“Ningú pot quedar desconnectat”

Tot i que el percentatge més elevat d’oficines bancàries que han tancat es troba a les grans ciutats, l’efecte és més acusat per al ciutadà dels pobles petits i les ciutats mitjanes, perquè una part de la seva població queda desservida. Aquest és el cas del Vendrell, on s’ha reduït molt notablement el nombre d’oficines durant els darrers anys. Així ho assegura l’alcalde, Kenneth Martínez, que sosté que “tenir menys oficines suposa més maldecaps per a l’usuari”. Tot i que afirma que respecta les decisions de les entitats bancàries, Martínez alerta del risc d’exclusió que pot suposar la digitalització total de les operacions bancàries per a les persones més grans i per a aquelles que són víctimes de la bretxa digital. En aquest sentit, també es mostra preocupat pels veïns dels barris més perifèrics, perquè, com que la majoria d’oficines que es conserven són les del centre de la ciutat, han de recórrer distàncies força llargues per fer les operacions necessàries o per retirar diners en efectiu. En aquest procés de digitalització, en què, segons Martínez també es troba immersa l’administració pública, el més important és garantir que cap col·lectiu perdi els seus drets. “Estem en un moment de transició cap a una societat connectada”, afirma Martínez, que hi afegeix: “Tenim el repte de ser eficients en la gestió i no deixar ningú desconnectat.”

El cas encara és més greu per a les poblacions que tenien tan sols una oficina i passen a no tenir-ne cap. Això es produeix sobretot als pobles amb menys població, com Argençola, Vilamaniscle, Sant Miquel de Campmajor, Maldà i Torrebesses, que no tenen caixer. Pel que fa a aquest darrer, hi havia una oficina que obria un matí a la setmana i que s’ha mantingut tancada després de la pandèmia. El president de l’Associació de Micropobles de Catalunya i alcalde de Torrebesses, Mario Urrea, explica que actualment, per treure diners del caixer, els habitants han d’anar a Granadella o a Maials, els pobles veïns, que es troben a més de deu quilòmetres, cosa que, per a les persones grans, implica un declivi de la seva autonomia. “Sempre tens algun conegut que al final t’acompanya a comprar o a buscar els diners al banc, però hi ha gent que està sola i no té aquesta oportunitat”, deplora. Urrea lamenta que aquesta situació vagi en augment, ja que és un veritable problema, sobretot per a les persones d’una certa edat que no han tingut formació virtual i necessiten l’efectiu per a les operacions quotidianes. Urrea al·lega que actualment és imprescindible tenir un compte obert en una entitat bancària: “Com que tu, tant sí com no, tens la necessitat de tenir un banc, hi has de fer cap igual”, però lamenta que, en canvi, es prioritzi la rendibilitat econòmica per damunt del servei a la ciutadania. A la falta de caixers, s’hi afegeix la mala qualitat de la xarxa mòbil. “A vegades al bar no es pot pagar amb targeta perquè el datàfon no funciona quan no hi ha bona cobertura o hi ha talls d’internet”, explica Urrea. “Si ve una persona de fora del poble i en el moment de cobrar no tens internet, què fem?”, planteja. Per això, sosté que cal trobar un nou model.