Economia

MIQUEL TORRES MACZASSEK

Director general de Familia Torres

“Reconvertim tota la vinya per adaptar-nos al canvi climàtic”

Estem adoptant diferents estratègies, com ara la plantació en altura i la transformació integral a l’agricultura regenerativa
Des del 2008, implantem un projecte global amb el qual hem reduït un 30% les emissions de CO2. Pel 2040, volem ser neutres

Les veremes fa anys que s’avancen a causa de l’increment de les temperatures per la crisi climàtica. La vinya està perfectament adaptada al clima mediterrani des de fa mil·lennis, estructura comarques senceres i és clau per a l’agroindústria catalana. La penedesenca Família Torres, l’empresa vitivinícola més important en vi tranquil de Catalunya, també fa anys que busca i implanta solucions per adaptar-se al canvi, renovant-ne tota l’estratègia.

Cada vi té associat un perfil, reconegut pel mercat, però la crisi climàtica té un impacte disruptiu sobre aquest producte. Com ho gestionen?
A través de diverses estratègies. L’adaptació, tot buscant llocs on es pot ser més resilient, i, alhora, implica que s’obren oportunitats en zones on fins ara la viticultura tenia dificultats. Fem tècniques com l’agricultura regenerativa i la recerca de varietats ancestrals, que funcionin millor en els terrenys on ara ja som. Per exemple: la varietat forcada, que tenim plantada a la part alta del Penedès, i la comparem amb un chardonnay, té una acidesa molt superior, pràcticament atlàntica. I tarda un mes i mig més a madurar. Entre les noves zones amb un gran potencial hem vist el Prepirineu, i estem plantant vinya pilot a les muntanyes més altes del Priorat, a 750 metres. La vinya hi havia desaparegut, perquè feia massa fred, però ara és la més tardana a collir-se del Priorat.
Torres va ser el primer celler a replantar vinyes a gairebé mil metres, al Pallars Jussà. Què n’han après?
Moltes coses. Les vinyes que tenim a Tremp tenen una qualitat excepcional. Vam començar el 1997 amb vinya experimental, i ara ja tenim 125 hectàrees. Estem fent proves a Benavarri, al Pirineu aragonès. És un aprenentatge de com plantar i superar les dificultats quan ets a més altura. Per cada 100 metres d’altitud, ens baixa un grau la temperatura mitjana. Sempre busquem vessants, on l’aire fred s’escola cap a baix, per no tenir un risc de gelades i que tinguin una bona insolació. Al Prepirineu i el Pirineu plantem la varietat ancestral pirene.
Fa uns 30 anys que posen anuncis i recuperen varietats. Com va néixer i per quina raó aquest projecte?
Va sorgir amb una conversa amb un professor de viticultura francès que li va dir al meu pare que ell creia que com que la planta de la vinya creix en estat salvatge, enfilant-se pels arbres, algunes vitis haurien sobreviscut a la plaga de la fil·loxera. El primer problema era trobar-les. El meu pare va començar a posar anuncis a la premsa per si algun viticultor en trobava alguna que no reconeixia, demanant que ens truqués. Sorprenentment, vam començar a rebre moltes trucades. Un tècnic nostre anava a comprovar si no la reconeixia, i si era així s’enviava a França per fer-ne una anàlisi d’ADN i comparar-la amb més de 5.000 varietats existents a la resta d’Europa. Quan trobem un ADN únic parlem de “varietat ancestral”. Aquestes varietats sovint estan en molt mal estat pels virus. El vi seria de qualitat molt mediocre. Se n’han d’extreure els virus, agafant les parts més altes de la planta on encara no hi ha arribat i reproduir-les. Al cap de dos anys, podem obtenir una planta que és idèntica a l’original, però pura i sense virus. Aleshores passen a un hivernacle i, després, als camps de prova a Sant Martí Sarroca, fent el mateix treball de viticultura per a totes. Així sabem quan maduren, la sensibilitat a la sequera, etc. S’hi estan un mínim de cinc anys. Després, la plantem on té més aptituds i comença el procés de poder fer-ne un vi amb actituds comercials. Al final, cal convèncer les administracions i les DO per validar-la, que és un procés molt farragós i ens ocupa normalment entre 14 o 15 anys.
Fins ara han recuperat així sis varietats?
Tècnicament, n’hem recuperat més de seixanta, però sí que comercialment treballem amb sis. En el futur immediat s’hauran anant ampliant. Cada any, anem trobant alguna varietat nova. La nostra idea és que, a poc a poc i sense pausa, anem donant a conèixer altres varietats recuperades d’alt potencial.
És un projecte de recuperació del patrimoni biològic local, però què els aporta empresarialment la inversió?
Quan es va començar era filantropia, enfocat a crear una col·lecció. D’ençà que vam entendre el canvi climàtic que ens amenaça, ens adonem que les ancestrals poden tenir capacitats per fer-hi front, i ens plantegem plantacions més àmplies. El primer vi que va sortir amb alguna de les ancestrals va ser el Grans Muralles el 1996, que incorporava el garró. Després, la forcada, amb el primer vi monovarietal que hem plantat; i el Clos Ancestral, amb una part de moneu, una varietat de la zona alta del Penedès. Enguany, les primeres ampolles de pirene.
En què consisteix l’agricultura regenerativa i per què hi han apostat?
El que intenta és imitar la natura en tot el que sigui possible. És un trencament respecte a l’agricultura convencional i una evolució respecte al que ha estat l’ecològica. Un bosc és capaç de captar el carboni atmosfèric i fixar-lo al terra: la vinya ha de funcionar com un ecosistema, sense llaurar-lo perquè sempre tingui aquesta cobertura vegetal. Els animals també hi contribueixen, com a la resta de la natura. A Mas La Plana estem incorporant el nostre propi ramat d’ovelles, tot i que et trobes amb dificultats administratives perquè en les darreres dècades ens hem especialitzat: o ets viticultor o ets pastor, i nosaltres ara ho estem integrant de nou. Els animals tallen la cobertura vegetal perquè torni a créixer. Una viticultura convencional contribueix a empitjorar el canvi climàtic, però una de regenerativa hi va a la contra, perquè la cobertura vegetal agafa el carboni i el reincorpora al sòl. A més, són sòls més vius i resilients davant l’erosió i fenòmens extrems com les pluges torrencials. Sòls que tenen una textura flonja, que li permet absorbir més aigua i afrontar millor la sequera que en un sòl nu.
