Economia

Apps amb segell català

Barcelona és capdavantera en la creació de ‘start-ups’ que desenvolupen aplicacions

Glovo i Wallapop han revolucionat el món digital, però moltes altres solucions hi aspiren

La competència és ferotge i és d’abast internacional

Una mare que està alletant el seu nadó esbrina si el malestar que té al pit és l’inici d’una mastitis, localitza i contracta un cangur per a la seva filla gran i després de comprovar que ha perdut ja cinc quilos, decideix comprar-se un vestit que s’ajusti perfectament a la seva nova silueta. Ho fa tot sense moure’s de casa, a través del mòbil i gràcies a les aplicacions LactApp –que assessora sobre lactància materna i criança–, Cangurs de Guàrdia –el nom ho diu tot– i ISizeYou, un sastre virtual que pren les mides del cos humà per ajudar a triar la talla de roba més escaient d’una botiga virtual. Amb funcionalitats molt diferents, aquestes tres apps tenen en comú que han estat ideades i desenvolupades a casa nostra. El sector bull, i Catalunya –Barcelona, més concretament– no n’és una excepció.

A Barcelona han nascut aplicacions tan conegudes com ara Wallapop i Glovo, que han revolucionat tant la venda d’objectes de segona mà com les comandes a domicili, però n’han sortit –i en sortiran– centenars d’aplicacions que competeixen pels gigues de memòria dels nostres mòbils. “Des del 2012 i fins ara, i així seguirà sent, les millors notícies de l’ecosistema català han vingut del món de les aplicacions i els marketplaces” o supermercats digitals, confirma Jordi Aguasca, responsable de start-ups de l’Agència per la Competitivitat de l’Empresa, Acció. Com explica Aguasca, la principal causa d’aquest dinamisme és que “tant el present com el futur passen pel mòbil, fins i tot un cotxe serà vist aviat com un ordinador de quatre rodes, i la via per moure’s a través del mòbil són les aplicacions”. Un cop dit això, que tothom pot certificar amb facilitat, només pensant en l’ús creixent que fa del seu propi dispositiu, Aguasca reflexiona: “En general, només una de cada deu idees acaben tenint èxit, però molts emprenedors s’atreveixen a fer aplicacions perquè la inversió inicial és petita i de seguida es veu si el projecte té èxit i també si el model de negoci és rendible.” El tercer avantatge és que el mercat que es pot explorar no té fronteres. “La gràcia de les apps és que les plataformes de Google i Apple et permeten anar a tot el món d’una manera molt ràpida”, recorda el responsable de start-ups d’Acció.

Però que tothom estigui connectat i que per iniciar un projecte no calgui ni un elevat desemborsament ni una gran infraestructura no significa que tot siguin flors i violes. Com explica Xavier Dumont, responsable de serveis per emprendre de Barcelona Activa, tots aquests avantatges fan que la competència sigui ferotge: dos de cada tres euros que es guanyen al món en apps van a parar a deu empreses. Una altra dada que permet comprendre la magnitud dels números que mou aquest sector: segons la consultora Appfigures, l’App Store d’Apple permetia el 2017 descarregar 2,1 milions d’aplicacions. El mateix any, la Google Play Store, adreçada als mòbils que fan servir el sistema Android, superava els 3,5 milions d’aplicacions.

Per convèncer els usuaris d’aquestes plataformes que val la pena que es descarreguin una app i no una altra, tots els experts i mentors d’emprenedors digitals destaquen que és prioritari detectar una necessitat no coberta –o no amb prou solvència–, assegurar-se que amb la idea projectada es pot cobrir i delimitar a quin públic es dirigeix. “Molts cops hi ha gent que es pensa que té idees brillants però no escolta prou la gent a qui va dirigida; no han de vendre un producte a aquelles persones, sinó entendre com poden ajudar-les amb la seva proposta”, reflexiona Dumont. És important aquest estudi previ abans d’embarcar-se en cap aventura, remata, perquè “s’ha de tenir en compte que més de la meitat d’apps no aconsegueixen ni cobrir despeses”.

