Economia

JOAQUIM LLANSÓ

PRESIDENT DE LA CAMBRA DE CONTRACTISTES D’OBRES DE CATALUNYA

“La inversió a Catalunya és un desastre absolut”

Prop del 36% del fons europeu de recuperació es podria destinar a infraestructures Els polítics no parlen tant de fer grans obres com abans perquè el tema social preval
El dèficit en inversió en grans obres és de 28.000 milions i ara hi ha massa obra pendent
Costa d’entendre el retard del corredor mediterrani quan és l’obra més gran de l’Estat espanyol

El president de Contractistes d’Obres de Catalunya assegura que per culpa de la pandèmia la licitació d’obra pública a Catalunya podria caure un 45-50% enguany respecte al 2019.

La licitació oficial d’obres a Catalunya ha caigut un 41%, del gener al setembre del 2020, en comparació amb l’any anterior. Com podria tancar l’any malgrat la incertesa del moment?
A 30 de setembre el conjunt de les administracions públiques van licitar 873 milions d’euros, que són un 41% menys que l’any passat. Això implica que, si no hi ha una reacció importantíssima i rapidíssima, estarem al voltant dels 1.000 milions, una xifra que podria representar el 50% menys del que es va fer l’any anterior. Una caiguda del 45 o 50% seria catastròfica.
Ara amb la covid-19 s’ha trencat l’evolució que hi havia els darrers exercicis.
Efectivament. Després de la davallada del 2009/2010, estàvem començant a recuperar-nos. La situació ara és molt preocupant. I una segona derivada és el compliment del que es diu. Som un sector absolutament locomotor tal com ho exposen l’Instituto Nacional de Estadística (INE) i l’Idescat. Som el sector de la indústria que més tracció arrossega amb un índex multiplicador de l’1,92, amb un retorn fiscal d’un 47-48%, i, a més, som el que menys importació exterior tenim. I una altra cosa molt important, som un sector integrador, perquè podem recollir treballadors d’altres sectors si es queden sense feina. En la sortida d’una crisi sempre s’ha fet servir aquest sector per revifar l’economia.
A Europa ja han dit que es pot utilitzar el dèficit amb més llibertat davant la crisi econòmica que està caient.
Aquesta vegada les administracions públiques no tenen cap excusa perquè la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, ha dit que no es tingui en compte el dèficit, que ja ens recuperarem més endavant. Això vol dir que Espanya pot invertir. L’altra cosa positiva és que el govern de l’Estat ha autoritzat finalment als ajuntaments la utilització dels seus romanents positius. Això són notícies positives.
El fons de recuperació europeu dona peu a reactivar les infraestructures, sobretot a països molt afectats per la covid-19.
La UE ha creat nou línies d’actuació en el marc d’aquests fons. Nosaltres tenim esperances que una part important vingui a través de les infraestructures d’equipaments. Una d’aquestes línies és diu infraestructures i ecosistemes resilients, que suposa el 12,2% dels fons europeus. Una altra s’anomena transició energètica, que equival al 8,9%. Si les sumem, ja tindríem entorn d’un 20%, però a més a més hi ha un altre 16% corresponent a l’agenda urbana i rural, un capítol que podria entrar amb la mobilitat urbana, perquè nosaltres defensem que no hi hagi una Catalunya buida ni radial. Per tant, si sumem totes aquestes partides estaríem parlant de més d’un 36% dels fons que es podrien destinar a infraestructures.
Per tant, de cara al 2021 l’esperança per revifar les grans obres sens dubte dependrà dels fons de recuperació europeus?
Sí, però ens temem que no arribin a temps. Ara tenim un problema. Al començament de la pandèmia es van aturar el 90% de les obres. Ara s’han recuperat en un 80-85%. Les que no estan funcionant són les que abans de la covid ja estaven aturades. El problema és que ens estem menjant la cartera, que és tot allò que tens per fer ara mateix. Si no hi ha licitació pública vol dir que les empreses estem fent les obres però no estem restituint. No estem contractant perquè no s’ha licitat. Per això demanem que s’avanci la licitació fins i tot de l’any vinent, bàsicament per guanyar temps. Si una empresa veu que, la seva cartera, la té com per poder substituir, es queda més tranquil·la, si no malament. Els fons europeus de recuperació trigaran a arribar més del compte. Com a molt els fons destinats al sector de construcció començaran a arribar el segon semestre del 2021.
Pensa que la Generalitat hauria de gestionar directament el pla de recuperació europea?
De lògica hauria de ser així. A més a més, tinc l’esperança que serà d’aquesta manera. Jo no m’imagino al govern de l’Estat que digui què és el que necessita Catalunya. És evident que han de treballar estretament els dos governs. De moment ja han dit que les comunitats autònomes podran gestionar el 50%. Potser hauria de ser més.