I en quina fase estan d’aplicar la regenerativa a tota la vinya de Torres?
El nostre objectiu és que totes les nostres finques, tant de Catalunya com de l’Estat espanyol i a Xile, es reconverteixin a regeneratiu. Els propers cinc anys almenys 500 hectàrees canviaran a regenerativa, i en una dècada ho faran totes les finques. La regenerativa no és una recepta perfecta, perquè cada vinya és diferent. Agafem conceptes de regenerativa i els interpretem per a la viticultura, un sector en el qual pràcticament no ho ha fet ningú. A Mas La Plana, està ja força avançat i estem dissenyant tècniques i estris que ens permetran imitar la natura. També avancem a Mas de la Rosa, al Priorat. I fixa’t que són vinyes molt diferents: unes són a la plana penedesenca i l’altra, als costers. Alhora, la regenerativa implica un canvi de filosofia. La viticultura és un corpus cultural, que passa dels avis dels pares als fills, que et diuen –fins i tot a través de les dites populars– què has de fer en cada moment. Ara posem en dubte aquestes coses, i per a moltes persones és també una transformació personal.
De fet, la majoria de vinya de Catalunya està encara llaurada.
Sí, diria que en un 95%... Quan vam començar a deixar créixer la cobertura vegetal, de tot el que ens deien hi ha dues frases que se’m van quedar molt: l’una és que “érem uns bruts” i la segona és que les coses ens anaven tan malament que no teníem diners per a llogar tractors...
Així considera que la viticultura a Catalunya anirà cap a la regenerativa o no anirà enlloc?
Un ecosistema amb més vida sempre es defensa millor de les plagues o de qualsevol desequilibri. Fa anys, quan vaig tornar de Xile, vaig empènyer molt cap a la conversió de les vinyes a l’ecològic i vaig encetar un debat amb el meu pare. Hi havia una cosa que no li podia contestar i en la qual ell tenia raó: un bosc és capaç de captar carboni, per compensar les emissions, i l’ecològica, no. De fet, en ecològica pots passar el tractor més cops que en la convencional i ningú et diu res. A mi em faltava una peça, que era la regenerativa: no sols no usar pesticides (que és bo per a les persones), sinó que s’hi afegeix un component positiu per al planeta: equilibrant-lo d’acord amb la natura.
Més enllà de la filosofia, quan el consumidor agafi una copa de vi de Torres, en què notarà aquesta reconversió de conreu? Canvia els perfils dels vins?
No t’ho puc contestar i, sincerament, no sé si encara podré fer-ho en els propers cinc o deu anys. Sí que estem força segurs que els nostres sòls i les vinyes resistiran millor les variacions entres les collites d’anys més secs o més plujosos, fet que sí que incideix en les característiques del vi. Tenim l’esperança que sigui positiu i, com a mínim, creiem que els vins seran més consistents al llargs dels anys. Duraran més temps vius.
El 2008 van engegar un projecte de captació de CO2. Quins són els resultats?
Aleshores ens vam fixar l’objectiu d’aconseguir, fins al 2020, la reducció del 30% de les emissions de carboni. El 2020 ja vam superar, per una mica, aquesta retallada. Assolir-ho depèn de moltes coses: la reducció de pes de vidre, l’ús de diferents energies renovables pròpies, fer una anàlisi de tot el flux productiu per fer-lo més eficient, com s’empra l’energia en el control de les temperatures en la fermentació, millorar aïllaments, convèncer els nostres productors perquè també abaixessin la seva petjada de carboni, o la transició a vehicles híbrids i ara elèctrics. Per a la propera dècada, ens proposem aconseguir un 60% de reducció i la neutralitat d’emissions a partir del 2040. És una dècada abans que el fixat per l’Acord de París. Ho intentarem. Creiem que és possible, si les tecnologies ens ho permeten.
La passada verema van posar uns grans globus als cellers per captar el CO2.
Sí. És un altre exemple d’idea positiva, perquè necessitem gas inert per a les tines, que es comprava a fora. Ara aprofitem el CO2 que es genera en la fermentació i captem aquests globus. Fa que aquests vins ja tinguin una petjada de carboni inferior a la convencional.
Des de l’experiència de quatre generacions dedicades al vi en una gran empresa familiar, quins reptes globals creu que té el sector?
El canvi climàtic és clau. Si a finals de segle l’increment és de 5 o 6 graus de temperatura, la situació pot ser molt complexa per a tot el sector. Ens cal que les administracions donin suport i ens permetin fer l’evolució: la regenerativa evidentment requereix una inversió inicial. Les administracions també haurien de ser més conscients que el vi és una cultura, de la qual forma part molta gent. De vegades, som víctimes d’atacs: amb lleis en les quals el vi sols es veu com a alcohol, quan és una beguda cultural, que ha de tenir un tractament específic legislatiu.
Com ha impactat la pandèmia en el seu negoci i quines són les perspectives?
Encara estem amb certs efectes. El 2020, prefereixo no parlar de xifres, però sí que va tenir un fort impacte per a nosaltres i per a tot el sector. El 2021 ha estat un any de recuperació, tot i que el primer semestre va ser complex, amb molts restaurants tancats... però sobretot la recuperació de finals d’any ha estat amb força per a tot el sector. Esperem que enguany ja hi hagi certa normalitat, amb la recuperació del turisme internacional, que abans portava 70 milions de persones a l’Estat espanyol. El turisme local ara és més present i és positiu. Encara hi ha reptes i incògnites per a aquest 2022.
Preveuen que les xifres no es recuperaran durant uns anys?
Quant a les dels visitants d’enoturisme, possiblement encara tardaran un temps, però com a xifra global de negoci Família Torres ja s’ha anat recuperant durant el 2021. I esperem que enguany superarem la del 2019.

