Dos anys per sortir de la crisi
La tercera onada frena el repunt de l’economia de l’euro i obliga Brussel·les a empitjorar les previsions per al 2021
L’Estat espanyol i el francès seran els que més creixeran després de les caigudes més fortes de la UE
La CE no calcula l’impacte del fons de recuperació en la seva estimació
Queda força crisi encara. La Unió Europea (UE) afronta dos anys de convalescència abans de recuperar l’activitat econòmica anterior a la pandèmia. Posant totes les esperances en la vacuna, els europeus confien a començar a surar després de l’estiu, agafar força a partir del setembre i mantenir un creixement sostingut l’any que ve per tornar als nivells pre-Covid a finals del 2022.
Aquest full de ruta per a la recuperació econòmica del bloc europeu és més pessimista ara que abans de la tercera onada. Els pronòstics de la Comissió Europea (CE) publicats ahir asseguren que la zona euro només compensarà la gran recessió del 2020 amb un creixement del PIB del 3,8% el 2021 i el 2022. La caiguda l’any passat va ser del 7,8%.
En canvi, al novembre la previsió era que el PIB de la zona euro augmentaria fins al 4,2% aquest any i el 3% el vinent. Així, el desastre de Nadal passa factura i endarrereix el rebot de l’economia de l’euro que s’anticipava inicialment per a aquest any, ja que la CE empitjora ara les previsions per al 2021, però millora lleugerament les del 2022.
“Les perspectives a curt termini de l’economia europea semblen més febles del que s’esperava la tardor passada, perquè s’han endurit les restriccions per la pandèmia”, assegura l’anàlisi econòmica de l’executiu europeu, que no té en compte l’impacte dels fons de recuperació. Amb gran part del continent encara confinat, la zona euro es tornarà a contraure durant el primer trimestre de l’any.
Tot i començar l’any “amb mal peu”, la UE calcula que la velocitat de vacunació serà prou bona els pròxims mesos per reobrir “gradualment”. L’activitat s’hauria de reprendre moderadament a la primavera i amb més força ja a l’estiu, quan la immunització d’una part significativa de la població permeti aixecar restriccions, segons la Comissió.
L’Estat espanyol i el francès estaran al capdavant de la recuperació europea. Les seves economies seran les que més creixeran el 2021 després d’haver registrat les pitjors caigudes de la UE en un any marcat per la pandèmia. La CE va millorar ahir dues dècimes, fins al 5,6%, la previsió de creixement de l’economia estatal per al 2021, i d’un 5,3% el 2022. En els càlculs del novembre, l’executiu europeu pronosticava un augment del 4,8% aquest any, una xifra que no permetia compensar en dos anys la caiguda del PIB de l’11% registrada el 2020 per la Covid-19.
El govern espanyol és encara més optimista que Brussel·les, ja que la vicepresidenta econòmica, Nadia Calviño, calcula que el rebot d’enguany serà del 7%. També ella va pronosticar que l’enfonsament de l’economia espanyola l’any passat seria entorn de l’11%, i no del 12% que deia la CE. Veurem si finalment també l’encerta.
Amb tot, les previsions situen l’economia estatal com la que més creixerà, seguida de la francesa, amb un repunt estimat del 5,5%, i la croata, amb un augment del 5,3% enguany. El 2022, el PIB estatal se situa entre els que més creixen, però l’increment més gran el registraran Malta i Eslovàquia.
Risc d’insolvències
En espera de com s’acabi desplegant el full de ruta de la recuperació europea, Brussel·les alerta el govern espanyol que el major “risc” ara mateix són les possibles insolvències d’empreses, especialment en els sectors més afectats per la crisi. “Això podria portar a un augment de l’atur i donar com a resultat una reducció de la capacitat productiva”, tem la CE, conscient de la debilitat estructural del mercat laboral estatal, en què els nivells de desocupació juvenil ja eren dels més alts de la UE abans de la Covid-19.
Malgrat l’avís, l’executiu europeu constata que “les mesures per protegir l’ocupació i donar liquiditat a les empreses” contribuiran aquest any a “mitigar la pèrdua de llocs de treball i els danys de la crisi en la capacitat productiva”. A més, Brussel·les també espera que la recuperació del turisme internacional contribueixi al creixement del PIB estatal, tot i que això no passarà fins al 2022, segons els seus càlculs.
Les previsions de Brussel·les no tenen en compte el possible impacte dels fons de recuperació. Els primers prepagaments d’uns 9.000 milions d’euros arribarien a l’Estat, en el millor dels casos, a partir de l’estiu. Per això, l’eurocomissari d’Economia, Paolo Gentiloni, va assegurar ahir que la recuperació, sobretot el 2022, hauria de ser “més forta” del que s’espera.
El vaccí fa disparar els beneficis a AstraZeneca
La farmacèutica anglosueca AstraZeneca, que ha desenvolupat juntament amb la Universitat d’Oxford una de les vacunes contra la Covid-19, va obtenir un benefici net de 2.592 milions d’euros el 2020, un 159% més que l’any anterior. Els ingressos totals de la companyia van arribar als 21.945 milions. L’empresa treballa ara per adaptar la seva vacuna contra la Covid-19 a les noves variants de la malaltia. La companyia calcula que podria tenir enllestit el nou vaccí i començar-lo a administrar en un termini d’entre sis i nou mesos.
Sud-àfrica administrarà el fàrmac de Johnson&Johnson
Sud-àfrica, principal focus de contagis de Covid-19 al continent negre, ha anunciat que reiniciarà el seu pla de vacunació amb el fàrmac desenvolupat per la nord-americana Johnson&Johnson, després d’haver-se vist obligada a suspendre la campanya d’immunització massiva mitjançant el preparat d’AstraZeneca, que s’ha revelat poc eficaç contra la nova variant detectada al país. Les autoritats sud-africanes han explicat també que estan en contacte amb la Xina i Rússia per mirar d’obtenir els vaccins produït per aquests dos països.
El jutge dels bars a Euskadi menysté els epidemiòlegs
El govern basc estudia recusar el jutge que va permetre la reobertura de bars i restaurants a la “zona roja” d’Euskadi (amb més incidència de Covid-19), Luis Ángel Garrido, en qüestionar la seva imparcialitat arran de les seves declaracions en una tertúlia radiofònica sobre els epidemiòlegs i les mesures contra el coronavirus. Garrido, que al perfil de WhatsApp hi té la frase “No more lockdown” (“No més confinament”, títol d’una cançó de Van Morrison), va afirmar a Radio Popular de Bilbao que un epidemiòleg és un “metge de capçalera que ha fet un curset”.
Còctel per reduir a la meitat les morts en malalts greus
Els resultats d’un assaig clínic difosos ahir al Regne Unit suggereixen que la combinació de tocilizumab, un fàrmac usat fins ara per tractar l’artritis reumatoide, i un corticoide com la dexametasona pot reduir a gairebé la meitat les morts en els pacients més greus amb Covid-19.