Encara es fan grans obres sense l’impacte de viabilitat econòmica tal com se sol fer a altres països europeus?
Com a Cambra de Contractistes i com a Foment sempre diem que cal ser molt curosos amb les obres que fem. Ara tothom parla de la llista de projectes. Però és clau que aquests projectes tinguin un alt retorn econòmic i ambiental. Per això es necessita fer una anàlisi cost-benefici. No només del que costa fer l’obra, sinó saber el seu cost afegint-hi el manteniment durant tota la seva vida útil.
Pot posar-ne algun exemple?
Molt fàcil. Doncs, per exemple, que està molt bé aixecar les barreres del peatge, que hi estem d’acord, perquè les concessionàries actuals ja han acabat, de fet, ja han fet el seu negoci i ara passen a mans de l’Estat o de la Generalitat. Però, jo dic: escolti, senyor Estat o senyora Generalitat, com les mantindrà, vostè?
I com es poden mantenir?
Diversos actors estem defensant un cànon d’explotació, tal com diu la UE seguint la lògica que qui usa paga i qui contamina paga. I nosaltres recordem que, el que no paga l’usuari, ho acaba pagant el contribuent. Si tu o jo no fem servir tant l’autopista o la carretera, l’estem pagant a través d’impostos directes. I això és injust completament.
Com està afectant la pandèmia l’activitat d’infraestructures?
La previsió que tenim amb el tema de la covid és que podríem caure un 20%. Al mes de març ja vam anunciar que podíem caure fins a un 25%. Ara calculem que el pic de la construcció pot ser un 20% menys i l’any vinent podria ser un 10% més respecte a aquest exercici. De totes maneres, la incertesa plana a molts sectors i per tant fa de mal parlar sobre el futur. Per exemple, ara el president Pedro Sánchez diu que intentarà canalitzar els 72.000 milions que van a fons perdut però en canvi diu que no vol demanar l’altra part dels préstecs, perquè afirma que és millor no tocar-los. Jo em pregunto, per què no es comença a demanar una mica de les dues opcions? Nosaltres vam demanar fa uns dies com a societat civil en la comissió d’experts fer èmfasi en els projectes que presenti la Generalitat.
En quina quantitat podríem estimar el dèficit d’inversió acumulada d’infraestructures a Catalunya la darrera dècada?
Tant a la Cambra de Contractistes com a Foment en 10 anys ens surt un dèficit de 28.000 milions. Després hi ha un altre càlcul que fa la Cambra de Comerç de Barcelona de 45.000 milions, que crec que és una mica exagerat, però ells allarguen l’històric en el període estudiat. Ara bé, si es comparen les dues quantitat en termes homologables coincideixen bastant. Aquest dèficit és real, estem parlant d’obres bàsiques, ja no parlem de totes les que es fan sinó d’aquesta llista formada per 100 grans obres pendents, que ara ja són més de 105, perquè no se n’acaba gairebé cap en un any. També podríem parlar d’equipaments, que són les infraestructures d’edificació com ara hospitals, jutjats, centres d’assistència primària, instituts, universitats, estacions ferroviàries, etc., que continuen estant aparcats.
L’Estat espanyol no fa inversió suficient?
No la fa. Per exemple, a Catalunya tenim el 16% dels habitants de l’Estat, el 19,9% del PIB, el 22,23% d’aportació d’impostos i el 25% de les exportacions. No pot ser que Catalunya tingui només el 15% d’inversió regionalitzable de mitjana de tot Espanya entre el 2001 i el 2018. Però si agafem com a referència el període 2010-2018, encara és pitjor, ja que només representa el 12,9% de tot l’Estat. Però hem tingut anys que la liquidació només ha estat del 8,2%. La inversió a Catalunya és un desastre absolut. Hi ha anys que l’execució d’obres tot jut arriba al 50% de l’obra pressupostada. És veritat que això passa al conjunt d’altres autonomies. Però el que no pot ser és que Catalunya per norma estigui sempre per sota.
I a Madrid gairebé sempre l’execució està per sobre del 100% de la inversió pressupostada.
És cert. Això està dient que hi ha un centralisme absolut. El Ministeri de Foment, Aena, Adif, tot està a Madrid. I en aquesta línia la presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, va defensar la seva singularitat amb aquella frase que “Madrid és de tots, Madrid és Espanya dintre d’Espanya”. Aquesta política ens està justificant l’Espanya radial, tot ha de passar per Madrid. Allà s’està fent el tercer túnel entre Atocha i Chamartín, que segur que és necessari, però està finançat a través de la inversió destinada al corredor mediterrani, perquè l’Estat espanyol quan hi havia el president Aznar va fer entendre a Europa que el corredor mediterrani passava per la costa però també té el ramal central, que passa per la capital de l’Estat.