La mirada, al món

Pujat entre ceps i vins penedesencs, Miquel Torres Maczassek (1974) manté el cor a casa i la mirada serena però ben desperta, al món. Parla quatre idiomes i va estudiar empresarials a ESADE i a Carolina del Nord. Els d’enologia, a prop, a la tarragonina URV. Ha heretat de la mare l’afició pel dibuix i es confessa feliç llegint, anant en bici i passejant per la muntanya. És un home familiar que reivindica el llegat. “Sí, som un grup, però per sobre de tot una empresa familiar”, puntualitza. Ho testifica l’organigrama directiu de la vitivinícola i la trajectòria personal: va estrenar-se al celler Jean Leon (2001), i es va foguejar intensament al celler de Xile (2009). A la tornada i com a director general des del 2012, va impulsar la modernització, incloent-hi l’aposta per l’ecològic i l’enoturisme.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

estats units

El nen prodigi de les criptomonedes, condemnat a 25 anys de presó

barcelona
Economia

Lloguers impagables

Barcelona

Els lloguers dels ‘expats’

Barcelona
estats units

La xarxa social de Donald Trump es dispara un 54% en el seu primer dia en borsa

barcelona
ECONOMIA

Sabadell lidera l’acompanyament perquè les empreses no tanquin per manca de relleu

SABADELL
unió europea

La UE acorda eximir els petits agricultors de sancions i controls mediambientals

barcelona

Ajudes per plantes de biogàs a les petites i mitjanes explotacions

vilobí d’onyar
estat espanyol

El govern espanyol compra un 3% de Telefónica a través de la SEPI

barcelona
TURISME

Més reserves per Setmana Santa i amb més antelació a la demarcació de Barcelona

BARCELONA