Economia

Competència i riscos sistèmics

La fusió de CaixaBank i Bankia deixa uns quants interrogants

Els consumidors temen que es consolidi un oligopoli

Sí, una gran operació de 650.000 milions d’euros en actius, però que, justament per les seves grans dimensions, comporta riscos innegables. Amb la fusió de CaixaBank i Bankia, és innegable que restarà encara més restringida la lliure competència entre bancs o, el que és el mateix, la lliure elecció entre consumidors.

No només les associacions que representen els consumidors han expressat els seus temors que hagin de pagar el cost de la fusió tot assumint l’augment de les comissions pels serveis bancaris, sinó que ja albiren com s’avançarà definitivament cap a la deshumanització de l’atenció bancària, amb algoritmes que resoldran el que abans s’acordava per la confiança entaulada entre banquer i client. El Banc d’Espanya, que aquests dies es trenca les mans aplaudint l’operació, alertava fa només dos anys en un informe sobre el perill que la banca espanyola avancés massa en la concentració. L’informe deia, ras i curt: “Com menys bancs i més grans existeixin, més fàcil és comportar-se d’una forma no competitiva i, per tant, obtenir rendes de monopoli o oligopoli.” Val a dir que, abans d’arribar a aquesta operació, els cinc grans (Santander, BBVA, CaixaBank, Bankia i Sabadell) ja posseïen una quota de mercat del 68%. En aquest sentit, alguns experts han expressat l’opinió que per no arribar a aquest escenari d’oligopoli en el mercat financer espanyol, potser hauria estat millor vendre Bankia a algun grup europeu.

Amb la fusió, més aviat absorció, tampoc no es crea un guanyador incontestable, si hem de fer cas de l’agència de qualificació de risc Moody’s, que ja ha avisat que, atesa la situació macroeconòmica de l’Estat espanyol, la rendibilitat del nou banc resultarà tocada “des del primer moment”: “En aquest context, es crea una entitat que, per la seva grandària, podria suposar un gran cost per al ciutadà si s’esdevingués que hagués de ser rescatada. El nou gegant tindria uns dipòsits de 220.000 milions. Si van mal dades, es podria donar cobertura als dipòsits de la gent? En parlar de cost social, no hem d’obviar “que unes 8.000 persones poden perdre la feina” i “tampoc que al seu moment es van injectar a Bankia 23.000 milions, dels quals només se n’han recuperat 6.000, i ara l’Estat vol bescanviar el seu 60% del capital de Bankia pel voltant del 15% a la nova entitat, tot confiant que a mitjà termini aquest paquet valgui més i es rebaixi la factura d’aquell rescat.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

EMPRESA

Carme Torras, premi Manel Xifra a la transmissió de coneixement tècnic i tecnològic

GIRONA
economia

El Consell Regulador del Cava admetrà raïm de fora de la DO pels efectes de la sequera

vilafranca del penedès
economia

El Port de Mataró acollirà el primer Saló Internacional Nàutic amb una trentena d’expositors

mataró

Reempresa evita el tancament de 440 empreses gironines durant l’última dècada

girona
economia

Henkell Freixenet creix un 4,1% l’últim any assolint 1.230 milions d’euros de facturació

sant sadurní d’anoia
medi ambient

Part de les vinyes del Penedès, en perill de mort, per la sequera

VILAFRANCA DEL PENEDÈS
Economia

L’acord perquè Chery fabriqui vehicles a l’antiga Nissan es signarà divendres

barcelona
economia

El Govern autoritza a Circuits de Catalunya a adjudicar la gestió a Fira de Barcelona

BARCELONA
Xina

L’economia xinesa creix un 5,3% en el primer trimestre

barcelona