La Borsa
Més valors
Economia

Incerta gravetat de la reculada econòmica

Entre els analistes “catastrofistes” i els “sobreoptimistes” o purament “electoralistes” a sou d’algun partit o administració, trobem el ciutadà “realista”. Aquest, pressentint una probable i ben propera caiguda de l’activitat, està incrementant el seu “raconet” o estalvi per a quan arribin les vaques magres

Dèiem en la passada edició de L’Econòmic de setembre que preferíem agafar una mica de perspectiva per tractar el tema, ara inevitable, de l’actual desacceleració econòmica. En tot cas, amb l’actual torrent d’especulacions sobre el tema, una columna genèricament encapçalada com a “Diners” n’ha de parlar més aviat que tard. Posem-nos-hi, doncs.

Hauran vist que els comentaris publicats fins ara sobre el deteriorament econòmic poden dividir-se entre els d’aquells que donen per confirmada una recessió amb diferents graus d’intensitat, potser carregant massa les tintes sobre l’evident empitjorament d’indicadors, i els d’altres que concentren els seus esforços analítics a titllar de catastrofistes els anteriors, sovint obviant dades que sí que són realment preocupants. L’economia casa malament amb l’equidistància per si mateixa, que pot ser tan poc objectiva com les posicions extremes i radicalitzades. Em temo, però, que en aquest cas, i sobretot en aquest moment en què les dades no són conclusives, és a la ponderació i a l’equidistància analítica a on la informació disponible ens porta.

Signes vitals positius.

Si el nostre microscopi se centra en l’economia catalana o espanyola, és possible que hi trobem encara signes vitals força positius. Recordem que fa uns anys que creixem a taxes molt superiors a les de la majoria de països europeus i aquesta inèrcia ens podria ser útil almenys uns quants trimestres per desmarcar-nos d’economies com ara les de França i sobretot Alemanya, que creixien a baixa velocitat i els primers cops de vent les han fet entrar ja en zones perilloses d’estancament. Però desenganyem-nos, tenim afortunadament una economia incerta a Europa i les borrasques dels nostres veïns acabaran per tocar-nos de ple.

Entre els analistes “catastrofistes” i els “sobreoptimistes” o purament “electoralistes” a sou d’algun partit o administració, trobem el ciutadà “realista”. Aquest, pressentint una probable i ben propera caiguda de l’activitat, està incrementant el seu “raconet” o estalvi per a quan arribin les vaques magres. Així, aprofitant un creixement interanual de les rendes disponibles proper al 6% en el segon trimestre d’enguany i constatant que aquest estalvi havia arribat a taxes excessivament baixes del 5,2% a inicis d’any (tenia lògica un cert dispendi per compensar tants anys d’estrènyer-se el cinturó), les famílies han girat la truita en aquests darrers mesos frenant el consum i recuperant una taxa d’estalvi del 9% desestacionalitzada (gairebé un 20% nominal, tot un rècord). Lògicament aquest consum més baix, unit a baixos creixements de la demanda pública, de la inversió i en menor mesura del comerç exterior, ha produït un alentiment del PIB i de les expectatives immediates.

Seria per tant la lògica i prudent reacció de les famílies en la primera intuïció del risc d’empitjorament de l’ocupació i de les rendes, el que ha alimentat la primera frenada dels indicadors en una economia que per inèrcia hauria trigat una mica més a sentir-ne els efectes. En tot cas aquesta reacció ciutadana és positiva. Els governs, contràriament, se solen negar a admetre la realitat del que ha vingut o acabarà venint i llavors no hi ha coixí que freni la caiguda. Ara mateix estem assistint a un bon mostrari d’aquestes reaccions.

De què pot dependre la intensitat d’aquesta fase recessiva? A escala internacional probablement de la capacitat de recomposició positiva dels principals riscos –la guerra comercial, el Brexit i la col·laboració europea– i dels altres focus d’inestabilitat. En l’àmbit domèstic, i amb la rèmora de no haver fet les reformes adients per redreçar la productivitat que ara actuarien com a paravent, necessitem sens dubte recuperar la confiança en les institucions. Un govern de confiança i una resolució adequada del contenciós català ajudarien. Però finalment, amb paravents o sense, ens arribarà el que els esdevingui als països veïns i amb una intensitat similar: el preu a pagar per ser a Europa i per la globalització.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Pressió contra la mobilització

Barcelona

La Cambra de Girona premia tres empreses exportadores

girona

Nissan atura durant deu dies tota una línia

Barcelona

Les marques Misako i Tiffosi, a l’Espai Gironès

salt

Olot, seu d’una jornada de cases rurals

Olot

L’empresa familiar, poc digitalitzada

Barcelona

Jordi Gual insta al “diàleg entre les forces polítiques i socials” per evitar una “cronificació de les tensions”

Madrid

eDreams millora el resultat gràcies al canvi en el model d’ingressos

Barcelona

Seat creu que els talls de carretera la perjudiquen

Barcelona