La Borsa
Més valors
Economia

Eines de promoció local per superar la frontera

Quinze municipis gironins i del Vallespir, a la Catalunya del Nord, es promocionen conjuntament

Després de la publicació de guies turístiques conjuntes s’està ultimant l’edició d’un mapa transfronterer amb l’editorial Alpina

Quinze municipis a banda i banda de la frontera –sis de les comarques gironines i nou de la Catalunya del Nord– aposten per promocionar conjuntament els seus atractius turístics i naturals. Sota la coordinació de la Casa de la Generalitat a Perpinyà, han impulsat la publicació d’un guia turística i s’està ultimant la publicació d’un nou mapa transfronterer i d’una guia d’excursionisme i senders que uneixen els diferents pobles del massís de les Salines i l'Alta Garrotxa amb el Vallespir a l'altra banda de la carena fronterera. Aquesta última publicació, a càrrec de l’editorial Alpina, està en la fase de les últimes correccions i es preveu posar a la venda aquesta tardor. A la Catalunya del Nord els ajuntaments implicats en el projecte són Arles de Tec, els Banys d’Arles, Ceret, Costoja, la Menera, Morellàs-les Illes, Reiners, Sant Llorenç de Cerdans i Serrallonga; els municipis gironins són Agullana, Albanyà, la Vajol, Maçanet de Cabrenys, Montagut i Oix, i Camprodon (Beget). Quatre entitats supramunicipals col·laboren en aquest projecte. Es tracta del Consorci Salines Bassegoda i el Consorci de l’Alta Garrotxa, i les agrupacions de municipis del Vallespir i Alt Vallespir-Sud Canigó a la vessant nord.

Problemàtiques similars

Tot s’ha anat concretant a partir de reunions periòdiques d’una taula de treball amb representants dels diferents ajuntaments i entitats supramunicipals que ha coordinat la Casa de la Generalitat de Perpinyà. “Les reunions es van iniciar el 2017 i van molt bé perquè permeten als alcaldes conèixer-se, intercanviar idees, projectes, problemàtiques que comparteixen amb els seus municipis veïns”, explica Estel Turbau, directora tècnica del consorci Salines Bassegoda, una de les entitats que s’encarrega de la logística d’aquest projecte. Entre els temes tractats en aquesta dinàmica, afegeix Turbau, hi ha aspectes com les telecomunicacions, la recepció d’emissores de televisió a una banda i l’altra, o la millora de les comunicacions amb les carreteres que comparteixen aquests municipis.

El primer pas consensuat ha estat l’edició de material conjunt de promoció turística. A final del 2019 es va distribuir una revista d’informació d’una vintena de pàgines que recull serveis i propostes de visites que es poden fer als quinze pobles. Amb un tiratge d’uns dotze mil exemplars, amb una versió català/francès i una altra anglès/castellà, la revista és a disposició dels visitants en oficines de turisme, ajuntaments i establiments turístics dels municipis participants. La fase següent és la publicació dels dos mapes i una guia d’excursionisme que està ultimant l’Alpina.

A diferència dels mapes tradicionals –francesos o espanyols– que són molt explícits dins els seus límits estatals, i menys a l’altra banda de la ratlla, aquí es tractarà aquest territori com una unitat. “A més, les rutes que es promocionen són antics camins de contrabandistes o camins de l’exili, carregats d’història”, recalca Turbau.

LA FRASE

El projecte permet intercanviar projectes i problemàtiques comuns a cada banda de la frontera
Estel Turbau
directora tècnica del consorci Salines Bassegoda
JOSEP PUIGBERT

“Volem facilitar la mobilitat de la ciutadania d’un costat a l’altre”

Josep Puigbert és el director de la Casa de la Generalitat a Perpinyà des del 2014. L’ens impulsa diverses iniciatives de col·laboració entre la Catalunya Nord i les comarques gironines.

Vint-i-cinc anys després del Tractat de Schengen que pretenia suprimir les fronteres no s’ha aconseguit?
Es va avançant i en això treballem en el marc d’aquest Espai Català Transfronterer. Amb el Tractat de Schengen, en teoria avui hi hauria d’haver la mateixa fluïdesa entre una banda i l’altra de la frontera que la que hi ha entre comarques del Principat. Però és evident que l’efecte frontera continua existint, i que existeix més des del sud en direcció al nord.
Com es canvia això?
Més enllà dels vincles culturals, lingüístics i històrics que existeixen entre la Catalunya del Nord i el Principat, un dels nostres reptes és intentar aportar eines per facilitar la mobilitat. Hi ha programes europeus com Connect (per al transport públic), o Cooperem (per a la prevenció d’incendis) per exemple, que van en aquest sentit. Si hi ha una bona xarxa transfronterera de transport públic, podrà haver-hi mobilitat laboral i mobilitat estudiantil entre cada banda d’aquesta frontera.
I aquestes guies?
Són iniciatives més locals que impulsem i coordinem des de la Casa de la Generalitat, especialment en aquest espai entre municipis del massís de les Salines i l'Alta Garrotxa al sud, i el Vallespir al nord; municipis interiors que es coneixen, que històricament ja tenien relació i en certa manera la mantenen.
Amb la Covid hem tornat enrere?
Ha estroncat i alentit molts projectes i no havia passat mai que la frontera es torni a tancar tant de temps. Però la línia de programes europeus Poctefa a partir del 2021 preveu precisament una línia d’actuació per resoldre problemàtiques que han aparegut aquest últim any.
El procés que es viu a Catalunya ha facilitat un reapropament amb la Catalunya del Nord?
En certa manera sí. Més que el procés cap a la independència, el que ha passat aquests últims anys, amb la repressió que s’ha viscut al sud, ha fet que més gent de la Catalunya del Nord s’ha volgut informar, ha pres consciència del que signifiquen aquestes reivindicacions al sud i s’ha mobilitzat per defensar la democràcia; ha sensibilitzat un nou sector de població. D’alguna manera ha estat una eina pedagògica que ha apropat més gent de la Catalunya del Nord al que passa al sud.

Noves connexions transfrontereres de bus

Si les previsions es compleixen, abans de final d’any es posarà en marxa un altre projecte que també està pensat per facilitar la comunicació entre la Catalunya del Nord i les comarques de Girona: es tracta de ConnECT, un programa que vol millorar el servei d’autobús de l’espai català transfronterer. El projecte planteja quatre eixos o corredors de mobilitat. El primer, en direcció a Perpinyà, s’establirà via Figueres-la Jonquera-els Límits-el Pertús-el Voló. La xarxa existent al nord entre Arles de Tec (Vallespir) i Perpinyà, connectarà al sud través d’una línia Figueres- Maçanet de Cabrenys-Costoja-Sant Llorenç de Cerdans. La mobilitat entre Arles, Perpinyà i Ripoll es farà amb l’eix Camprodon-Molló-Prats de Molló. Finalment, hi haurà el corredor a la Cerdanya transfronterera i l’Hospital de Cerdanya, amb quatre rutes: Girona-Puigcerdà-Llívia-la Guingueta d’Ix; Barcelona- Puigcerdà-Llívia-la Guingueta d’Ix; Porté Puymorens-Puigcerdà-Montlluís; i Formigueres-Puigcerdà-Er. Aquests serveis a Cerdanya ja s’han posat en marxa aquest passat setembre. Tota la xarxa de transport públic de la Regió d’Occitània es podrà consultar al cercador Mou-te amb transport públic per Catalunya , ja que la Generalitat, la Regió d’Occitània i el Consell Departamental dels Pirineus Orientals s’han associat per aquesta iniciativa. ConnECT està cofinançat en un 65 per cent pel Fons Europeu de Desenvolupament Regional (Feder) del Programa Interreg V-A Espanya-França-Andorra (Poctefa 2014-2020).



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

El Suprem veu “manca de transparència” en les hipoteques amb clàusules IRPH però rebutja que siguin abusives

Barcelona

El 46% de les llars estalvia en plans de pensions

barcelona

Zoetis ha invertit més de 32 milions a la seu de Bianya

La Vall de Bianya

Reforma del Gros Mercat i 50è aniversari a Figueres

Figueres
economia

El Banc d’Espanya habilita espais per canviar les pessetes

Plasticband crea el primer fleix ecològic

barcelona

El Govern reduirà al 50% els lloguers dels locals comercials tancats forçosament per la pandèmia

Barcelona

L’economia de la Xina torna a prendre embranzida

Tòquio
economia

Protesta de les perruqueries a Girona