El Govern retreu a Foment i Pimec que defensin amb actes “d’una altra època” els seus postulats en renovables
La directora general d’Energia lamenta que el sector agrari “no estigui representat” en el manifest que han impulsat
El Govern retreu a Foment i Pimec que defensin postulats “d’una altra època” en les seves crítiques al decret de renovables aprovat pel Govern. La directora general d’Energia, Assumpta Farran, assegura que el concepte d’impuls a les renovables que fomenten les patronals “no va enlloc” perquè aquestes energies “s’impulsen soles” i hi ha “sobreabundància de projectes” sobre la taula. “El que necessitem és que les renovables siguin responsables”, diu a l’ACN, en una entrevista en què constata que molts promotors “han especulat amb els drets de connexió”. A més, Farran lamenta que no hi hagués representants del sector agrari a l’acte organitzat la setmana passada per les dues organitzacions empresarials.
El Govern va aprovar a finals d’octubre la modificació del decret llei d’acceleració del desplegament de les energies, que incorpora mesures per minimitzar-ne l’impacte social i territorial. A partir d’ara, els projectes de més de 5 MW, hauran d’acreditar el compromís de disponibilitat del 50% dels terrenys on volen invertir i una oferta de participació local a almenys en un 20% de la propietat del projecte o del seu finançament.
Aquest procediment s’aplicarà a tots els projectes que no hagin passat a informació pública. Les patronals del sector de les renovables han criticat aquesta retroactivitat, tot argumentat que la “inactivitat” de l’administració ha fet que pràcticament cap projecte hagi pogut iniciar la tramitació.
És més, EolicCat va assegurar que demandaria el Govern per inactivitat i per danys patrimonials que patirien un cop es comencin a executar les fiances que han pagat a l’Estat per poder tenir els drets de connexió a la xarxa.
Especulació amb els drets de connexió
Davant d’aquesta situació, Farran admet que l’administració anterior “no va preveure assignar recursos humans i tècnics” per fer front a l’allau de projectes que es van posar sobre la taula des de l’aprovació del decret 16/2019; un fet que la nova normativa intenta corregir amb tècnics que treballaran durant tres anys. Malgrat això, Farran també culpa el propi sector, “que veient una oportunitat inunda l’administració” amb 600 projectes posats sobre la taula en menys d’un any. “A vegades amb la documentació mínima”, detalla.
“Hi ha llocs de Catalunya on hi ha 7 o 8 projectes damunt de l’altra, és evident que tots no hi sereu”, ha dit la directora general d’Energia, que titlla aquest comportament “d’especulació per aconseguir drets per connectar-se a la xarxa elèctrica” de la mateixa manera que ho va fer, recorda, la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC) i un reial decret llei estatal, que va donar els drets de connexió a canvi d’una fiança que s’executaria si no es tramitava el projecte en un termini determinat. “És molt difícil treure el gra de la palla, veure quins estan ben pensats i organitzats i quins van a agafar un dret per després vendre-se’l”, explica.
Per tant, Farran assegura que el Govern respondrà als recursos de les patronals de renovables recordant que els promotors han especulat amb els drets de connexió, tal com ho recull la CNMC i la normativa estatal. A més, assegura que les ofertes de participació i els compromisos dels propietaris són elements que s’han posat sobre la taula “des del primer dia” que van entrar al Govern. “No és una novetat, alguns dels projectistes ja estan començant a fer feina”, afirma.
Postulats d’una altra època
La directora general lamenta que alguns dels representants d’organitzacions empresarials que han criticat el decret llei “ni l’han llegit”.
D’altra banda, Farran ha considerat que el manifest per “impulsar les renovables” i per rebutjar el nou decret llei de l’executiu que van promoure les patronals catalanes era “un acte d’una altra època”. “Avui el concepte ’impulsem les renovables’ no va enlloc, s’impulsen soles, no necessiten l’administració per impulsar-se”, ha dit.
El Govern prefereix, continua, fomentar les energies netes “responsables” i aquest és un dels objectius de la modificació del decret llei. Per això, la normativa fixa objectius de model distribuït o “obligacions a les companyies propietàries de la xarxa elèctrica perquè no bloquegin els projectes més petits”.
Bloqueig a projectes petits
En aquest sentit, acusa Endesa de “bloquejar” els projectes més petits per “deixadesa” de la xarxa elèctrica de mitja tensió i reclama inversions per millorar-la. La directora general d’Energia assegura que “a la xarxa elèctrica de Lleida i Tarragona ja no hi cap res” per sobreabundància de projectes. “Avui està passant, no paro de signar projectes desfavorables perquè la propietària de la xarxa elèctrica els diuen que no hi caben”, diu, tot detallant que en les darreres setmanes una quinzena de promotors han demanat que els tornin els avals de les fiances perquè no podran connectar-se a la xarxa.
“Hem parlat amb Endesa per dir que no pot ser que a projectes de 100 MW no hi ha cap problema i de 2 MW no hi caben. Tenim un problema, si més no d’imatge, que és nefasta”, diu.
Comparació amb Aragó
D’altra banda, la directora general d’Energia afegeix que aquest bloqueig en la tramitació de projectes passa arreu de l’Estat a excepció de comunitats autònomes que “van molt més avançades” com Aragó o Extremadura, que tenen “zones despoblades amb molts terrenys”, a diferència de Catalunya, a més de “superfície amb activitat agrària no prou de qualitat”.
