Tot i més per salvar l’economia
REPÀS La majoria de països han dictat mesures econòmiques per fer front als efectes de la pandèmia rescat Fons multimilionaris, ajudes a les empreses i autònoms i exempció d’impostos, entre les mesures més comunes
La pandèmia del coronavirus ha trasbalsat l’economia mundial i la de tots els països. Per parar el cop, pensant sobretot en la crisi, encara no del tot superada, del 2008, molts estats han aprovat plans d’ajudes a empreses i particulars. Tot seguit detallem els que han aplicat els principals països.
ESTATS UNITS
Dos bilions de dòlars i un xec per a tots els nord-americans
No hi ha pitjor escenari per a un president exempresari com Donald Trump que unes dades econòmiques pèssimes. Amb les borses perdent tots els guanys dels darrers tres anys, les empreses exigint-li solucions i l’horitzó de la reelecció de fons, la Casa Blanca ha hagut de pressionar per aconseguir paquets de rescat i d’estímul històrics. Davant d’una Reserva Federal que deixa els tipus d’interès inexistents i injecta liquiditat sense cap tipus de fre, la resposta més important són els dos bilions de dòlars (1,85 bilions d’euros) aprovats al Congrés fa una setmana, equivalents al 10% del PIB del país, i que inclouen xecs de 1.200 dòlars per a tots els nord-americans, millores en els subsidis per un atur que ha esclatat, ajuts a les pimes i rescats de grans empreses… No serà suficient: s’espera que, passat Setmana Santa, es comenci a treballar en una nova fase d’impuls econòmic, centrada en les infraestructures. Víctor Sancho (Washington)
REGNE UNIT
Les empreses no pagaran l’IVA fins al juny
El govern britànic ha posat en marxa una línia de préstec de 377.000 milions d’euros (el 15% del PIB del país) per ajudar les empreses a través de dos mecanismes. Per a les grans empreses, el banc central emetrà pagarés a baix cost; per a les petites i mitjanes empreses, oferirà crèdits de fins a 5,5 milions d’euros sense interessos durant els sis primers mesos. Als bars, restaurants, hotels i petits comerços, els ofereix subvencions de fins a 27.500 euros per negoci en cas que no tinguin assegurança per pandèmia, un total de 22.000 milions d’euros. Ha congelat el pagament de l’impost de l’IVA a les empreses fins a finals de juny. El govern també es farà càrrec del 80% dels salaris –fins a 2.700 euros– de totes les persones que hagin perdut la feina pel coronavirus. Ha eliminat durant dotze mesos l’impost sobre béns immobles per als negocis d’hostaleria i entreteniment i ha aprovat una llei moratòria de tres mesos en el pagament de les hipoteques per a les persones que no puguin assumir la quota. Daniel Postico (Londres)
ITÀLIA
Ajornades les hipoteques per als que han perdut la feina
Itàlia va anunciar el dia 16 de març un paquet d’ajudes contra l’emergència per la Covid-19: 25.000 milions d’euros, 3.500 dels quals seran per reforçar la sanitat i la protecció civil. Entre les mesures, hi ha l’ajornament del pagament de les hipoteques per als que hagin perdut la feina i una ajuda de 600 euros per als autònoms. El dia 1 d’abril es va obrir el termini per demanar l’ajuda de 600 euros: van arribar 100 sol·licituds per segon i es va col·lapsar el lloc web. Es calcula que prop de cinc milions de treballadors es podran beneficiar d’aquesta ajuda. S’ha paralitzat el pagament d’impostos a les pimes (per exemple, les quotes a la Seguretat Social) i s’ha fet una moratòria fiscal i de cotització per als autònoms. Les pimes també poden sol·licitar ajornar el pagament de crèdits. S’han destinat 400 milions als ajuntaments perquè reparteixin menjar als més necessitats. I una ajuda als mitjans de comunicació: la publicitat als diaris, ràdios i televisions locals desgravarà un 30%. Alba Sidera (Roma)
FRANÇA
Macron prioritza el rescat d’empreses
“Costi el que costi.” Emmanuel Macron ja va deixar clar amb el seu discurs del 12 de març que l’Estat francès intervindrà per mantenir en peu l’economia durant la hibernació que comporta el confinament. L’executiu centrista va anunciar a mitjan març un pla de 45.000 milions d’euros i avals bancaris per un màxim de 300.000 milions. Tanmateix, aquestes estimacions ja s’han vist desfasades per l’impacte de la pandèmia en les últimes setmanes. Per finançar els ERTO, que ja afecten uns quatre milions de francesos, l’administració hi destinarà almenys 11.000 milions. També s’ha ajornat –o fins i tot anul·lat– el pagament d’impostos de les empreses al març, i potser també a l’abril i al maig. Les petites societats i autònoms que experimentin una caiguda de l’activitat del 50% es podran beneficiar d’una ajuda de 1.500 euros i d’un ajornament en el pagament de les factures de l’aigua i la llum i del lloguer. Els particulars, però, no es beneficiaran d’aquestes mesures, que de moment han prioritzat el rescat de les empreses. Enric Bonet (París)
