Àsia per al Port de Barcelona?
Àsia té un pes importantíssim tant en la importació com en l’exportació. Tot i que les exportacions en el primer semestre han baixat al voltant d’un 5%, segueixen sent molt importants. A on exportem? Al Japó, a la Xina, a l’Aràbia Saudita, i ho fem amb tot tipus de productes, sobretot d’alimentació, com el porc. I també amb d’altres com químics o productes a granel. Quant a la importació, és on veiem claríssimament que el pes d’Àsia és molt determinant. De les importacions, el 73% provenen d’Àsia i Oceania.
Treballeu també en la potenciació d’altres continents, com ara el nord-americà, amb la idea de diversificar?
Tenim un percentatge important de tràfic amb els EUA. Diversificar és necessari, i més en aquests moments, en què hi ha diversos moviments proteccionistes que fan que hi hagi una contracció del comerç exterior i fins i tot una certa contenció respecte a exercicis anteriors. Estem amatents a tenir un mercat diversificat.
Abans comentava que havien baixat les exportacions. Si a més hi sumem l’alentiment de l’economia a Alemanya, Itàlia i França, la guerra comercial entre els EUA i la Xina i la tensió pel Brexit pensa que s’està a les portes d’una altra recessió?
Som agents d’activitat econòmica i al mateix temps som observadors del comportament econòmic. És clar que hi ha una sèrie d’indicadors que ens diuen que entrem en una fase clara de moderació de l’economia. Quins són aquests indicadors? Les exportacions s’han frenat, la moderació en la creació de llocs de treball o de les taxes d’inversió. Estem en un context global incert amb molta volatilitat. Tot això ha de fer que el port estigui preparat per a escenaris d’alentiment econòmic global. La nostra feina és posar tota la nostra estructura al servei de les empreses que hauran d’afrontar un escenari incert. A més, hi ha els reptes de la guerra comercial entre els dos països amb l’economia més forta del món, i el Brexit. Tot això el que fa és reestructurar els mapes de les rutes de navegació.
Les dues terminals de contenidors del port encara tenen marge d’ampliació?
Veiem que el port de Barcelona està funcionant bé amb un bon rendiment i d’acord amb la demanda amb dues terminals de contenidors. Les dues encara tenen marge de creixement i d’optimització. Tenim tota la confiança en els nostres concessionaris, perquè ells són els primers que volen optimitzar la inversió que han fet a Barcelona. El port encara té un recorregut. Es farà més ràpidament o més lentament en funció de la demanda i dels cicles econòmics. El que hem de fer és estar preparats, que aquesta infraestructura estigui al màxim possible a disposició dels operadors.
I per a la tercera terminal, quin és el calendari?
En aquest moment penso que cal ser molt prudent tenint en compte el context econòmic de moderació que vivim. Hem d’optimitzar la infraestructura que tenim, que es basa en dues terminals de mercaderia contenitzada. No veiem que ara haguem d’anar a una tercera terminal. Ens hem de preparar per a una sèrie de qüestions com la competitivitat pel que fa al hinterland. Crec que el pes del hinterland és fonamental i tot el que es pugui impulsar per garantir els accessos de manera definitiva, tot el que el Port pugui impulsar per garantir la línia Saragossa-Pamplona i garantir una bona connexió amb França, i per tant amb el centre d’Europa, farà que aquestes dues terminals puguin optimitzar més els seus moviments.
Definiria com a complexitat negociar amb l’Estat els accessos definitius veient que l’obra acumula tants retards?
El mes de juliol es va tancar un acord pel protocol dels accessos. Ara hi ha consens de totes les administracions: la de l’Estat, la Generalitat i la de l’Autoritat Portuària de Barcelona. Ara doncs hi ha documents en fase d’informació jurídica i hi ha acord. Cal trobar el dia per a la signatura definitiva amb les autoritats polítiques competents. I que aquest protocol es pugui començar a executar. No ha estat complicat posar-nos d’acord. Ara cal posar la data de la signatura i d’inici per començar les obres una vegada per totes.
Estem parlant d’una inversió al voltant dels 400 milions d’euros?
Efectivament, estem parlant d’aproximadament 400 milions d’euros. El Port de Barcelona està disposat a dur a terme un finançament d’una part molt important d’aquesta injecció. Podríem arribar a plantejar finançar gairebé el 50% d’aquesta inversió. Ho faríem després d’analitzar la perspectiva de la nostra solidesa econòmica financera, quina és la nostra capacitat d’endeutament per poder fer front el repte que tenim al davant. Penso que si totes les administracions seguim alineades això es podrà aconseguir i es podrà posar fil a l’agulla.
Una de les essències del creixement del port és la intermodalitat. On es preveu construir alguna infraestructura a l’interior del territori?
