Michel aposta per un major control del fons anticrisi

Davant les persistents discrepàncies entre els socis europeus sobre com rellançar l’economia al mateix ritme, el president del Consell Europeu, Charles Michel, va posar ahir sobre la taula una nova versió del fons europeu de recuperació que pretén anivellar des de Brussel·les els estímuls econòmics dels governs de la Unió Europea per sortir de la crisi de la Covid-19.

Per intentar trobar un consens sobre aquest mecanisme, el moderador de les reunions entre els caps d’estat i de govern de la UE proposa un major control de les ajudes europees a canvi de no tocar el que més importa als països amb menys recursos: els diners. Fins ara el que s’estava discutint era el paquet anticrisi ideat per la Comissió Europea amb 500.000 milions d’euros en transferències i 250.000 milions d’euros en préstecs, a més d’un macropressupost per al 2021/2021 d’1,1 bilions d’euros. Un pla econòmic que no ha generat consens entre els estats de la UE, principalment per l’oposició dels anomenats frugals, un grup de països nòrdics format pels Països Baixos, Suècia, Àustria i Dinamarca.

No els hi agraden les condicions de les ajudes, l’equilibri entre subvencions i crèdits i les seves grans aportacions al pressupost comunitari. Per contra, els dos estats més afectats per la pandèmia, l’espanyol i l’italià, reclamen un fons de recuperació ambiciós, sense homes de negre, que els permeti sobreviure a la crisi en igualtat de condicions que la resta de països europeus Una posició que comparteixen França, Bèlgica, Portugal o Finlàndia.

Com a solució pont, Michel planteja que els governs hagin d’obtenir l’aval dels socis europeus per poder accedir a les ajudes. És a dir, per rebre els diners hauran de presentar un pla de recuperació i reformes que agradi a una majoria qualificada de països. Unes transferències que no arribaran de cop, sinó a mesura que es compleixin els compromisos pactats. A més, Michel també aposta per crear un mecanisme que vinculi les ajudes al respecte a l’estat de dret, una de les principals preocupacions respecte a Polònia que ara mateix parteix com una de les grans beneficiades del paquet econòmic, malgrat que no passarà per una crisi tan forta com l’Estat espanyol o l’italià. Amb aquest poder de vet i el vincle amb la democràcia, Michel pretén reforçar el control dels diners comunitaris i tranquil·litzar els líders frugals, sempre temorosos dels excessos al sud. Com a contrapartida, Michel creu que no s’hauria de rebaixar el paquet anticrisi, però sí el macropressupost total de la UE per als pròxims set anys, deixant-lo en 1,074 bilions d’euros.

Ara bé, en un altre gest cap al nord, es garantiria als contribuïdors nets que se’ls reemborsi part del que han aportat de més. I, per últim, proposa un nou repartiment: un 70% en els primers dos anys segons l’atur, i el 30% restant a partir del 2023, segons la caiguda del PIB de cada país. A partir d’aquesta proposta, els líders europeus reprendran les negociacions amb l’esperança de tancar un acord abans de vacances. El 17 i el 18 de juliol es reuniran a Brussel·les, per primer cop des de l’inici de la pandèmia, per intentar enllestir el pla econòmic que ha de salvar el mercat únic i el projecte europeu.