ALEMANYA
Pla de xoc alemany sense precedents
Alemanya ha posat en marxa un pla de xoc sense precedents en temps de pau: 750.000 milions d’euros, l’equivalent al 22% del PIB. Del dogma del dèficit zero s’ha passat a un nou endeutament –o pressupost addicional– de 154.000 milions. Es vol garantir, ja sigui en el cas de la gran indústria, l’autònom o el ciutadà, que ningú quedarà fora del paraigua estatal. No hi haurà desnonaments –si bé això no ha de desvincular el llogater de l’obligació de pagar, ja que també es vol garantir al propietari que cobrarà el que se li deu–, i les empreses paralitzades poden demanar “Kurzarbeit”, o reducció de jornada, que vol dir que l’Estat continua pagant dos terços del salari a canvi que no hi hagi acomiadament. Merkel sap que això té un preu. Se’n diu recessió, que aquest any podria arribar al 5,4%. És a dir, podria superar la que es va registrar el 2009, en temps de crisi financera global. Confia, però, que sigui temporal i que l’any que ve el creixement del PIB es dispari fins al 3,7%. Gemma C. Serra (Berlín)
DINAMARCA
Pendents dels veïns alemanys i suecs
Dinamarca, amb uns cinc milions i mig de ciutadans, ja comença a preparar-se per tornar a la vida normal passat Setmana Santa, després d’haver estat entre els primers socis europeus a tancar escoles i reduir a mínims els contactes socials. Amb això, el seu govern intenta reduir els efectes econòmics en un país que, però, és massa petit per defensar-se sol. Ara per ara, i si s’aconsegueix aquesta normalització abans de l’estiu, tem una contracció del seu PIB d’un 5,4%. Si l’activitat es reprèn al país però els seus principals veïns i socis –Alemanya, sobretot, però també Suècia– continuen paralitzats, la recessió podria arribar al cap de l’any al 7%. De cara al ciutadà corrent, ha establert, d’acord amb el model alemany, una fórmula segons la qual l’Estat assumeix un 75% del sou dels empleats amenaçats d’acomiadament, a canvi que se’ls mantingui el lloc de treball. Gemma C. Serra (Copenhaguen)
BÈLGICA
50.000 milions per a empreses i autònoms
El govern federal ha permès la congelació dels préstecs hipotecaris particulars i empresarials durant sis mesos per als afectats per la crisi del coronavirus. Pel que fa a les empreses, aquesta mesura permetrà que les més afectades puguin congelar el pagament dels seus crèdits professionals. D’altra banda, tots els préstecs a empreses i autònoms durant un any tindran l’aval al darrere d’un sistema de garanties de fins a 50.000 milions d’euros creat pel govern federal belga amb el sector financer.
Per la seva banda, l’executiu flamenc ha engegat unes ajudes de fins a 3.000 euros per a les empreses que hagin registrat almenys un 60% de pèrdues per la Covid-19. A més, ha creat un fons d’emergència de 200 milions d’euros per donar suport als sectors de la cultura, els mitjans, l’esport i la joventut. Natàlia Segura (Brussel·les)
PAÏSOS BAIXOS
Ajudes multimilionàries amb els comptes sanejats
Els holandesos han posat en marxa un paquet de mesures multimilionari per ajudar empreses i autònoms a passar la tempesta. Qualsevol companyia que hagi perdut almenys el 20% dels ingressos pot demanar un subsidi per pagar els salaris dels treballadors durant tres mesos. També podran aspirar a l’ajornament del pagament de l’impost sobre la renda, el de societats, el de les nòmines i l’IVA. Només fent la sol·licitud, la hisenda holandesa aturarà el pagament d’impostos. A més, tindran més facilitats per accedir a crèdits. Els autònoms podran sol·licitar una ajuda addicional per pagar els seus costos de vida durant tres mesos. No els preguntaran pels seus ingressos i no hauran de tornar aquests diners. Un desplegament important en un país on temen que l’economia s’enfonsi un 7,5% i entri en recessió aquest 2020. Els rics holandesos s’ho poden permetre, ja que el deute del seu govern com a molt augmentaria fins al 73,6% del seu PIB, molt per sota de la mitjana a la zona euro. De fet, l’executiu de Mark Rutte presumeix de poder incrementar el deute gràcies al sanejament dels comptes “en dies millors”. Natàlia Segura (la Haia)
ISRAEL
Autònoms i petites empreses demanen més ajudes
A Israel, el ministre de Finances sortint, Moshe Kahlon, va anunciar dilluns passat un pla per rescatar l’economia d’uns 22.000 milions d’euros –el més gran mai vist al país–. Entre altres objectius, la mesura ampliarà els criteris pels quals un ciutadà pot ser beneficiari de la Seguretat Social i oferirà 1.000 euros mensuals, que s’afegiran a la pensió dels majors de 67 anys que hagin perdut la feina per la pandèmia. Se subvencionaran els autònoms que compleixin amb uns criteris que no han estat detallats, i el temps de treball requerit per poder-se acollir a les prestacions d’atur passarà de 12 a 6 mesos. També es crearan ajudes per a les empreses, s’eliminaran impostos municipals com ara l’aigua i l’electricitat durant els pròxims tres mesos i es reforçarà el sistema de salut israelià –un dels més febles d’Occident–. La banca del país es prepara per ajornar el pagament de les hipoteques, però el grup parlamentari centrat en la resposta al virus afirma que aquest pla és “preliminar i insuficient”, mentre que autònoms i petites empreses asseguren que aquestes ajudes no evitaran el col·lapse econòmic. Joan Cabasés (Beirut)
BRASIL
Protegir l’economia contra la “histèria de la pandèmia”
El president Jair Bolsonaro ha fet una crida per protegir l’economia del Brasil per damunt dels desafiaments d’una pandèmia que insisteix a considerar “pura histèria”. El seu ministre d’Hisenda, l’ultraliberal Paulo Guedes, ha dissenyat el que ha anomenat “pressupost de guerra” per evitar el col·lapse de l’economia més gran de l’Amèrica Llatina. El govern ha destinat uns 140.000 milions d’euros, el 2,6% del PIB nacional, per “defensar la salut i els llocs de treball dels brasilers”. El pla inclou la transferència de fons als hospitals dels estats i municipis, així com ajudes extraordinàries a la població mitjançant salaris i crèdits tous per a les empreses. La setmana passada, el Congrés va aprovar, a més, una renda bàsica de 104 euros durant tres mesos per als 60 milions de brasilers que viuen en l’economia informal, mares caps de família i persones considerades en situació de misèria extrema. El pla suposa un cost de 18.000 milions d’euros. Guedes ha advertit que, “després de la primera onada de l’impacte sanitari, arribarà la desarticulació econòmica”. Federico Molina (Brasília)
ARGENTINA
Més problemes per a una economia ja molt malalta
El coronavirus s’ha trobat l’economia argentina en teràpia intensiva. Quan el president Alberto Fernández va decretar, fa dues setmanes, el confinament total de la població, avançava en una complexa negociació amb els seus creditors. El país sud-americà ja acumula tres anys de recessió econòmica i ha d’ajornar venciments per 110.000 milions d’euros que considera impagables.
Les mesures oficials han intentat compensar el cop derivat de la paràlisi de l’economia i ajudar els més vulnerables del sistema. Fernández va presentar un pla d’exempcions fiscals i suport salarial per a les empreses més tocades per la paràlisi de l’activitat, crèdits tous per gairebé 5.000 milions d’euros i congelació de preus en els aliments bàsics per “garantir la producció, el treball i l’abastiment”. Al mateix temps, va sumar 50 euros al pla social que cobren el 32% de les llars pobres i va disposar un pagament únic de 150 euros per als autònoms que van perdre els ingressos a causa del confinament. Federico Molina (Buenos Aires)
JAPÓ
L’estímul econòmic més gran de la història
El primer ministre japonès, Shinzo Abe, va iniciar les primeres mesures de suport a l’economia ben aviat, a principis de febrer, i va destinar un fons de 15.300 milions de iens (uns 120 milions d’euros) provinents del fons d’emergència del 2019 per ajudar les pimes del sector turístic i serveis, ja que van ser les primeres castigades pel brot. A principis de març, Abe va assegurar que desembutxacaria en total 270.000 milions de iens (2.300 milions d’euros), també del fons d’emergència, per a altres sectors de pimes afectats, i també es van anunciar préstecs sense interessos per donar suport a les empreses. Després de la caiguda de les borses d’aquestes darreres setmanes, govern i banc central van acordar proveir de liquiditat els mercats per assegurar l’estabilitat del mercat financer. Els darrers dies de març, Abe va anunciar l’estímul econòmic més gran de la història, amb 56,8 bilions de iens (uns 495.000 milions d’euros), que ha de ser aprovat al Parlament. Josep Solano (Tòquio)
COREA DEL SUD
Esforç econòmic del govern per parar el cop
Corea del Sud va ser el país que es va enfrontar al primer gran brot fora de la Xina, i això va forçar el govern a anunciar un paquet d’estímul rècord d’11,7 bilions de wons (9.500 milions d’euros), així com noves exempcions fiscals, per esmorteir els efectes del virus sobre la quarta economia asiàtica. Malgrat això, els inversors estrangers es van desfer d’accions coreanes ràpidament per un valor net d’uns 8.000 milions d’euros, en un rècord mensual superior a l’agost del 2007, durant la crisi mundial. Tot plegat, va provocar una caiguda en picat del won i l’índex borsari al nivell més baix en una dècada. Al març, el govern va portar al Parlament un nou paquet de suport econòmic, de 10,3 bilions de wons (8.400 milions d’euros), que inclou finançament en efectiu per a les empreses i fons per sostenir els mercats de bons i accions. Josep Solano (Seül)
Notícies relacionades
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
