La Borsa
Més valors
Economia

El frau a linkedin

Quan el nostre nom es fa servir sense consentiment, de manera poc ètica i amb clar perjudici per als candidats, tots hi perdem. Sort que només el 80% de les posicions gestionades no s’anuncia ni a les xarxes ni als mitjans. Tot i així, m’indigna mirar cap a una altra banda

Ens truca un candidat que va quedar finalista en un dels nostres processos, però que finalment no va ser contractat pel client. Ens comenta que acaba de veure la mateixa posició publicada a LinkedIn i ens demana com és que en aquesta ocasió no hem considerat la seva candidatura, encaixant com ho feia en la primera etapa de la selecció.

Per la confiança que sempre establim amb els nostres candidats, ens pregunta també si el podem continuar tenint en compte, ja que pel que es veu a la xarxa continuem gestionant el procés.

Quedem bocabadades, el procés es va tancar fa mesos i en cap cas l’hem reobert. Ens posem en contacte amb el nostre client, no fos cas que ells directament i per alguna causa interna l’haguessin reobert. Però, efectivament, la resposta és breu i contundent, no han mogut fitxa. Reconduïm el millor que podem la situació amb les parts implicades. Però, malgrat la confiança, la nostra imatge queda tocada.

Al cap de pocs dies, un dels nostres consultors rep d’un altre candidat un nou missatge a LinkedIn demanant si encara pot aspirar a la posició que anunciem o si ja ha arribat tard. Quedem novament perplexes del tot. L’oferta era, un cop més, antiga i el procés ja estava tancat i comunicat a tothom.

Durant una entrevista personal, una candidata ens retreu que ha escrit per diverses posicions i que no li hem donat mai cap resposta. Li demanem que ens n’indiqui alguna i ens adonem que aquesta oferta mai ha estat nostra. Un altre cop, amb un pam de nas.

Comentem els fets amb alguns companys de professió que admeten haver-se trobat amb situacions molt semblants diverses vegades. Malauradament, la conclusió no és ni nova ni anodina, sinó que cada cop es repeteix més. I, pel que sembla, la pandèmia l’ha agreujat. Cada vegada apareixen més ofertes falses a les xarxes professionals, sobretot a LinkedIn, que a sobre es vanta de tenir la “posició més alta”.

Què està passant.

Com una consultora de RH amb més de trenta anys de presència al mercat, tenim un prestigi i una reputació de marca que costa anys i molts esforços de mantenir. Entre altres serveis de RH, ens dediquem a la selecció de professionals i directius per compte dels nostres clients. No som ni volem ser experts en el funcionament de les xarxes socials. Per a nosaltres és un canal més –com per als periodistes, una font més d’informació–, però no és el nostre negoci. Paguem un servei en cap cas barat del qual esperem la informació sol·licitada. Estem subjectes ala llei de protecció de dades i gestionem informació molt sensible pel que fa a la situació professional i salarial dels nostres candidats. D’altra banda, amb la feina i les aspiracions professionals de la gent, no s’hi juga.

Estem vivint un moment de feblesa del mercat, hi ha poca oferta per part de les empreses i els que tenim la sort de gaudir de la confiança dels nostres clients i continuem treballant no som, lamentablement, la majoria.

A falta de comandes i per fer la sensació que tenen feina, algunes de les plataformes d’inserció d’ofertes de treball opten per fer dues coses, i si l’una és dolenta, l’altra encara més. O bé insereixen ofertes de treball inexistents per atreure l’atenció dels clients i captar les dades dels candidats o bé publiquen ofertes antigues utilitzant el nom d’una empresa de prestigi per “seguir mantenint una falsa posició de mercat”.

Tothom s’omple la boca amb les fake news però ningú parla encara de les fake jobs, i francament encara no entenc a què esperem.

Des de les xarxes no es prenen mesures per aturar el frau, ja sigui perquè els usuaris que cerquen feina tenen por de ser expulsats del “circuit”, ja sigui perquè les consultores creuen tenir unes “bones condicions econòmiques” per inserir les seves ofertes a aquestes plataformes. I així es va reproduint el model.

La situació que s’ha creat a LinkedIn provoca desconfiança. I afecta sobretot la baula més feble de la cadena, les persones que estan buscant feina. Una de les situacions més cruels que es poden viure és la generació de falses expectatives i a sobre en un moment en què la manca de llocs de treball és evident i l’atur no para de créixer. Les empreses de selecció som la part passiva més afectada.

La xarxa també en surt tocada. Una xarxa professional, de professionals i per a professionals no pot tolerar que es jugui amb el seu actiu principal i únic: les persones.

Les persones acabem tornant allò que rebem, és el que s’anomena el principi de la correspondència, i cal que LinkedIn també ho tingui en compte. No és l’únic actor en aquest mercat i té competidors que van creixent i que controlen millor les publicacions d’ofertes.

Malgrat la “por”, callar és contraproduent. Recordem que som en el marc de la confiança. Si les empreses de selecció callem, ens tirem pedres al nostre terrat, i n’hem de ser conscients.

Quan el nostre nom es fa servir sense consentiment, de manera poc ètica i amb clar perjudici per als candidats, tots hi perdem. Sort que només el 80% de les posicions gestionades no s’anuncia ni a les xarxes ni als mitjans. Tot i així, m’indigna mirar cap a una altra banda.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Els pisos nous a Girona ciutat s’encareixen un 32%

girona

El Port de Barcelona guanya un 63% menys per la Covid

barcelona

Un jutjat admet el dret dels fixos discontinus a ser inclosos en un ERTO

lloret de mar

Entrada

Mil pimes inscrites al pla de viabilitat de Pimec i govern

barcelona

Reclamen al PSOE que reguli els lloguers

economia

Treball registra 156.166 peticions pels ajuts dels qui estan en ERTO

MC Mutual diu que aplica la llei en casos de Covid
SALUT

MC Mutual diu que aplica la llei en casos de Covid

economia

La Cambra reclama a l’Estat 2.600 milions