Economia

Dominique Méda

Sociòloga experta en polítiques d'ocupació

“Si ens llancem al model del teletreball, s’accentuarà la plataformització de la feina”

Cal una inversió de 20.000 milions d’euros anuals per reconstruir la nostra economia
La reconversió ecològica porta a l’aparició de nous oficis i a la redefinició dels que ja existeixen

Dominique Méda és professora de sociologia a la Universitat Dauphine de París i directora de l’Institut de Recherches Interdisciplinaires en Sciences Sociales. Recentment, ha fet una conferència al Palau Macaya de la Fundació La Caixa sobre el futur laboral.

Vostè parla de tres escenaris relatius al futur laboral: el desmantellament del dret laboral, la revolució tecnològica i la reconversió ecològica. Quin dels tres s’ha accelerat per culpa de la crisi de la covid?
Tots tres. El primer, perquè es van eliminar diversos drets en el moment del confinament, per exemple, els dies de vacances; el segon, perquè l’ús de la tecnologia digital va esclatar realment i va arribar, sens dubte, a una etapa que no té marxa enrere, pel que fa sobretot al teletreball; el tercer, perquè la crisi sanitària va posar de manifest la falta de preparació i la vulnerabilitat de la nostra societat. Em sembla que en aquell moment vam comprendre que la crisi climàtica que ja havia començat seria encara més greu: efectivament, la crisi sanitària ha deixat intactes la nostra capacitat de producció, les xarxes de telecomunicacions i d’energia, les xarxes viàries i ferroviàries, mentre que els cataclismes associats a la crisi ecològica en part les destruiran.
Quines necessitats de mà d’obra creu que podria generar la reconversió ecològica de què parla?
Hauria de produir un major volum de mà d’obra humana, perquè caldrà recórrer en menor mesura a auxiliars mecànics o químics que generin destrucció en el medi ambient o que emetin gasos amb efecte d’hivernacle, però també l’aparició de nous oficis i la transformació dels oficis existents. Penso en la construcció, el transport, l’agroecologia, etc. En el llibre Une autre voie est possible, els autors vam dir que calia una inversió pública addicional d’uns 20.000 milions d’euros anuals durant vint anys per reconstruir de dalt a baix la nostra economia. Les quantitats previstes en el pla de recuperació són menors, però s’haurien de crear llocs de treball, sobretot mitjançant la renovació tèrmica dels edificis. També s’haurien de desenvolupar llocs de treball en el sector de la reparació, el reciclatge i l’agricultura, així com tantes altres feines que no es poden deslocalitzar i que, si no menys extenuants, com a mínim són més útils que moltes feines actuals, incloses les que David Graeber anomena “feines absurdes”.
Quines mesures caldria aplicar perquè la reconversió no acabi fent-se a costa dels treballadors dels sectors que cal reestructurar?
Per tal d’acompanyar la reconversió ecològica, s’han de posar en marxa mesures especials. És veritat que a Europa no tenim gaire traça en les reestructuracions i reconversions industrials. Hi hem de posar les formes, anticipar-nos, fer-ne un mapa de competències i, si el mercat no disposa de llocs de treball suficients en qualitat i quantitat, cal que les comunitats territorials els creïn amb el suport de l’Estat, com va fer Roosevelt amb el Cos Civil de Conservació el 1933.
Entre les seves propostes hi ha democratitzar radicalment l’empresa. Per on hauríem de començar?
En el llibre Le manifeste travail: démocratiser, démarchandiser, dépolluer proposem donar als representants dels treballadors de l’empresa les mateixes competències que tenen els subministradors de capital. Durant la pandèmia, els treballadors han demostrat el caràcter essencial de la seva activitat. Hem vist que no en podíem prescindir i, tanmateix, a hores d’ara no tenen cap poder de decisió. Això és el que cal canviar. Les decisions estratègiques de l’empresa s’haurien d’acordar amb les dues parts, els treballadors i els empresaris. Perquè si aquests s’exposen a un risc, també ho faran els treballadors.
Atesa l’evolució a Europa, creu que es pot aturar el desmantellament del dret laboral?
Som en un moment en què les intervencions dels poders públics, locals, nacionals i europeus han estat molt fortes, molt més que en la crisi del 2008. I les organitzacions patronals diuen que els assalariats hauran de treballar més i que les normes laborals s’ hauran de simplificar, però em temo que el problema vindrà d’una altra banda. Em temo que, si ens llancem de cap al teletreball i les empreses es desfan d’una part dels seus locals, s’accentuarà l’aïllament dels treballadors i es reforçarà la plataformització del treball. El pitjor escenari seria que una part de les empreses tingués, la temptació de recórrer a l’externalització dels serveis per mitjà de contractes comercials en lloc de conservar els seus empleats. I aquestes prestacions, ja desmaterialitzades, es podrien dur a terme des de qualsevol lloc del món, la qual cosa comportaria la competència dels treballadors a escala internacional, com succeeix amb les plataformes de microtasques i, potser, una davallada dels sous i de les prestacions socials.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

El port de la marina acollirà durant nou dies la Fira del Vaixell d’Ocasió

EMPURIABRAVA
ECONOMIA

Les exportacions gironines creixen un 10% durant el gener

GIRONA

Salsa Jeans i la Casa de las carcasas obren al Gran Jonquera

la jonquera

MUNICH i Rituals se sumen a l’oferta comercial de l’Espai Gironès

salt
economia

Comença el saló Alimentaria&Hostelco més ambiciós i amb més presència internacional

L’hospitalet de llobregat
PALAFRUGELL

Oohx!gen, l’associació de comerciants de Palafrugell, renova junta

PALAFRUGELL

El B-Travel compleix les expectatives i supera els 26.000 assistents

barcelona
Tribuna

Només el set per cent?

Professor d’innovació a EADA Business School

La Xina: el soci, i competidor, inevitable

barcelona