Tenim una infraestructura molt consolidada a l’àrea de Saragossa i a l’àrea de Pamplona. Molta mercaderia d’aquest territori que ha de venir al port per sortir després en exportació ja no arriba en camió, sinó que ho fa a través d’aquestes terminals. I també a la inversa. Tenim l’ull posat en altres nuclis i nusos logístics ferroviaris que poden ser de molt interès. Un és el de Vilamalla, a l’Empordà, que ens podria permetre que hi hagués molta mercaderia gestionada des d’aquest punt. I que després es pogués connectar amb el port. O per exemple, la Llagosta, un altre nucli que pensem que en un futur molt proper, a mitjà termini, s’haurà de poder desenvolupar. I també tenim les terminals de Madrid. Creiem molt en aquesta retícula, on hi hagi nodes logístics que permetin l’intercanvi de mercaderies per poder fer ràpidament la distribució.
I al sud de França ja hi ha algun indret escollit?
Ho estem estudiant. Ara encara no ho podem avançar.
L’estació intermodal de tren en la zona portuària en quin punt es troba? Ja es podria definir el calendari d’actuacions?
Encara no podem donar un calendari, però sí que ja hem incorporat amb Adif un conveni per crear aquesta terminal intermodal i poder descongestionar el trànsit rodat a les instal·lacions portuàries i als accessos a tota l’àrea metropolitana de Barcelona. Ja ho tenim posat en el protocol dels accessos al port de Barcelona i tenim el consens amb Adif per poder desenvolupar de manera conjunta aquestes instal·lacions. També està parlat amb el govern de Catalunya. Aquest és un dels eixos en què intensificarem la feina perquè pensem que és clau per al port.
Creu que el port de Barcelona seria més competitiu si tingués més autonomia respecte a l’Estat tenint en compte que bona part dels beneficis de ports de l’Estat surten de Barcelona?
No és tant un problema del resultat econòmic com de la regulació i de la governança. El model de governança el que fa és que totes les nostres tramitacions estiguin subjectes a uns protocols molt estrictes. Per tant, qualsevol autorització ens ha de venir des de l’Estat. En aquest sentit, no seríem autònoms en matèria de contractació pública o en matèria de bonificacions que estratègicament volguéssim imposar per a un tipus de tràfic en concret. El fet d’estar supeditats a un model de governança que és molt restringit és en aquest moment l’element principal que frena la competitivitat dels ports. Els ports del sistema portuari espanyol, que tenen grans oportunitats per ser competitius en el context en què ens trobem, com que estan tots sota aquesta governança tan uniforme tenen poques oportunitats de competir amb ports com els de Rotterdam o Hamburg, que tenen molta més autonomia. Crec que caldria replantejar un model de governança que permetés aquesta flexibilitat.
Vostè ha dit que les instal·lacions portuàries suposen el 10% de la pol·lució de la ciutat. I els creuers representen entre un 1 i un 2% d’aquesta pol·lució. Quines mesures estan aplicant en l’àmbit mediambiental?
Estem obligats a millorar i tenim uns objectius molt concrets d’anar reduint emissions en els propers anys. Després de l’anàlisi de les diferents dades que tenim volem aportar una sèrie de propostes no només al govern de la ciutat, sinó també al govern de Catalunya. Per començar a treballar en una de les mesures que entenem que és important que és l’electrificació dels molls. Si tinguéssim l’autorització del Ministeri d’Indústria i Energia per poder connectar directament a Red Eléctrica podríem proveir els vaixells. No per a l’ús que es fes dins de la zona portuària de l’electricitat, que això s’hauria de fer a través de la distribuïdora, sinó per poder avituallar el vaixell a moll. El Port estaria disposat a abordar certes inversions que podrien garantir que quan els vaixells estiguessin al moll no generessin emissions i, per tant, serien nets. Com a Port el que podem controlar és quan el vaixell està atracat. Quan fa la maniobra ja ens és molt difícil fer-ho. I en aigües obertes, encara s’escapa més de la nostra autoritat. En aquests propers anys hi ha una sèrie de mesures que ha aprovat l’Organització Marítima Internacional sobre el tipus de fuel que poden utilitzar els vaixells, sobre portar filtres específics, etc. Cada cop més industrials estan utilitzant gas natural, bateries, és una indústria en transformació. El Port de Barcelona vol fer sentir el seu posicionament. Si nosaltres enviem un missatge a la indústria i li diem que valorem la transformació que fan, també estarem posant de la nostra part.
Les instal·lacions portuàries quin PIB suposen dins de Catalunya.
Suposen l’1,7% del PIB català, però si s’ afegeix tota la indústria logística relacionada, llavors representen el 5%.
Hi ha data d’inici de les obres de la nova seu del Museu de l’Hermitage, que es va dir que seria una realitat el 2020?
Ara està en tràmit administratiu d’autorització. Això vol dir que en aquest moment hi ha una proposta que ha entrat de registre i que s’han tramitat les primeres informacions públiques. Ara falta que es resolgui. Hi ha una part en què intervé l’autoritat portuària, també hi ha un requisit que és un conveni de l’Hermitage amb l’Ajuntament de Barcelona. El nou consistori tot just es va constituir abans de l’estiu. Des de l’Autoritat Portuària de Barcelona pensem que aquest projecte pot ser una oportunitat per a la ciutat, amb un edifici emblemàtic signat per Toyo Ito.

