L’intrusisme agreuja la situació dels transportistes
La setmana passada, a les comarques gironines només un 28,47% de les empreses treballaven al cent per cent
Reclamen que es doni valor a la seva feina
“Som un sector estratègic per al país i essencial en la crisi de la Covid-19”
Malgrat que al principi de la pandèmia semblava que el sector del transport de mercaderies per carretera estava treballant al cent per cent “no ha estat així”. Tot al contrari, ja que, segons dades de l’Associació de Transportistes per Carretera de Girona (Asetrans) només un 48% de les empreses gironines treballaven amb el cent per cent de la seva flota. Però és que, segons assegura el president d’Asetrans Girona, Jordi Esparraguera, la situació ha anat empitjorant i “la setmana passada només un 28,47% de les empreses van treballar amb tots els treballadors i camions”. Aquestes son dades, segons Esparraguera, facilitades pels associats a Asetrans (cada setmana hi han participat entre 130 i 200 empreses de les 400 que formen part de la patronal). Segons aquestes dades, un 34,31% de les empreses treballaven amb un 75% de la flota (aquesta xifra ha anat pujant setmana rere setmana), un 17,52% treballen amb la meitat de la flota i un 14,60% ho fan amb una quarta part dels camions.
Més intrusisme
Arran de la crisi econòmica derivada del coronavirus, molta gent s’ha quedat a l’atur i ha decidit fer-se transportista per unes setmanes, la qual cosa ha incrementat “l’intrusisme” que ja hi havia des de fa anys. El vicepresident d’Asetrans i president de la Confederació Empresarial de Transports per Carretera de Catalunya (Cetcat), Eduard Ayach, demana que la tasca dels transportistes sigui valorada i reclama “moure’s per unes infraestructures justes i segures”. Segons defensa Ayach: “Som un sector estratègic per al país i, com hem vist, essencial en la crisi de la Covid-19. Ens movem per l’oferta i la demanda i al principi hi va haver un creixement, vam treballar més intensament, però després la baixada de l’activitat es va notar i la davallada va ser important a tot Catalunya: en el sector logístic, un 45%; en el sector nacional i estatal, un 40%, i en l’internacional, un 38%.
El vicepresident d’Asetrans comenta que molta d’aquesta activitat es va parar en sec i “hem tingut moltes pèrdues”. “A més de la baixada de la productivitat que ens hem trobat, hem fet quilòmetres en buit i rutes amb mitja càrrega per poder garantir els serveis.”
Avituallaments
Una altra de les queixes que ha fet el sector és que, si bé des que va arribar la crisi pel coronavirus la circulació de camions s’ha mantingut oberta per les carreteres europees, els transportistes s’han trobat amb “dificultats” en els serveis bàsics d’avituallament i llargues esperes, un fet que “ha afectat la productivitat i que ha fet que per la mateixa feina hàgim cobrat molt menys”.
Des de la Cetcat i la Coordinadora d’Organitzacions de Transportistes de Catalunya (COT) asseguren que la demanda del transport de venda en línia està creixent. “És un sector clau on hauríem de ser els principals protagonistes, però s’hi barreja l’intrusisme i alguns han fet creure que el transport és gratis, i no ho és.” “Tenim problemes històrics que hem anat denunciant i també tenim acords firmats amb la Generalitat de Catalunya des de l’any 2012 sobre la mobilitat en la venda a través d’internet i que mai s’han complert”, asseguren.
Autopistes gratuïtes
Un altre dels aspectes que continua afectant el sector és el pagament total als peatges de les autopistes, a diferència del que passa en altres punts de l’Estat espanyol. “Som un sector encara afectat per un impacte important de la crisi del 2008, on vam tenir una baixada de preus, reducció de costos i d’una sèrie de mesures. Vam ser perjudicats per algunes decisions, com ara les restriccions de les carreteres del país; el sector va quedar criminalitzat i ens obligaven a circular per autopistes. Davant l’obligatorietat, volíem una gratuïtat absoluta i al final vam aconseguir descomptes”. Aquest fet, però, s’ha accentuat durant les últimes setmanes perquè, subratlla Ayach: “Aquests descomptes, per sorpresa nostra, es van acabar a partir del 20 d’abril en ple estat d’alarma per, segons sembla, una resolució de la Generalitat que no ens ha notificat directament. Es van acabar els descomptes i ens hem trobat circulant per autopistes sense saber que s’havia acabat la bonificació.” Es per això que el sector reclama “unes infraestructures justes i segures” per a la mobilitat. “Volem disposar d’eines que segurament ja hem pagat amb escreix amb els impostos de fiscalitat i que no se’ns obligui a circular per carreteres de pagament i sense saber que ens treuen els descomptes”.
LES XIFRES
Dipsalut els va avançar mil mascaretes
Imma Bosch
El sector del transport ha tingut moltes dificultats per aconseguir material de protecció pel coronavirus. “La Generalitat ens va prometre fer-nos arribar les mascaretes que provenien del Ministeri de Transports, però el material va tardar 3 o 4 setmanes a arribar”, explica el president d’Asetrans, Jordi Esparraguera, que recorda: “Els nostres conductors transporten sobretot productes essencials i contínuament estan exposats al virus.”
Van tenir sort, segons diu Esparraguera, que Dipsalut va atendre la seva petició i els va fer arribar mil mascaretes que van poder repartir entre els seus associats. Eren mascaretes fetes amb “roba de qualitat i que es podien rentar a 60 graus els cops que fos necessari”.
D’altra banda, el sector tem el col·lapse que hi pot haver en les inspeccions tècniques de vehicles (ITV) quan acabi l’estat d’alarma i demanen que s’allargui la pròrroga. “Volem que la moratòria sigui lògica, ja que hi ha vehicles que circulen 15 dies per l’estranger i poden ser sancionats en tenir la ITV caducada”, segons comenta el vicepresident d’Asetrans Girona i president de la Cetcat, Eduard Ayach. Demanen a les ITV i al Departament d’Indústria que quan obrin de nou hi hagi una preferència per al sector i que la moratòria no sigui de pocs dies, ja que preveuen que es crearà un embús entre tots els vehicles per passar la inspecció tècnica.
Ayach també recorda que les administracions catalanes els deuen “50,1 milions d’euros, 40,7 dels quals són directes per a les empreses, ja que són el retorn d’uns diners ja pagats. Són petites ajudes que sufragarien la problemàtica”.