Darrere les aplicacions hi pot haver emprenedors individuals o organismes públics o privats, i molts cops també centres de recerca. L’Institut d’Investigació Tèxtil i Cooperació Industrial de Terrassa, de la UPC, ha liderat el projecte tecnològic europeu Morpheos, del qual ha sortit l’aplicació de sastre virtual ISizeYou. Com explica José Antonio Tornero, que va coordinar el projecte, a partir de dues fotos enviades des d’un dispositiu mòbil, el sistema determina la talla de roba més escaient en funció de les mides de cada persona, cosa que garanteix a les empreses més vendes i al medi ambient menys gasos contaminants, ja que es redueixen les devolucions de roba que no va bé.

En el cas dels emprenedors individuals, hi ha persones que es dediquen a sectors tradicionals i veuen en el món de les aplicacions mòbils una manera de fer arribar els seus coneixements i experiència a molta més gent, com és el cas de LactApp, fundada per les assessores de lactància Alba Padró i Maria Berruezo. Com explica Padró, que fa molts anys que es dedica a fomentar la lactància materna ajudant, informant i formant dones, ella atenia consultes i escrivia llibres i articles, però “l’accés a tot això és restringit”. “Internet et dona la globalitat”, destaca, tot i matisar que a les xarxes “molts cops hi ha informació però no una resposta personalitzada a les teves necessitats”. És per això que van crear una aplicació “que no és un llibre, no t’explica què és una mastitis, sinó que et guia, et pregunta on et fa mal o si tens febre, entre moltes altres coses, i t’acaba donant una resposta totalment adaptada a tu”. L’aplicació ja té 300.000 descàrregues i 30.000 usuàries actives al mes.

El tercer perfil de creadors d’aplicacions mòbils, molt usual en aquest món, és el de joves provinents d’entorns emprenedors i tecnològics, com David Riudor, Carlos Rodríguez i Gabriel Esteban, els tres enginyers de la Universitat Politècnica de Catalunya que han desenvolupat Goin. Es tracta d’una aplicació mòbil per estalviar diners que l’any 2017 va ser escollida com a millor empresa emergent en fase llavor per la comunitat de hackers més gran del món. Com explica Riudor, cofundador d’aquesta app que ja té 280.000 usuaris, Barcelona és actualment una de les “ciutats més capdavanteres d’Europa” en el sector del desenvolupament d’aplicacions i és “fàcil captar talent perquè hi ha bones empreses i també bones condicions de vida”.

LES XIFRES

5,6
milions
d’aplicacions es podien descarregar el 2017 de les plataformes d’Apple i Google.
1
de cada deu
idees empresarials acaben tenint èxit, de mitjana, també en el cas de les apps.

Gratuïta o de pagament?

En la majoria de casos, quan neixen, es permet descarregar les aplicacions mòbils sense cap cost perquè els usuaris les coneguin i s’enganxin als serveis o la informació que ofereixen, però al cap d’un temps ve la gran decisió: serà gratuïta o de pagament? Si és el primer cas, els ingressos poden provenir de diverses vies: l’establiment d’una versió prèmium, determinats serveis de pagament, la publicitat que aparegui quan es navega pels seus espais o comissions si l’usuari pitja un enllaç i compra en una determinada botiga virtual, entre altres possibilitats.

En altres casos, no paguen els usuaris finals sinó les empreses que s’associen amb l’aplicació o l’ofereixen com a complement als seus clients, com passa per exemple amb apps que ofereixen assessorament mèdic o legal. Sigui com sigui, els números han de sortir. Normalment, les inversions inicials són petites, però cal capital per fer el negoci escalable. Una de les últimes companyies que ho ha aconseguit ha estat la start-up barcelonina World Mastery, que dona accés a tot tipus de cursos. Acaba de tancar una ronda de finançament de 3 milions d’euros.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

Lloguers impagables

Barcelona

Els lloguers dels ‘expats’

Barcelona
estats units

La xarxa social de Donald Trump es dispara un 54% en el seu primer dia en borsa

barcelona
ECONOMIA

Sabadell lidera l’acompanyament perquè les empreses no tanquin per manca de relleu

SABADELL
unió europea

La UE acorda eximir els petits agricultors de sancions i controls mediambientals

barcelona

Ajudes per plantes de biogàs a les petites i mitjanes explotacions

vilobí d’onyar
estat espanyol

El govern espanyol compra un 3% de Telefónica a través de la SEPI

barcelona
TURISME

Més reserves per Setmana Santa i amb més antelació a la demarcació de Barcelona

BARCELONA
economia

Boeing canvia de direcció

barcelona