Economia

SALOMÓ TORRES

ECONOMIA

“Hem de decidir si volem la gestió de temporers de Huelva o França”

L’onada de joves que tornen a la terra per la crisi de la Covid-19 té lloc a prop de la ciutat, i no són fills de pagesos com el 2008
No ens sobra sòl fèrtil. S’ha de protegir per a la producció d’aliments per a la societat en lloc d’omplir-lo de parcs eòlics

Cor­rents de fons, acce­le­rats per la pandèmia, trans­for­men el sec­tor agrícola i rama­der, que com­par­teix els pro­ble­mes del món rural català. En un con­text de rena­ci­o­na­lit­zació dels mer­cats inter­na­ci­o­nals i de nova crisi econòmica, la pro­ducció pròxima d’ali­ments és encara més estratègica.

En un any nor­mal, sense la Covid-19, quin és el retrat labo­ral de les colli­tes?
Han anat evo­lu­ci­o­nant al llarg dels anys pel canvi de tipo­lo­gia de les explo­ta­ci­ons agràries. Fa 30 anys, la mit­jana d’una explo­tació de vinya a la Conca de Bar­berà era de 15 hectàrees. Avui, si no en tens 30 o ho fas com­pa­ti­ble amb altres con­reus, et mors de gana. Anu­al­ment, les macro­xi­fres de l’agri­cul­tura indi­quen que la pro­ducció es manté o creix, men­tre que es redu­eix el nom­bre d’explo­ta­ci­ons.
Hi ha con­cen­tració de ter­res.
Cor­recte. També és sig­ni­fi­ca­tiu el canvi de tinença de la terra. Si anti­ga­ment es com­prava terra per poder trans­me­tre als fills explo­ta­ci­ons més grans, això ja és història. I quasi també la forma jurídica del titu­lar: veníem d’explo­ta­ci­ons uni­fa­mi­li­ars i amb un cap. Actu­al­ment, sovin­te­gen soci­e­tats entre matri­mo­nis o entre page­sos no empa­ren­tats. I també més figu­res jurídiques asso­ci­a­ti­ves per com­par­tir, per exem­ple, maquinària i opti­mit­zar el cost. Per collir la fruita, cada cop calen més tre­ba­lla­dors, perquè les explo­ta­ci­ons ten­dei­xen a créixer.
Així, la neces­si­tat de mà d’obra externa és clau en molts sec­tors agrícoles.
En horta i vinya passa com en la fruita: depèn de com enfo­ques la sor­tida comer­cial del pro­ducte. Si tens 50 hectàrees de fruita, la feina de gestió per opti­mit­zar tots els cos­tos és immensa fins a poder arri­bar a collir. Cal fer molts qui­los i que el cost sigui molt baix per ser ren­di­ble.
També deu estar rela­ci­o­nat amb el fet que el preu en ori­gen –al pagès– és sovint escan­da­lo­sa­ment baix?
Sí, però sobre­tot arran de la crisi del 2008, els joves que retor­na­ven de la ciu­tat perquè no tro­ba­ven feina tenen noves for­ma­ci­ons, visi­ons. I han deci­dit fer-ho dife­rent del pare: no pro­duir més, sinó dife­rent i millor. Com? Pot­ser inver­tint a comer­ci­a­lit­zar i trans­for­mar.
Durant aquesta dar­rera dècada, les esco­les de capa­ci­tació agrària bullien de nou, ara amb aquesta nova gene­ració. S’ha arri­bat a un límit?
Això s’acaba el dia que s’aca­ben els fills de page­sos, sí.
I, amb la crisi econòmica de la pandèmia, veu venir una segona onada de retorn a la page­sia?
Com a país, l’hauríem de poder apro­fi­tar per rein­cor­po­rar joves que tin­guin ganes de tre­ba­llar al camp, però aquests ja no seran d’ori­gen pagès. Als anys vui­tanta, en dèiem els “neo­ru­rals” i n’hi torna a haver. Nor­mal­ment, fan horta a l’àrea metro­po­li­tana de Bar­ce­lona i, pun­tu­al­ment, als vol­tants de la tar­ra­go­nina.
Per què?
