Economia

La indústria agroalimentària sosté l’economia garrotxina

Durant la pandèmia, és l’únic sector industrial que ha generat i que genera ocupació

El sector industrial, juntament amb el dels serveis, és el que té més pes al PIB

La indústria agroalimentària dona feina a 4.725 persones

La indústria agroalimentària ha estat i és el puntal principal de l’economia de la Garrotxa durant la pandèmia. Ho recull l’Observatori per al Desenvolupament Sostenible de la Garrotxa, que detalla que ha estat l’únic sector industrial que ha generat ocupació. Cal tenir en compte que la indústria, amb 779,8 milions, representa el 47,7% del valor afegit brut comarcal, seguida pel sector dels serveis, amb 751,6 milions i un 46% de valor afegit brut, i després, a molta distància, per la construcció –amb 8,9 milions i un 5% de pes econòmic a la Garrotxa– i l’agricultura –amb 22,9 milions i un 1,3%–. El sector dels serveis i el de la construcció també han perdut llocs de treball a causa de la pandèmia, i el sector primari n’ha guanyat lleugerament.

Segons les dades de l’Observatori, que elaboren els consorcis públics de la comarca, el parc natural, els ajuntaments i el Consell Comarcal i 22 entitats públiques i privades, la productivitat del sector industrial garrotxí és de 84.720 euros –la catalana és de 100.540 euros–. En milions d’euros, la desglossen en 296,3 milions (18,1%) per al subsector agroalimentari i, ja a molta distància, 73 milions (4,5%) per al de la maquinària, 60,1 milions (3,7%) per al químic, 55,2 milions (3,4%) per al plàstic, 54,5 milions (3,3%) per a les arts gràfiques i paper, i 51,9 milions (3,1%) per als productes farmacèutics, per esmentar els primers.

Quant al sector de serveis, el comerç factura 216,6 milions (13,3%), seguit de la sanitat i serveis socials, que en facturen 83,1 (5,1%); les activitats professionals, científiques i administratives, amb 81 milions (5%); l’hostaleria, amb 86,7 milions (5,3%), i, per posar dos exemples més, les immobiliàries, amb 67,3 milions (4,1%), i les activitats artístiques i recreatives, amb 60,9 milions (3,7%).

Ocupació

Quant a llocs de treball, l’Observatori recull que el sector de serveis dona feina a 12.841 persones (un 53,4%), seguit pel sector industrial, amb 8.662 treballadors (un 39,6%). En el primer cas, el comerç és el que n’aporta més, un total de 4.048, i en el segon, és la indústria agroalimentària, amb 4.725 persones ocupades. Quant a la resta de sectors, destaquen la construcció, amb 1.584 treballadors (un 6,6%), i l’agricultura, amb 618 (un 2,1%).

Pèrdua de PIB

D’altra banda, l’Observatori revela que el producte interior brut (PIB) de la Garrotxa s’ha reduït un 3,6% en el darrer any i s’ha situat en els 1.692 milions d’euros. També s’ha reduït la productivitat (PIB per lloc de treball), fins als 71.764 euros, un punt i una dècima per sota de l’anterior. En canvi, la riquesa per habitant, és a dir, el PIB per habitant, se situa en 31.033 euros, per sobre de la gironina, que és de 26.600 euros, però per sota de la catalana, que és de 31.700 euros. La renda –la base imposable per declarant en IRPF– ha pujat un 1,69%, ja que ha passat dels 20.756 euros als 21.107.

Finalment, i en l’apartat d’economia, l’Observatori per al Desenvolupament Sostenible de la Garrotxa 2021 constata que, a la comarca, hi ha un total de 25.314 treballadors. La taxa d’ocupació és del 67,2%; la d’atur registrat és del 9,3%, i la d’inactivitat, del 25,9%. Al conjunt de les comarques gironines, són del 60,4%, el 12,6% i el 27,1%, respectivament.

LES XIFRES

1.831
empreses
hi ha en total a la Garrotxa, i 4.678 negocis autònoms al conjunt de la comarca.
1.298
empreses
de fins a 5 treballadors hi ha a la Garrotxa; 472 de 6 a 50; 54 de fins a 250, i 7 de més de 251.

Un miler d’expedients de regulació

La comarca de la Garrotxa ha acumulat durant tot el 2020 1.026 expedients de regulació d’ocupació, la majoria a causa de les afectacions econòmiques de la Covid-19. Aquests expedients han afectat un total de 7.043 treballadors. A la comarca, el 87% dels contractes són temporals, 0,9 punts per sobre de la mitjana catalana. De fet, els agents polítics i sindicals insisteixen en la necessitat de millorar les condicions de treball de les persones ocupades. Durant el 2020, s’han formalitzat 20.164 contractes laborals. Quant al perfil de les persones a l’atur, un 46,9% són homes i un 53,1% dones; en tots dos casos, d’entre 30 i 59 anys, amb índexs superiors al 20% per dècada. De 20 a 29 anys, la taxa se situa en el 15,3%, i la dels menors de 20 anys, en el 2%. Es tracta majoritàriament de persones amb un segon grau (el 54%), i universitaris, persones amb un primer grau o sense titulació registren valors a l’entorn del 15%. El 70% de les persones que ingressen a l’atur provenen de subsectors del sector dels serveis.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

El preu de la llum cau demà un 21%

Madrid

El preu de l’habitatge puja un 8,1% entre juliol i setembre a Catalunya

Barcelona

Un nucli artesà per reflotar el carrer dels Sastres d’Olot

Olot

Els estibadors del Port de Barcelona criden a fer vaga a partir del 13 de desembre

Barcelona
Guardons

Presumeixen de talent

barcelona
economia

Protestes a l’entorn de Mercabarna

Gelati Dino, amb seu a Empuriabrava, ja té botiga a Doha

CASTELLÓ D’EMPÚRIES

Donació de la Cursa Popular del Carrer Nou al Rotary Club

girona

Els API, satisfets amb el recurs contra la llei antidesnonaments

barcelona