“Ens falta més cultura del vi per estimar-nos el producte”

Hi soc des de l’any 2016. De fet, aquelles eleccions no les vaig guanyar jo, sinó el company que es presentava per Barcelona. Però ell va renunciar al càrrec i, com que jo era la persona amb més vots darrere seu, vaig acceptar el càrrec amb molta il·lusió i, sobretot, amb molt de compromís. A principis d’aquest any 2021 tocava renovar la junta i, per tant, convocar noves eleccions, però no es va presentar cap proposta nova, així que vam renovar la junta automàticament.

Sí, perquè ens havien quedat moltes feines per fer. L’any 2016, quan es va formar la nova junta, es va haver d’anar creant també una forma de treballar, un engranatge entre tots els membres. I no va ser fàcil, perquè tot i que ja ens coneixíem no havíem treballat mai junts. Vam tardar ben bé un any a conèixer-nos, a dividir-nos les tasques, a reconèixer el nostre rol dins de l’associació, a posar-nos al dia i, en definitiva, a saber treballar amb l’equip. I el 2020 va venir la pandèmia, que ens va fer aturar totes les activitats que teníem programades. Si traiem el primer any i el darrer, quasi només hem pogut treballar tres anys, temps insuficient per portar a terme tots els objectius que ens havíem marcat.

L’Associació Catalana de Sommeliers té com a principal objectiu la defensa i la promoció de la nostra activitat professional i els interessos dels nostres associats i associades, col·laborar amb entitats públiques i privades mitjançant convenis i acords, organitzar activitats formatives, informar de seminaris i conferències interessants per a la nostra professió, crear una borsa de treball, etcètera. I l’activitat més important de l’any és el concurs Millor Sommelier de Catalunya i el sopar posterior on es dona a conèixer el nom del guanyador o guanyadora.

Ara mateix som quasi sis-cents, entre professionals, estudiants i empreses, com són consells reguladors i cellers.

Hem hagut de substituir les trobades presencials que fèiem amb la junta una vegada al mes per altres de telemàtiques, i així és com hem anat treballant des del mes d’abril de l’any passat. I hem convocat els nostres socis i sòcies a xerrades, tastos i formacions amb enòlegs, masters of wine i diferents formadors del món del vi. El món de la restauració ha estat un dels més perjudicats laboralment en aquesta pandèmia i havíem de continuar organitzant les nostres sessions per oferir-los activitats, fins i tot vam organitzar entre els restaurants socis un concurs per promocionar els seus àpats a domicili i els serveis delivery.

Portem un any complicat. Primer perquè han baixat les vendes. Han baixat en picat les vendes a la restauració i d’una manera notòria en l’exportació. I segon perquè l’anyada del 2020 també va resultar afectada pel míldiu i es va recollir bastant menys raïm. O sigui que tot plegat ha sigut un any per oblidar.

El nostre sector viu molt del turisme i, en un any sense turisme i amb els negocis afectats per tancaments i reduccions laborals, doncs ja t’ho pots imaginar. Però ara sembla que finalment anem pel bon camí, de mica en mica anirem recuperant les nostres jornades laborals i segur que tornarem a tenir un bon estiu.

Pensem que les vendes, tant en les botigues especialitzades com en la restauració, aniran a l’alça, perquè si ve el turista tindrem més consum. A Catalunya necessitem el turista que, a més, està molt interessat a tastar les coses d’aquí i amb sort, quan marxa cap a casa seva, s’emporta capses de vi. Tot això ho hem perdut durant aquest any de pandèmia i de mica en mica ho hem d’anar recuperant. Necessitem que s’obrin les fronteres, que vinguin els francesos i, quan siguem més els que estem vacunats, notarem que el consum es va reactivant.

Sí, són botigues pròpies. Les primeres es van obrir a finals dels anys vuitanta a la frontera, a la Costa Brava i a l’Alt Empordà. I ara ja comptem amb 27 botigues per tot Catalunya i amb un equip de quasi cinquanta sommeliers. Són botigues especialitzades en vins, cerveses, licors, destil·lats i productes delicatessen, amb sommeliers que assessoren. Quan ens deixin fer-ho, tornarem a organitzar degustacions i formacions per als clients.

Cada cop més. Abans el sommelier era la figura del restaurant amb estrella Michelin, ara el podem trobar a molts restaurants, sobretot on hi ha especial sensibilitat pel món del vi. També es poden trobar ofertes laborals dins del món de la distribució, en la comercialització de vins, en la formació i l’educació dins les escoles que imparteixen cursos de sommeliers, en comunicació i en botigues especialitzades.

No crec que la vegin elitista. El vi és un producte de casa nostra, per a molta gent és de consum diari, i està reconegut com a aliment de la dieta mediterrània. Cada cop hi ha més gent interessada en dedicar-s’hi professionalment i més escoles que imparteixen cursos de sommelier, això demostra un interès creixent.

Deixi’s assessorar per un sommelier i li descobrirà un món, ja que podríem beure vins diferents cada dia i ni així ens els acabaríem. Els vins que trobem en la carta d’un restaurant i en una botiga de vins són tots bons, només cal que encaixin amb els nostres gustos.

Sobretot el que ens falta és ensenyar, perquè encara falta cultura del vi. Som un país vitivinícola perquè tenim vinyes i elaborem vins, però ens falta cultura. Ens asseiem a taula i molta gent el primer que demana és una cervesa, i això no passa en altres països, on el primer que fan és demanar un vi blanc, un rosat o un escumós. Ens falta més cultura del vi per estimar-nos el producte.

Amb formació, i la persona que transmet aquesta formació és el sommelier, tant a les botigues com als restaurants. Quan el sommelier obre un vi explica també el com i el quan del producte i si sabem aquestes coses i les sabem posar en el nostre ADN formarà part de la nostra cultura. La gastronomia la tenim més incultada: sabem més què volem i què ens agrada, però en el vi tot és més complicat. Hem de trencar aquestes pors.

Sí. La gent visita els cellers, veu i trepitja la vinya i tasta el vi i, per tant, li’n queda un record més viu que no pas si tasta aquest vi en una taula. Les experiències entren més. L’enoturisme és una peça fonamental per trencar tabús i que la gent perdi la por al món del vi.

Va ser per casualitat. Amb vint i pocs anys vaig començar a treballar en un celler encarregant-me de les visites, però l’explicació tècnica a dins del celler no la feia jo sinó l’enòleg. Fins que un dia no el vaig trobar i, per no deixar els clients a mitja visita, la vaig acabar jo. I suposo que devia dir alguns disbarats, perquè quan vaig acabar un senyor se’m va acostar i em va dir que ningú més havia notat que no sabia de què anava el tema però que ell sí. Així que vaig demanar a l’enòleg que em formés per poder fer jo la visita tècnica i em va recomanar fer el curs de sommelier. Aleshores només s’impartia a Barcelona i vaig estar compaginant el curs amb la feina durant dos anys.

Em va fer molta il·lusió rebre aquest reconeixement. Em fa molt contenta que a casa et reconeguin per la trajectòria professional. Va ser un honor.

El sommelier ha de ser molt coneixedor del producte i sempre l’ha d’explicar des de la humilitat, ja que darrere de tots els vins hi ha una gran feina i famílies que en depenen. Humilitat, discreció, empatia i ser un bon comunicador o una bona comunicadora, serien els valors professionals d’un bon sommelier.

Perquè són productes de qualitat, elaborats amb raïm de vinyes de casa nostra i fets amb molt de carinyo. Vivim en una zona de vins privilegiada, amb paisatges de vinya espectaculars, amb molta tradició de pagesia, i amb enòlegs molt ben formats.

L’Empordà és una zona emergent que de mica en mica està demostrant el seu gran potencial. Una zona molt rica en paisatge, en sòls, en varietats autòctones, en tradició, en tipus de vins. I des de fa uns anys ho estem explicant, i les ampolles ens avalen. Primer calia fer-ho bé i, després, ens ho havíem de creure per acabar-ho explicant i, sobretot, recomanant. I les visites als cellers empordanesos reforcen molt bé el missatge. O sigui que entre tots s’està fent una gran feina.

A Catalunya hi ha onze denominacions d’origen i molta varietat de vins. Al final la gent escombra cap a casa i cada vegada més els restaurants ofereixen molt producte local. La Denominació d’Origen Empordà cada vegada es ven més a Girona i el Penedès es ven més a Barcelona. Al final és el que ha de ser. Però els vins gironins també són a les cartes dels restaurants de Barcelona, però, és clar, competeixen amb els vins del Priorat, del Montsant, i amb d’altres denominacions d’origen que en l’àmbit estatal i internacional tenen més presència. Però, pel que fa a la demarcació de Girona, per sort, els restaurants han anat introduint a les seves cartes els productes de la DO Empordà.