La Borsa
Més valors
Economia

La Generalitat s’encomana a l’Estat pels aranzels de Trump

El govern admet que no té instruments per fer front a una guerra comercial amb els EUA i ho fia tot a la diplomàcia europea

La mesura tindria un sobrecost de 20 milions en les exportacions d’oli i vi

En el dia d’avui el govern català no té els mecanismes, i per tant la capacitat, de poder presentar batalla pel seu compte a l’executiu de Donald Trump per la seva decisió de gravar amb aranzels les importacions de productes procedents d’Europa. En aquesta situació, l’única opció que té la Generalitat és anar amb l’administració de l’Estat –segons va afirmar ahir la consellera d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, Teresa Jordà– per exercir pressió davant la diplomàcia europea perquè aquesta “faci el que hagi per fer”. “Malauradament ni el govern del país ni el departament poden fer gaires coses més enllà de fer pressió”, va admetre la consellera, conscient que un conflicte de tanta magnitud com una guerra comercial amb els Estats Units només es pot abordar de forma concertada a través de les institucions comunitàries.

Jordà va fer aquesta reflexió després de la reunió extraordinària que va fer ahir amb les organitzacions del sector representades a la Taula Agrària. Durant la trobada, que es va fer al Parlament, es van analitzar els possibles impactes de la mesura anunciada per Trump. I, sobre això, el que primer cal veure és si aquesta bateria d’impostos entra en vigor el dia 18 d’aquest mes, com està previst, o hi ha un cop de volant o ajornament en el darrer minut, que en el cas de l’actual administració nord-americana no seria ni de bon tros cap sorpresa.

En cas, però, que s’acabessin aplicant els aranzels, a Catalunya el sector més directament perjudicat seria el de l’oli. Segons les dades que ahir va exposar el Departament d’Agricultura, les exportacions d’aquest producte als Estats Units l’any passat es van elevar a 56 milions d’euros, i el sobrecost previst per les barreres comercials anunciades seria de 13 milions d’euros. En el món del vi, també hi ha preocupació. Igual que passa amb l’oli, el de l’Amèrica del Nord és el segon mercat exterior que arrossega més vendes. El 2018 van suposar 27 milions d’euros, i amb els nous aranzels el recàrrec seria de set milions. Finalment, en el sector de la carn l’encariment seria de sis milions d’euros sobre un volum d’exportacions de 30 milions.

Precisament ahir Teresa Jordà havia d’assistir a una cimera del Consell Consultiu d’Agricultura a Madrid per tractar sobre aquesta qüestió, tot i que no hi va poder assistir per poder ser al ple de la moció de censura presentada contra el president de la Generalitat, Quim Torra. Davant d’això, la consellera ahir va demanar temps per veure el resultat d’aquesta trobada en forma d’estratègia, tot i que alhora va recordar que en el darrer Consell de Ministres l’executiu estatal ja es va pronunciar a favor d’explorar la via de negociació amb l’administració de Trump a través de la Unió Europea.

Independentment d’això, però, Jordà també va garantir ahir que es coordinaran “encara més” les accions que ja s’estan duent a terme a través d’organismes com la Promotora d’Exportacions Agroalimentàries Catalanes (Prodeca) i Acció i que pretenen, sobretot, obrir nous mercats per a l’exportació que puguin servir d’alternativa a l’americà. La situació obliga a fer-ho ja que, com va reconèixer la titular d’Agricultura, si finalment s’acaben instaurant els aranzels hi haurà un “greuge dins la UE”, on altres països que, per exemple, són exportadors d’oli podrien “passar al davant” de Catalunya. Davant d’aquest risc, real, hi va afegir que “s’intensificaran” totes les accions que ja s’estan fent amb Prodeca i Acció, però alhora també va fer una crida al mercat intern perquè consumeixi productes propis del país.

Uns més malparats que altres

La posició de l’administració de Trump d’aixecar aquest mur comercial és motivada, almenys formalment, pels ajuts que des d’Europa s’han donat a Airbus, competidora directa de Boeing. La resposta és una bateria d’aranzels que graven l’exportació de 150 productes entre un 10% i un 25%, però que estan triats de manera selectiva. El cas del whisky és un dels més paradigmàtics, ja que es penalitza molt més el procedent d’Anglaterra que, per exemple, el d’Irlanda. No és casual, ja que els països més directament perjudicats pels nous impostos són Alemanya, França, la Gran Bretanya i l’Estat espanyol, tots membres del consorci Airbus. Una batalla que, entre altres coses, provocarà que l’oli produït a l’Estat sigui més gravat que el d’Itàlia o Grècia, competidors directes.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
economia

Nissan referma a Chacón l’aposta per la planta de la Zona Franca

El Bulli 1846 a cala Montjoi de Roses s’activarà al gener

Roses
Ocupació

Es busquen joves treballadors

girona

Dues empreses creen el primer calvados català

GIRONA
MAITE MARTÍN
DIRECTORA COMERCIAL I DE MÀRQUETING DE MASELLA

“Activem Masella TV per informar millor”

Alp

Nissan referma el compromís amb la planta de Catalunya en una reunió amb Chacón al Japó

Barcelona

Control Group compra VI3 Informàtica

Barcelona
ECONOMIA

Telefònica es ven la històrica seu de Barcelona per 100 milions

Pedagogia i recerca per conservar la gamba, en l’inici del pla Palamós Peix

PALAMÓS