Molts són joves d’entorns urbans, i el que sen­ten com a més pro­per són el Vallès, el Maresme i el Baix Llo­bre­gat, on els titu­lars tenen edat avançada i no hi ha relleus. Així que alguns hi han pogut tro­bar una opor­tu­ni­tat de llo­gar terra. Alhora, no es des­vin­cu­len del seu entorn social urbà.
Així, no hi veu un repar­ti­ment ter­ri­to­rial que nodreixi demogràfica­ment el país? Per què l’inte­rior no és prou atrac­tiu? O hi fal­ten infra­es­truc­tu­res...?
És obvi que hi ha unes quan­tes comar­ques –que van des de l’Urgell i la Segarra fins a l’Anoia, pas­sant per l’inte­rior tar­ra­goní i ebrenc, i el Piri­neu– on la ciu­tat queda molt lluny al jove urbà. I són comar­ques amb una mit­jana d’edat molt alta, un relleu gene­ra­ci­o­nal com­pli­cat i sense alter­na­tiva a l’agri­cul­tura.
Fa vint anys que el govern i Unió de Page­sos ja deien que “al rerepaís, o agri­cul­tura o res”. La sen­sació és que ens anem que­dant amb el “res”. En els dar­rers mesos, s’ha acce­le­rat la pre­sen­tació de pro­jec­tes de reno­va­bles pre­ci­sa­ment a les comar­ques on ja hi ha alta den­si­tat. Com­pe­tei­xen amb l’espai agrari, però ho con­si­dera una alter­na­tiva sos­te­ni­ble?
No, perquè hem arri­bat al punt que ni tan sols hi ha crítica social. Ens hi hem acos­tu­mat. Fa 25 anys, la pri­mera implan­tació de parcs eòlics al Pri­o­rat va gene­rar rebuig. Vivim una segona onada a causa del canvi climàtic i la pressió de la UE per a la implan­tació de reno­va­bles, entre d’altres. La meva opinió per­so­nal –i una mica també del sin­di­cat– és que està mala­ment la manera com s’estan implan­tant: donem els bene­fi­cis de sem­pre als de sem­pre; per tant, no pas als ter­ri­to­ris i, a més, dei­xant-los de banda. Hi ha qui ho veu com un cara­me­let, però el 80% del bene­fici se l’empor­ten les elèctri­ques.
I quin és l’impacte sobre el ter­ri­tori?
Doncs que la terra queda hipo­te­cada in aeter­num. El govern s’ha afa­nyat a donar llum verd a molts d’aquests pro­jec­tes men­tre té enca­llada la llei d’espais agra­ris, que pre­ci­sa­ment els pre­ser­va­ria de situar ins­tal·laci­ons indus­tri­als –com ho són les reno­va­bles– en sòl agrícola. Abans, que facin ser­vir les teu­la­des dels polígons indus­tri­als, gran­ges o qual­se­vol altre lloc. Cata­lu­nya hau­ria de fixar quin per­cen­tatge d’ener­gia alter­na­tiva vol asso­lir i repar­tir-lo ter­ri­to­ri­al­ment. Al Maresme, a l’Empordà o a la ser­ra­lada Cen­tral, també n’hi podria tocar una part, no? Curi­o­sa­ment, entre la Terra Alta, la Ribera d’Ebre, la Conca de Bar­berà i l’Anoia pro­du­ei­xen pràcti­ca­ment tota l’eòlica.
La mas­si­fi­cació dels aero­ge­ne­ra­dors hipo­teca per sem­pre el pai­satge com a recurs cul­tu­ral i econòmic, però els horts solars s’ins­tal·len sobre con­reus.
Sí, sí. I hau­ria d’estar pro­hi­bit. Els espais agra­ris han de ser­vir per pro­duir ali­ments per a la soci­e­tat. Para­do­xal­ment, això passa alhora en un país on l’agro­a­li­men­tari és el pri­mer sec­tor econòmic i quan la pandèmia està pro­vo­cant el tan­ca­ment de fron­te­res, el reple­ga­ment dels mer­cats, la poten­ci­ació de l’auto­a­bas­ta­ment... L’agri­cul­tura hau­ria de ser estratègica. Cata­lu­nya dis­posa de ter­res fèrtils, però no ens en sobren. Els nos­tres besa­vis, quan aixe­ca­ven un mas, no el feien al millor lloc de la finca, sinó en una punta o allà on la terra era més dolenta. Fer el con­trari és absurd, com cons­truir una auto­pista pel fons de vall. S’ha fet així en les dar­re­res dècades i ara es repe­teix amb els horts solars.
La tendència al con­sum de pro­xi­mi­tat i ecològic s’ha revi­fat amb el con­fi­na­ment. Es con­so­li­darà com diuen alguns ope­ra­dors quan par­len d’“opor­tu­ni­tat”?
Diria que sí. Durant els mesos de març, abril i maig, la majo­ria dels ope­ra­dors de pro­ducció ecològica –excepte el vi, molt abo­cat a l’expor­tació– han cres­cut. La gent ha redes­co­bert la botiga del barri i s’han venut sobre­tot pro­duc­tes molt bàsics. A Hor­tec –venem sols a la dis­tri­bució–, tenim 70 pro­duc­tes i s’han dis­pa­rat la patata, la ceba, la col, el tomàquet i l’enciam. Hem incre­men­tat la fac­tu­ració total en un 50% i no hem estat els únics. Amb la deses­ca­lada, no hem tor­nat a la prèvia, però hem reduït fac­tu­ració. La gran superfície tam­poc s’ha que­dat qui­eta i ha apos­tat per la pro­xi­mi­tat i l’entrega a domi­cili.
En fresc, l’ecològic s’ha obert mer­cats i creix cada any. Un dels frens tra­di­ci­o­nals és el preu més alt res­pecte al pro­ducte con­ven­ci­o­nal. El sec­tor té ganes de con­so­li­dar aquests nous cli­ents abai­xant preus? O és invi­a­ble per cos­tos?
La tipo­lo­gia d’una explo­tació de fruita ecològica fa trenta anys, quan vaig començar, era d’una hectàrea. La més gran. Avui, els qui s’incor­po­ren comen­cen amb vint hectàrees. Els nous page­sos hi apos­ten clara­ment, perquè veuen que o ho fan ecològic o no se’n sor­ti­ran. Aquesta espe­ci­a­lit­zació els per­met abai­xar cos­tos i incre­men­tar l’eficiència.
Doncs no arriba als con­su­mi­dors. On es queda el marge?
Per abai­xar encara més el preu en ori­gen, hau­ria de créixer la dis­tri­bució en el sec­tor. La botiga mit­jana car­rega un 50% d’incre­ment de preu res­pecte al preu que cobra el pagès. Més que la pro­ducció con­ven­ci­o­nal, però aquesta té altres canals de dis­tri­bució. Com ara la gran dis­tri­bució, amb preus que l’ecològic difícil­ment pot aguan­tar. L’estratègia és “com més pro­ducció ecològica, millor”. I, a Cata­lu­nya, això implica defen­sar el valor de la pro­xi­mi­tat més enllà de l’agro­e­co­lo­gia.
Que els tem­po­rers dor­min al car­rer no és nove­tat. Quin és el pro­blema de fons?
Un bon dia es va dei­xar d’inter­ve­nir públi­ca­ment en la gestió de la cam­pa­nya i hem tor­nat a la vella pràctica de dei­xar que els cor­rents migra­to­ris que s’hi dedi­quen tin­guin vida pròpia. A l’Estat espa­nyol, unes 50.000 per­so­nes viuen de les colli­tes. Comen­cen a Huelva, fent la maduixa, i aca­ben a Aragó i Cata­lu­nya, amb la fruita dolça i de lla­vor, i les vere­mes. I quan aca­ben, cap a La Rioja. I després, a Anda­lu­sia, a l’oliva...
I si això és una rea­li­tat cone­guda...?
Lleida acaba sent la capi­tal dels qui bus­quen feina sense garan­tia de tro­bar-ne. Anys enrere, l’orga­nit­zació de la cam­pa­nya va acon­se­guir que pocs hi arri­bes­sin sense saber-ho, però s’ha dei­xat de fer inter­venció en el mer­cat labo­ral.
Qui ho ha dei­xat de fer i per què?