Qualificaria de maltractament la falta d’inversions a Catalunya?
Jo no diria maltractament. Jo diria que l’Estat el que fa és abandonar Catalunya. En fa un greuge comparatiu perquè són molts anys que no inverteix el que tocaria. En aquests moments se’ns pregunta quina és l’obra més important pendent del país. Jo sempre dic que, no de Catalunya, d’Espanya, és el corredor mediterrani.
Està d’acord en l’afirmació que el corredor mediterrani avança a marxa de tortuga?
Sí. En molts trams, encara que tinguis doble via, s’està fent el tercer fil. És a dir, ample espanyol i un tercer fil. L’autèntic corredor mediterrani, que no només és de tren, és doble via en doble internacional, per tant són quatre vies: dues d’anada i dues de tornada en ample internacional.A més, no ho estan fent bé. Jo hauria iniciat l’obra a la Jonquera i, quan hagués estat tot acabat, hauria seguit cap al sud. Pensem que aquesta obra donarà servei a les comunitats autònomes que representen el 50% del PIB espanyol, el 55% de les exportacions i el 70-72% del tràfic de contenidors. Aquesta és l’obra més important d’Espanya. Doncs per què l’Estat continua fent AVE a Galícia? I pensi que jo vaig néixer a Pontevedra. Li vaig dir fa poc al ministre José Luis Ábalos, el responsable d’infraestructures, en l’acte que vam dur a terme a la patronal de Foment, que no féssim aeroports per veure si després venien els avions, ni tampoc AVE sense passatgers.
A part de corredor mediterrani, quines grans infraestructures caldria acabar amb urgència a casa nostra?
En tenim unes quantes. Està aturada la B-40, la connexió de l’A-2 amb l’AP-7 a Castellbisbal, també està parat tot el desdoblament de l’N-2 a Girona. Aquí fins i tot es podria dir que potser no caldria desdoblar-la si s’agafa l’AP-7, perquè és del Ministeri. L’únic que caldria fer és posar un cànon d’explotació més baix. Nosaltres creiem que amb un 20% seria suficient. No l’hauria de gestionar Abertis, sinó amb un concurs nou per a un període vuit anys, per exemple, per tenir amortitzada la maquinària de manteniment. Fet així, penso que podria funcionar prou bé. Estaríem parlant del fet que no hi hagués fins i tot barreres. Es podrien utilitzar lectors de matrícules o el GPS del cotxe o mòbil, amb això a tot Espanya podria funcionar. Ens oferim perquè a Catalunya siguem els primers. Ho hem parlat amb el conseller del ram i diversos actors del sector. No estem en contra de la vinyeta, en tot cas podria anar bé per arrencar. Penso que cal utilitzar més la tecnologia. La vinyeta en els fons és un adhesiu que es pot falsificar fàcilment.
Veu alguna altra obra prioritària que cal finalitzar tan aviat com sigui possible?
N’hi ha moltíssimes. Les estacions intermodals, les connexions viàries i ferroviàries als ports, cal desencallar tot el que crea activitat econòmica. Cal acabar el tram central de la línia 9 del metro, que serà el més rendible. Finalitzar aquesta infraestructura ferroviària d’una vegada és una gran prioritat. Crec que va ser un error començar aquesta obra pels extrems. Calia iniciar-la des del passeig de Gràcia.
I encara perilla la finalització de la Sagrera?
La Sagrera segur que s’acabarà, de fet ara ja comencen a passar-hi trens sense aturar-se. S’acabarà perquè aquestes obres no tenen marxa enrere. Ara, segurament haurà costat 15 anys com la variant de Vallirana. És important fer obres a demanda, no va bé fer-les a oferta, i sobretot que s’escolti els tècnics. No pot ser que un alcalde decideixi.
Abans de la crisi del 2008, les infraestructures ocupaven un lloc molt rellevant en els programes dels partits polítics, ara no se’ls dona gaire importància. Per què?
Les administracions sembla que tinguin por del fet que si anuncien infraestructures es deixaran de banda altres partides, com ara dependència, sanitat o bé partides més socials. Però pensem que també es poden fer hospitals, que, tot i que siguin equipaments, també són infraestructures. A més, Europa està dient: faci vostè habitatges socials, rehabilitació, infraestructures del transport sostenible, principalment ferroviari, com les Rodalies.
Per cert, el traspàs de Rodalies va per llarg?
Cal fer els traspàs de Rodalies d’una vegada. Des de Foment, el seu president també ho va exigir en l’acte que vam fer fa tres setmanes davant del ministre del ram. A la Cambra de Contractistes també insistim molt que es faci gestió de quilòmetre zero. Si les infraestructures estan aquí, vol dir que les coneixem bé, millor que des dels despatxos de Madrid, i segon, que la capacitat de reacció sempre serà més ràpida.

Tota una vida en la gestió d’obres

Joaquim Llansó Nores és president de la Cambra de Contractistes d’Obres de Catalunya i vicepresident de Foment del Treball com a càrrecs més visibles. A més, l’enginyer de camins, canals i ports és vicepresident del Consell Assessor d’Infraestructures de Catalunya, de la Gestora de Runes de la Construcció i de la Confederación Nacional de la Construcción. També és vocal de la junta directiva de la patronal CEOE i de la Confederació Catalana de la Construcció.

Ha treballat 22 anys en diverses constructores espanyoles, va ser nomenat director de Catalunya i Aragó de Construcciones y Contratas (actualment FCC), també va estar a Agroman (avui Ferrovial-Agroman) i posteriorment va ser director general de Catalunya i les Balears a la constructora ACS.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

ECONOMIA

Les exportacions gironines creixen un 10% durant el gener

GIRONA

Salsa Jeans i la Casa de las carcasas obren al Gran Jonquera

la jonquera

MUNICH i Rituals se sumen a l’oferta comercial de l’Espai Gironès

salt
economia

Comença el saló Alimentaria&Hostelco més ambiciós i amb més presència internacional

L’hospitalet de llobregat
PALAFRUGELL

Oohx!gen, l’associació de comerciants de Palafrugell, renova junta

PALAFRUGELL

El B-Travel compleix les expectatives i supera els 26.000 assistents

barcelona
Tribuna

Només el set per cent?

Professor d’innovació a EADA Business School

La Xina: el soci, i competidor, inevitable

barcelona

Suara vol captar capital per finançar la innovació

Barcelona