La banca ètica destina al crèdit més del 75% dels seus recursos, i la convencional el 40%

Els bancs convencionals només destinen al crèdit el 40% dels recursos que obtenen, mentre que els bancs ètics inverteixen en empreses i autònoms tres de cada quatre euros del seu balanç, segons afirma el Tercer Informe sobre Finances Ètiques i Sostenibles a Europa, elaborat per les fundacions a Espanya i Itàlia de Fiare Banca Ética.

En aquest estudi, hom afirma que els bancs convencionals lliuren a l’especulació financera el 60% dels seus recursos, mentre que la banca ètica inverteix el 25% del seu balanç en fons d’inversió ètics. En xifres reals, són 51.000 milions d’euros invertits en desenvolupament social i ambiental. En l’última dècada (2008-2018) els 23 bancs europeus ètics i sostenibles han guanyat el doble que el sistema bancari europeu en el seu conjunt, amb una rendibilitat mitjana anual de l’3,57% enfront d’1, 79%.

Durant el període assenyalat, els actius (i, per tant, les inversions, els crèdits i la liquiditat totals) dels bancs ètics van créixer de mitjana un 9,91% anual en comparació amb el 0,31% negatiu anual dels bancs europeus. En 2018 van ascendir a 51.260 milions d’euros (un 11% respecte a 2017), quan van ascendir a 46.220 milions d’euros. El mateix passa amb els préstecs a clients: un 10,55% anual de mitjana per a l’ètica davant del 0,39% dels bancs europeus.

Com remarca Jordi Ibáñez, director de la Fundació Finances Ètiques, “els bancs ètics som un soci molt eficaç per col·locar fons de rescat de la UE i qualsevol política monetària.” Peru Sasia, vicepresident de Fiare Banca Etica i president de FEBEA destaca que la “reactivació econòmica i canvi de rumb per a una economia més estable, més equitativa, més justa i més sostenible econòmicament, no van renyits si es compta amb la banca ètica”.

Com conclouen els autors de l’estudi, “els 750 mil milions d’euros de reactivació econòmica que destinarà la UE serien un motor de transformació sense precedents en el món, si exigissin als seus destinataris finals esforços cap a la sostenibilitat social i ambiental a més de generar ocupació i a el mateix temps exigís als bancs europeus, comportaments més alineats a la banca ètica.” Així mateix, “és factible la limitació de distribució de dividends (com han requerit els bancs centrals ja en aquesta època en alguns països), i la limitació dels sous dels directius i és factible establir criteris de sostenibilitat social i ambiental al beneficiari final dels ajuts”.