La covid com a símptoma
Acabem un estiu marcat per la cinquena onada de la covid, que al juliol ens va obligar a canviar de plans a darrera hora. Aquesta cinquena onada, que ha significat centenars de morts i que per a molts suposarà viure amb les seqüeles cròniques d’una malaltia que encara no sabem si podrem curar, era previsible i evitable veient les notícies de l’impacte de la variant Delta en altres països. Tanmateix, es va prioritzar la desescalada ràpida al juny per intentar salvar econòmicament la temporada turística, cosa que tampoc es va aconseguir, ja que diversos països van designar Catalunya com a zona d’alt risc i es van haver de limitar de nou les activitats de tothom.
Alhora, hem viscut altres discussions socials que no deixen d’estar relacionades amb les decisions de gestió de la pandèmia: d’una banda, l’ampliació de l’aeroport i, de l’altra, la proposta d’organitzar els Jocs Olímpics d’hivern el 2030, quan als Pirineus creixeran bàsicament cocoters.
La covid és, doncs, només el símptoma; la malaltia és la falta crònica d’un pla estratègic per al nostre país. Ara mateix vivim en una situació ja innegable de crisi climàtica; la Unió Europea ja ha fet públics els seus plans econòmics per canviar el futur i, a més, ja hem experimentat de forma crua la fragilitat del teixit econòmic associat al turisme. I malgrat tot, les úniques propostes que el nostre govern formula són en els mateixos termes que en els darrers vint anys. El darrer que realment va formular un pla estratègic eficaç va ser José María Aznar, quan va dir que Espanya seria la Florida d’Europa. Com a tot bon pla estratègic, es concreta en una sola frase, que tothom pot entendre fàcilment i actuar en conseqüència. Altres intents que han fet tots els governs de Catalunya dels darrers anys han servit per generar informes de difícil lectura amb llistes enormes de mesures per fomentar la innovació que a última hora, queden en res. A la pràctica, no importa la ideologia, sempre acabem allà mateix: els Jocs Olímpics com a projecte engrescador, l’aeroport com a prioritat d’inversió i el turisme com a única proposta per tirar endavant l’economia.
Alhora, però, s’abandonen sistemàticament altres temes: la recerca, l’educació, el suport a les empreses de sectors innovadors i la creació d’oportunitats per competir més enllà del sol i la platja.