Política i gestió marítima

R.R.

Llicenciada en dret per la UAB i amb un màster en dret i gestió per la UPF i un altre sobre lideratge i innovació en polítiques públiques per ESADE, Mercè Conesa (Terrassa, 1968) ha estat molt activa en la política local catalana. Va ser alcaldessa de Sant Cugat del Vallès prop de vuit anys, precedits de set anys més com a tinent d’alcalde d’urbanisme d’una de les ciutats amb la renda més alta del país. Després va ser tres anys de presidenta de la Diputació de Barcelona i quatre més com a vicepresidenta. Mercè Conesa, que va entrar al món de la política quan l’alcalde de Sant Cugat era Lluís Recoder, va ser nomenada presidenta del Port de Barcelona el 3 de juliol de l’any passat en substitució de Sixte Cambra. Li agrada dibuixar, caminar i mirar el mar.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

Lloguers impagables

Barcelona

Els lloguers dels ‘expats’

Barcelona
estats units

La xarxa social de Donald Trump es dispara un 54% en el seu primer dia en borsa

barcelona
ECONOMIA

Sabadell lidera l’acompanyament perquè les empreses no tanquin per manca de relleu

SABADELL
unió europea

La UE acorda eximir els petits agricultors de sancions i controls mediambientals

barcelona

Ajudes per plantes de biogàs a les petites i mitjanes explotacions

vilobí d’onyar
estat espanyol

El govern espanyol compra un 3% de Telefónica a través de la SEPI

barcelona
TURISME

Més reserves per Setmana Santa i amb més antelació a la demarcació de Barcelona

BARCELONA
economia

Boeing canvia de direcció

barcelona