És a les nostres mans

No hi ha dubte que en la segona onada de la pandèmia, Espanya ocupa el pitjor lloc d’Europa. Per escatir les causes d’aquest fracàs col·lectiu, un grup de científics de renom ha publicat repetidament una crida a elaborar un informe tècnic d’alt nivell que permeti analitzar els diversos factors que ens han portat a la situació actual. Sense voler simplificar la qüestió, podem dir que les mesures de les diferents administracions han estat poc consistents i que no s’han posat els recursos adequats a analitzar positius i rastrejar contagis, però també cal dir que la immensa majoria de la societat no hem tingut el compromís i la constància de protegir-nos a nosaltres mateixos i, de passada, als nostres conciutadans. A l’altre extrem, Suècia no ha aplicat mesures dràstiques com tancaments de l’espai públic i, en canvi, la segona onada de la pandèmia hi ha tingut un impacte molt menor. Alguns suggereixen que la clau de l’èxit suec està en la tasca d’educació que el govern va fer des del primer moment, que ha aconseguit que els ciutadans hagin après a protegir-se personalment. Aquí es manifesta com el nivell d’educació de la població en general pot tenir conseqüències immediates en una gran crisi social, i no es tracta estrictament de titulacions acadèmiques, sinó de saber raonar les normes bàsiques per a una bona convivència. A casa nostra ens indignem i demanem mesures dràstiques, confinaments i tancaments generalitzats, però es compleixen poc les pautes bàsiques d’autoprotecció: portar la mascareta posada correctament en el moment que importa, que no és precisament enmig del carrer, sinó en espais tancats quan estem amb persones amb qui no convivim al mateix domicili, rentar-se sovint les mans, i evitar en la mesura del possible estar a menys de dos metres de persones amb qui no convivim. No hem entès que el virus es transmet quan li donem facilitats i que no es tracta de complir normes perquè sí, sinó d’aplicar el sentit comú: una taula de sis persones no és un lloc segur, per més que la normativa ho permeti, si no es porta mascareta o es porta posada com una bufanda en lloc de tapar la boca i el nas. Ens queda un llarg camí i és important que prenguem consciència que és a les nostres mans ajudar-nos a nosaltres mateixos.