Economia

JOAN BENACH

CATEDRÀTIC A UPF I DIRECTOR DEL GRUP D’INVESTIGACIÓ EN DESIGUALTATS EN SALUT (GREDS-EMCONET)

“La precarietat és una pandèmia tòxica que no volem canviar”

“La Covid-19 no genera desigualtats de salut, però les desigualtats socials generades per polítiques neoliberals mercantilitzadores sí que ho fan”

Con­vi­dat per CCOO, el pro­fes­sor Joan Benach ha par­ti­ci­pat en un semi­nari sobre la pre­ca­ri­e­tat labo­ral en temps de Covid-19.

La Covid-19 ha accen­tuat la pre­ca­ri­e­tat labo­ral a Cata­lu­nya?
A banda de pro­fes­si­o­nals sani­ta­ris i soci­als pre­ca­rit­zats i tre­ba­lla­do­res de residències mer­can­ti­lit­za­des, la pandèmia afecta una classe tre­ba­lla­dora cada cop més explo­tada, vul­ne­ra­ble i amb menys drets. Són molts tre­ba­lla­dors pobres o que viuen al límit, sense poder cobrir cap impre­vist, que han anat a tre­ba­llar posant en risc la seva salut i la de la seva família. La crisi sub­següent encara genera més pobresa, atur i pre­ca­ri­e­tat. Avui, quan par­lem d’atur, cal par­lar de pre­ca­ri­e­tat.
Quins són els efec­tes de la pre­ca­ri­e­tat en el nos­tre entorn? Sabem mesu­rar-la?
La pre­ca­ri­e­tat genera vul­ne­ra­bi­li­tat en la vida quo­ti­di­ana i la llar i aug­menta el risc de tenir angoixa, por, depressió, alco­ho­lisme i acci­dents, emma­lal­tir i morir. És penós que no dis­po­sem d’un sis­tema d’infor­mació amb la qua­li­tat i la trans­parència ade­qua­des per mesu­rar inte­gral­ment la pre­ca­ri­e­tat, amb indi­ca­dors vàlids i com­pa­ra­bles. La pre­ca­ri­e­tat és una pandèmia tòxica que no volem ana­lit­zar ni can­viar demo­cra­tit­zant les rela­ci­ons labo­rals.
I quina és la situ­ació a la resta del món?
Lamen­ta­ble. Dues ter­ce­res parts de la població mun­dial sobre­vi­uen amb menys de 5 dòlars dia­ris sense una llar per viure en con­di­ci­ons. Als països pobres, el per­cen­tatge de per­so­nes amb una relació labo­ral esta­ble és mínim, i 5.200 mili­ons de per­so­nes no dis­po­sen d’un sis­tema de segu­re­tat social ade­quat. Si això ja pas­sava abans de la Covid-19, ima­gi­nem-nos-ho ara amb la pandèmia.
On actua la pre­ca­ri­e­tat labo­ral? És un feno­men trans­ver­sal? Hi ha una desi­gual­tat per gènere?
La pre­ca­ri­e­tat prové de deci­si­ons polítiques que, en l’àmbit pro­duc­tiu, afec­ten les con­di­ci­ons d’ocu­pació i tre­ball i, en el repro­duc­tiu, la pro­tecció, els drets soci­als i la qua­li­tat de vida. És un feno­men molt trans­ver­sal, però sobre­tot afecta la classe tre­ba­lla­dora, immi­grants, joves i dones com les nete­ja­do­res, cam­bre­res de pis, cai­xe­res, tre­ba­lla­do­res de cures... A més, les dones són les que majo­ritària­ment tenen cura i ate­nen a la llar. S’ha dit que són “essen­ci­als”, però sem­pre han estat tre­balls estig­ma­tit­zats i menys­pre­ats.
Corre la brama que la Covid-19 és una malal­tia cau­sada per un virus “igua­li­tari”. És cert?
La Covid-19 és una pandèmia glo­bal però també és una crisi de desi­gual­tat. El virus no genera desi­gual­tats de salut, però les desi­gual­tats soci­als gene­ra­des per polítiques neo­li­be­rals mer­can­ti­lit­za­do­res sí que ho fan. Donat que ampli­fica i inten­si­fica neces­si­tats i desi­gual­tats prèvies, cal par­lar doncs d’una “pandèmia de desi­gual­tat”.
Què hem après de la pandèmia actual?
La pandèmia ens deixa mol­tes lliçons: la fra­gi­li­tat humana, reconèixer que també som part de la natura, la impres­cin­di­ble pro­ducció de béns bàsics per ali­men­tar-nos, la importància cab­dal dels ser­veis públics i de tre­ba­lla­dors soci­als i sani­ta­ris pre­ca­rit­zats, i que dar­rere la pandèmia hi ha la crisi climàtica i eco­so­cial del capi­ta­lisme fos­si­lista. No se’n parla, però quan aviat es pro­du­eixi una pro­gres­siva crisi energètica i de mate­ri­als, hau­rem d’apren­dre a con­su­mir menys i millor, viure més solidària­ment, pro­duir béns de con­sum neces­sa­ris i pro­pers, i crear una eco­no­mia veri­ta­ble­ment home­ostàtica amb la natura.
En un semi­nari orga­nit­zat per CCOO, vostè aler­tava del crei­xe­ment dels auto­ri­ta­ris­mes i de l’existència de psicòpates. En quin sen­tit?
La pandèmia plou sobre el “sòl ja mullat” dei­xat per la sor­tida en fals de la crisi prèvia, la qual cosa aug­menta la pre­ca­ri­e­tat i faci­lita la influència d’una extrema dreta ben orga­nit­zada i finançada. Les elits, grans empre­ses, estats majors mili­tars i polítics amb poder, conei­xen però ama­guen la crisi sistèmica que vivim. Les clas­ses benes­tants no renun­ci­a­ran als seus pri­vi­le­gis i rumien una sor­tida neo­fei­xista que ens apropa a un règim auto­ri­tari de con­trol orwe­llià, com passa a la Xina. Avui, això es reforça amb diri­gents psicòpates (auto­ri­ta­ris, nar­ci­sis­tes, mani­pu­la­dors, sense empa­tia) com Trump i Bol­so­naro.
Un lema del govern diu que d’aquesta crisi en sor­ti­rem més forts. Ho creu així?
M’agra­da­ria, però perquè així sigui caldrà un canvi de rumb radi­cal. Si tor­nem a la vella nor­ma­li­tat, amb desi­gual­tats, mer­can­ti­lit­za­ci­ons, pre­ca­ri­e­tat i des­trucció ecològica, anem cap a un eco­ge­no­cidi. Només la ciu­ta­da­nia i els grups soci­als crítics, amb plena consciència de la greu situ­ació actual, pres­si­o­nant de manera contínua els pode­ro­sos i diri­gents a fer polítiques radi­cal­ment dife­rents, tro­ba­rem una sor­tida democràtica, ambi­en­tal­ment sos­te­ni­ble i justa al món que vivim.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia