La Borsa
Més valors
Economia

L’objecte del desig

Les pimes temen que majoritàriament els nous fons europeus de recuperació aniran a parar a les grans empreses
Hi ha qui reclama els fons per acabar les infraestructures pendents, com el corredor mediterrani i la resta de grans obres

L’enrenou quotidià que ha generat la pandèmia ho ha tapat gairebé tot, però els terminis corren i la destinació final dels 140.000 milions d’euros dels fons europeus denominats Next Generation UE (NGEU) a poc a poc va traient el cap en el relat de l’actualitat política i econòmica. Destinats en principi a inversions verdes i a digitalització, i amb poc més de la meitat a fons perdut, els nous fons europeus s’estan convertint en el nou objecte del desig.

Els projectes concrets s’han de presentar fins a l’abril i han de passar un primer sedàs del govern espanyol i una tria final de Brussel·les, però fa dies que hem començat a sentir els arguments dels que es posicionen per captar el major tros possible del pastís. Duna banda, tenim les reticències de les pimes, que temen que majoritàriament els nous fons aniran a parar a les grans empreses. De fet, són aquestes les que concentren la major part de la inversió privada en R+D, de la qual obtenen sucosos beneficis fiscals que els rebaixen més que a ningú la quota a pagar en concepte de beneficis fiscals. Sembla que Endesa, Iberdrola, Inditex, Repsol i El Corte Inglés ja han anunciat projectes milionaris. Hi ha qui torna a fer servir allò de reforçar els “campeones nacionales”, terminologia de vell tuf aznarista, però que mai no ha deixat de ser vigent.

Hi ha qui reclama els fons per acabar les infraestructures pendents, com el corredor mediterrani i tota la resta de carreteres, desdoblaments i similars. És cert que els trens de mercaderies realment disminueixen les emissions de gasos respecte al transport per carretera, però aquests beneficis ambientals són difícils de justificar per crear infraestructures de transport d’altra mena. En tot cas, servirien per millorar el funcionament de les ja existents, des de l’electrificació dels ports fins a l’establiment d’una xarxa eficient de punts de recàrrega de vehicles elèctrics.

Finalment, hi ha qui simplement reclama els diners per salvar les empreses dels sectors més afectats per la pandèmia, com el petit comerç no alimentari, la restauració i l’hostaleria. Però malgrat el migrat suport directe que el govern espanyol ha donat a aquests sectors -a diferència d’Alemanya o França- els fons no estan creats, en principi, per a això.

La forma com finalment es reparteixin els fons NGEU, incloent-hi el vessant territorial, ens donarà una idea, no només de l’equilibri de poders a l’Estat espanyol, sinó de l’eficiència efectiva d’aquests recursos extraordinaris. Caldrà seguir-ne l’evolució.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
tantxtant

“5centims.cat” en marxa

economia

Anem x Feina desautoritza Pimec i Foment

Felip VI visita Catalunya per avalar l’electrificació de Seat

barcelona

Reig Jofre, a punt per fer la vacuna de Janssen

barcelona

Les gallines, també confinades, ponen menys per l’estrès

Castelló d’Empúries

La UE i els EUA acorden suspendre durant quatre mesos els aranzels pels ajuts a Airbus i Boeing

Brussel·les

El Clúster de l’Automoció veu una “bona notícia” la fàbrica de bateries tot i que “a prop de Seat pot ser a 200 km”

barcelona

El Grup Bon Preu tanca el 2020 amb una facturació de 1.625 milions, un 9% més

Les masies de voltregà

La restauració concentra les grans pèrdues del cava

vilafranca del penedès