L’admi­nis­tració ha dei­xat d’aju­dar. Unió de Page­sos, del 1996 al 2008, orga­nit­zava l’estada de més del 50% dels tem­po­rers cata­lans. El 2005, en van ser uns 5.000, de Colòmbia i Roma­nia. Es podia fer perquè el Minis­teri de Tre­ball inver­tia en per­so­nes que par­la­ven amb els page­sos, vet­lla­ven perquè es fes­sin allot­ja­ments col·lec­tius, etc. El SOC inver­tia 500.000 euros a orga­nit­zar les cam­pa­nyes. Quan deixa de fer-ho, la Fun­dació Page­sos Soli­da­ris, que se n’encar­re­gava, amb 35 tre­ba­lla­dors tot l’any, no ho pot finançar. Després, i els pri­mers anys, la inèrcia va seguir fun­ci­o­nant i l’admi­nis­tració encara es va reti­rar més. Cada any, hi ha hagut més pro­ble­mes. I per arro­do­nir-ho, aquests, espe­ro­nats per la Covid-19.
S’ha retret a Unió de Page­sos que al març fes una crida als atu­rats cata­lans a ser tem­po­rers, però ha fun­ci­o­nat?
No. Tres set­ma­nes abans de començar la cirera, i amb un tan­ca­ment de fron­te­res, se supo­sava que tota aquesta gent no havia de venir i algú havia de bus­car gent per a les colli­tes. El pri­mer que va fer UP va ser dema­nar la col·labo­ració de CCOO i la UGT per fer una cam­pa­nya segura. No vam tenir res­posta. Bé, sí. Sols CCOO va par­lar d’una obvi­e­tat, amb la qual estàvem d’acord: que Las Kellys, que esta­ven sense feina, tre­ba­lles­sin a les cen­trals encai­xant. Però les sec­to­ri­als sin­di­cals van res­pon­dre que amb la patro­nal no tre­ba­lla­rien i allò de “ja en par­la­rem”...
I l’admi­nis­tració?
El SOC ho va veure interes­sant, però a l’hora de desen­vo­lu­par-ho, tot­hom con­fi­nat... Així que vam crear una borsa de tre­ball als atu­rats i vam rebre 16.000 currículums al web de Page­sos Soli­da­ris, que ara té sols tres tre­ba­lla­dors...
Sí que han arri­bat a acords per a la verema a la Terra Alta.
Sí, però quan es parla de tem­po­rers, cal dife­ren­ciar el Baix Segrià i la resta.
En quin sen­tit?
Per mol­tes coses: per la men­ta­li­tat de la page­sia i de les cen­trals d’emma­gat­ze­matge de la fruita, per la dimensió... Al Segrià calen 25.000 tem­po­rers ver­sus 2.000 a la Terra Alta, on menors extu­te­lats i mà d’obra local van par­ti­ci­par en la poda en verd al maig. Al Baix Segrià, les explo­ta­ci­ons són molt grans i les cen­trals cullen la fruita de bona part d’Aragó també. Allà és la mateixa page­sia qui no es creu que els atu­rats cata­lans supli­ran els tem­po­rers. Per això dema­nen cor­re­dors sani­ta­ris al minis­teri. La crisi de la Covid-19 en l’àmbit dels tem­po­rers hau­ria de ser­vir perquè, a Cata­lu­nya, la page­sia, la trans­for­mació, el muni­ci­pa­lisme i el govern deci­dis­sin ple­gats quin model volen: Huelva o França. En el pri­mer, ja hi som en bona mesura. Per al francès, s’hi han d’arre­man­gar.

Pagès, sens dubte

Càrrecs? “Pagès. Jo soc pagès. Alguns periodistes hi posen altres coses, com si pagès quedés poc fi...” La trajectòria professional i personal de Torres evidencia inquietud per transformar no sols la terra. Va ser soci fundador d’Hortec (1992), que va ser la primera cooperativa d’agricultura ecològica catalana i la segona a l’Estat espanyol. Cultiva uns tomàquets, unes cols i unes albergínies excepcionals a les terres familiars de Blancafort, sota el segell del Consell Català de la Producció Agrària Ecològica (Ccpae), organisme certificador pioner a l’Estat del qual va ser el primer president electe. Afiliat a Unió de Pagesos des del 1977, ha exercit gairebé totes les responsabilitats territorials i nacionals al sindicat, en el qual ara és responsable de sectors socials i cooperació, i és vicepresident de Pagesos Solidaris.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.