Economia

EMPRESES

La transformació pendent de sectors tradicionals com el comerç i el turisme s’ha fet de cop

El tele­tre­ball serà una de les eines orga­nit­za­ti­ves de les empre­ses que han vin­gut amb la crisi per que­dar-se. L’any pas­sat, només el 7,2% dels tre­ba­lla­dors cata­lans en feien de manera oca­si­o­nal o més de la mei­tat del seu temps de tre­ball, però en l’informe de con­jun­tura del mes de maig, la Cam­bra de Comerç de Bar­ce­lona cal­cula una taxa poten­cial de tele­tre­ball del 49% sobre el total d’ocu­pats a Cata­lu­nya, arran de la pandèmia. Per Ale­jan­dra Marly, tècnica del gabi­net d’estu­dis econòmics de la Cam­bra de Comerç, “el tele­tre­ball és una eina que incre­menta la com­pe­ti­ti­vi­tat; un avan­tatge com­pe­ti­tiu, ja que redu­eix els cos­tos a les empre­ses i els des­plaçaments per als tre­ba­lla­dors, i alhora pot aju­dar a reduir con­si­de­ra­ble­ment la con­cen­tració a les àrees metro­po­li­ta­nes, i faci­li­tar que es pugui tre­ba­llar a distància”. De fet, mol­tes empre­ses han expres­sat la seva volun­tat de con­ti­nuar tre­ba­llant d’aquesta manera fins i tot un cop superada la crisi sanitària.

Marly enu­mera altres “bene­fi­cis” de la crisi a curt, a mitjà i a llarg ter­mini, i asse­nyala sobre­tot la trans­for­mació que han vis­cut (de manera obli­gada) alguns sec­tors tra­di­ci­o­nals com ara el turisme, el comerç i la res­tau­ració. “A més, les empre­ses s’estan orga­nit­zant per esta­blir xar­xes de pro­duc­tors locals a Cata­lu­nya”, una ini­ci­a­tiva que, per Marly, és molt posi­tiva i que­darà mal­grat que passi la crisi.

L’eco­no­mista Ángel Her­mo­si­lla, gerent de l’àrea ins­ti­tu­ci­o­nal de Pimec, recorda que, durant el con­fi­na­ment per la Covid-19, alguns sec­tors han fun­ci­o­nat prou bé i han millo­rat la fac­tu­ració d’un any abans. És el cas de tots els pro­duc­tes i ser­veis rela­ci­o­nats amb el lleure a casa i l’oci o la for­mació en línia, la indústria ali­mentària i els ser­veis d’entrega a domi­cili, és a dir, la dis­tri­bució de l’ano­me­nada “última milla”.

“En ter­mes de capi­tal humà, s’ha fet un salt qua­li­ta­tiu a favor del tre­ball a distància i les con­ne­xi­ons en línia, de manera que les capa­ci­tats s’han mul­ti­pli­cat molt i ha millo­rat la con­fiança en els equips de tre­ball”, explica. “S’ha vist que és pos­si­ble una altra manera de tre­ba­llar, molt més efec­tiva tant en temps com en tre­ball, i que per­met estal­viar temps i diners”, reco­neix Her­mo­si­lla, que coin­ci­deix amb Ale­jan­dra Marly que el tele­tre­ball i les reu­ni­ons a distància són algu­nes de les millo­res que es que­da­ran després de la crisi.

En l’àmbit indus­trial, Her­mo­si­lla des­ta­cava que l’aug­ment de la inversió de les empre­ses en inno­vació, segu­re­tat i salut aju­darà les que s’han recon­ver­tit per fabri­car pro­duc­tes com ara mam­pa­res i equips de pro­tecció. “També estem veient que hi haurà una tendència a la relo­ca­lit­zació de l’acti­vi­tat pro­duc­tiva, en part perquè des­lo­ca­lit­zar serà ara més com­pli­cat i en part perquè les empre­ses han vist que cal ser a prop dels seus cen­tres de tre­ball”, asse­gura.

El teletreball és una experiència nova que es quedarà, per la reducció en costos a les empreses i en desplaçaments d’empleats
Alejandra Marly
tècnica d’Estudis Econòmics de la CAMBRA DE COMERÇ DE BARCELONA
Hi haurà una tendència a la relocalització de l’activitat productiva, en gran part perquè deslocalitzar serà ara més complicat
Ángel Hermosilla
economista i gerent de l’Àrea Institucional de Pimec


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia