Economia

El Suprem no admet el recurs de Deliveroo contra la sentència que declarava 500 repartidors com a falsos autònoms

El tribunal rebutja els arguments de la plataforma per “falta de contingut cassacional” i recorda que ja s’ha pronunciat

La Sala del Social del Tri­bu­nal Suprem no ha admès el recurs de Deli­ve­roo con­tra la sentència del Tri­bu­nal Supe­rior de Justícia de Madrid (TSJM) del juliol de 2019 que decla­rava que 500 repar­ti­dors de la pla­ta­forma eren fal­sos autònoms.

La sentència de l’alt tri­bu­nal, a la qual ha tin­gut accés l’ACN, rebutja el recurs per “falta de con­tin­gut cas­sa­ci­o­nal” i remarca que ja s’ha pro­nun­ciat en aquesta qüestió quan la Sala Quarta va deter­mi­nar el setem­bre del 2020 que exis­tia una relació labo­ral entre Glovo i un repar­ti­dor. D’aquesta manera, el Suprem dona la raó a la Ins­pecció de Tre­ball, que havia decla­rat que els riders eren tre­ba­lla­dors i no autònoms.

A més, la sala ha obli­gat Deli­ve­roo a pagar els cos­tos del pro­ce­di­ment judi­cial, que ha xifrat en 300 euros a cada una de les parts per­so­na­des.

En aquest sen­tit, el Tri­bu­nal Suprem recorda que la sentència del setem­bre ja va abor­dar aquesta matèria, pro­nun­ci­ant-se a favor del “caràcter labo­ral de la relació del repar­ti­dor amb la pla­ta­forma digi­tal”. Afe­geix que l’eco­no­mia gig és un nou model de pres­tar ser­veis que “si bé resulta encara mar­gi­nal, marca una línia de tendència a la qual s’ha de pres­tar atenció” perquè “no hi ha cap dubte de la seva crei­xent gene­ra­lit­zació, sus­ci­tant pro­ble­mes de pro­tecció jurídica”.

La reso­lució, escrita pel magis­trat Juan Molins García-Atance, indica la juris­prudència euro­pea “apunta a una defi­nició de la relació de feina actu­a­lit­zada, expan­siva i inclu­siva” i que “l’existència d’una nova rea­li­tat pro­duc­tiva obliga a adop­tar les notes de dependència i d’ali­e­ni­tat a la rea­li­tat social del temps en què s’han d’apli­car les nor­mes”. “La pre­tensió deduïda en el recurs no té con­tin­gut cas­sa­ci­o­nal”, insis­teix la sala.

L’alt tri­bu­nal es fa seus els argu­ments del TSJM que va con­cloure que entre el repar­ti­dor i la pla­ta­forma hi ha “deure d’habi­tu­a­bi­li­tat, ja que la seva absència es pena­litza” perquè “en cas de rebut­jar coman­des, no es garan­ti­ran coman­des mínimes i fins i tot es pot pres­cin­dir dels seus ser­veis”. També va demos­trar que hi havia “dependència” del rider amb la pla­ta­forma que “con­trola que rea­litza cor­rec­ta­ment l’acti­vi­tat” i el loca­litza mit­jançat GPS.

“Els repar­ti­dors es tro­ben incar­di­nats en l’àmbit rec­tor, orga­nit­za­tiu i de direcció de l’empresa, ja que els mit­jans que posa el repar­ti­dor –moto o bici­cleta i telèfon mòbil- són molt poc sig­ni­fi­ca­tius en com­pa­ració amb la impor­tant orga­nit­zació estruc­tu­ral necessària per a l’acti­vi­tat”, asse­gura la reso­lució.

Orga­nit­za­ci­ons en favor dels drets dels repar­ti­dors com Riders x Derec­hos ha cele­brat el pro­nun­ci­a­ment del Suprem tot asse­gu­rant que “el debat jurídic està tan­cat” després d’anys de lluita judi­cial. “Els riders som tre­ba­lla­dors. Ara toca com­plir les sentències, res­pec­tar l’Esta­tut dels Tre­ba­lla­dors i que les empre­ses con­trac­tin direc­ta­ment als repar­ti­dors res­pec­tant el con­veni col·lec­tiu que ens cor­res­pon”, han indi­cat en un mis­satge a Twit­ter.

La decisió de l’alt tri­bu­nal arriba dues set­ma­nes després de l’apro­vació de la ’llei rider’, que deixa escrit per llei que els repar­ti­dors són tre­ba­lla­dors assa­la­ri­ats i no autònoms, com fins ara. La nor­ma­tiva dona tres mesos a les pla­ta­for­mes perquè adeqüin les seves ope­ra­ti­ves a la lega­li­tat.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el darrer article gratuït dels 5 d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia