Caldes vol tornar a recuperar l’aigua a les termes romanes
L’Ajuntament considera que permetrà contextualitzar el conjunt arqueològic
El consistori arriba a la recta final d’una tramitació que dura d’ençà 25 anys per aconseguir l’aprofitament públic del recurs de l’aigua termal
L’Ajuntament de Caldes de Malavella vol tornar a recuperar la presència de l’aigua a les termes romanes. “No es tracta que el públic s’hi pugui banyar; estem plantejant una petita quantitat, de l’ordre possiblement d’un pam d’aigua, per contextualitzar aquest conjunt arqueològic. Ja que és una piscina, que s’hi vegi aigua”, explica Sergi Mir, primer tinent d’alcaldia. Els responsables municipals avancen que han plantejat el projecte als serveis territorials de Patrimoni i Cultura, que avalarien la idea i veuen sentit en la mesura: es recuperaria l’activitat normal i la funció primera del conjunt patrimonial i es visualitzaria el recorregut de l’aigua als vestigis romans.
Aigua calenta
L’al·licient principal de la proposta és que no es tractaria de posar-hi qualsevol aigua sinó aigua calenta, d’origen termal, la mateixa de la falla subterrània que ha donat la fama i la imatge del municipi amb els seus balnearis i plantes embotelladores d’aigua, una aigua que “és un motor econòmic i un símbol d’identitat del municipi”, diu Salvador Balliu. No és l’únic projecte que l’Ajuntament té en cartera per aprofitar aquest recurs que singularitza Caldes com a destí turístic i que el consistori vol utilitzar per promocionar-se com a destí saludable: a més de portar l’aigua a les termes romanes, es planteja poder habilitar una font d’aigua termal i uns banys públics. “Uns banys públics, senzills, assequibles, que beneficiarien la població i tots els establiments d’allotjament i hostaleria, un atractiu més per completar l’oferta turística existent, sense pretendre fer cap competència als balnearis existents”, hi afegeix Mir.
Per un us públic
Per tirar endavant aquests projectes el municipi compta amb un pou d’aigua termal (que no s’ha utilitzat mai), situat a l’àrea de l’antiga planta Repsol. Les dificultats per concretar-ho tot plegat, però, no són tècniques, sinó que remeten a un llarg combat de l’Ajuntament, que batalla des de fa més de 25 anys per aconseguir un aprofitament públic d’aquest recurs natural però que topa amb els recursos jurídics i entrebancs que interposen els operadors privats. A Caldes, tot l’ús de l’aigua termal és a càrrec de quatre aprofitaments privats de plantes embotelladores (Vichy Catalan, Aigua de Malavella, Aigua de Sant Narcís i Aigua Imperial), a més dels dos balnearis (Vichy Catalan i el balneari Prats), també vinculats a l’aigua extreta dels pous de les embotelladores.
Recursos fins al TSJC
Per aconseguir la declaració d’aigua mineromedicinal al pou de l’antiga planta Repsol, l’Ajuntament va haver d’arribar fins a la tercera instància del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, encarant-se als recursos successius i contra informes dels operadors privats que vetllen perquè qualsevol nou aprofitament no perjudiqui els seus interessos.
Al llarg dels últims anys, l’Ajuntament ha anat complint els requisits reclamats per l’administració de Mines que administra aquests recursos termals. S’han fet controls per determinar si l’extracció al pou Repsol afectaria l’activitat de les embotelladores, amb anàlisis quantitatives i qualitatives (temperatura i anàlisi de la qualitat, salinitat..). “L’estudi i l’Ajuntament arribem a la conclusió que no hi ha afectació”, diu Mir. Tot i que l’Ajuntament defensi que l’aprofitament públic ha de ser viable sense perjudicar les embotelladores, hi ha la sensació que la cursa d’obstacles i de recursos no s’ha acabat.
Recta final de tramitació
Aquest mes de març, però, l’Ajuntament preveu entregar un dels últims informes requerits, unes analítiques de radioactivitat (totes les aigües termals tenen una certa radioactivitat i cal comprovar que estigui en els paràmetres establerts per les normatives en vigor). L’informe ha de ser avalat pel Departament de Salut i l’Ajuntament l’entregarà a l’administració de Mines. “Confiem que complirà tots els requisits que se’ns demana. S’ha d’obrir la porta al dret de la població de Caldes a tenir un aprofitament públic. Ho hem de defensar perquè ens pertoca, com també ens pertoca arribar a un acord amb les activitats privades; no hi hem renunciat mai i sempre hi estarem disposats”, diu Mir. La petició municipal és d’una extracció de 2,1 litres per segon que permetria tirar endavant els projectes que l’Ajuntament té previstos. Un cop tramitat l’últim informe, la resolució podria caure abans de l’estiu. Si no apareixen nous recursos.
LES FRASES
Quatre municipis gironins amb segell de viles termals
Caldes de Malavella, Santa Coloma de Farners, Sant Hilari Sacalm i Sant Climent Sescebes són els pobles de la demarcació que s’incorporen a la nova Associació de Viles Termals de Catalunya
-
El Balneari Vichy a Caldes de Malavella MANEL LLADÓ. -
El paratge de la Font Pudosa a Sant Climent Sescebes MANEL LLADÓ.
El dia 16 de març, es formalitzarà a Caldes de Malavella la constitució de l’Associació de Viles Termals de Catalunya amb representació d’una quinzena de municipis, entre què quatre de gironins: Caldes de Malavella, Santa Coloma de Farners, Sant Hilari Sacalm i Sant Climent Sescebes. De fet, la creació de l’associació només substituirà l’antic Consorci de Viles Termals, que va quedar dissolt amb la LRSAL i que ara es reactiva amb el format d’una associació per a la promoció conjunta de les viles termals.
Als quatre municipis gironins, l’impacte dels recursos termals varia força de l’un a l’altre: Caldes és clarament on aquest sector és més potent, amb els balnearis Vichy Catalan i Prats. El balneari Vichy, amb 88 habitacions, acull unes 40.000 persones anuals i dona ocupació a una plantilla de 65 persones. A Santa Coloma, aquesta activitat és present amb el balneari Termes Orion i el centre lúdic termal Magma. “El termalisme està documentat aquí, ha donat a conèixer Santa Coloma i ens porta visitants. És evident que repercuteix en el comerç i l’activitat cultural, social i econòmica del municipi”, diu l’alcalde, Joan Martí. A Sant Hilari, la vila de les cent fonts, hi ha el balneari Font Vella (en aquest cas, amb aigua mineral, no calenta). Un establiment més modest que els anteriors, però que per l’alcalde, Joan Ramon Veciana, “és important perquè manté el lligam amb la història i la cultura dels balnearis al municipi, contribueix a la diversitat d’allotjament disponible i és un atractiu més de visitants”.
El quart municipi, Sant Climent Sescebes, és, d’alguna manera, un cas a part, ja que no ha tingut mai cap establiment termal. Però l’Ajuntament no renuncia a la idea de poder desenvolupar, en un futur, l’atractiu de la font Pudosa, on sorgeix una aigua a 28,5 graus. No s’ha explotat mai comercialment, però el boca-orella i la tradició sempre han atribuït beneficis a una remullada en aquesta aigua, i el paratge, obert al públic i condicionat, és molt visitat. “Som el fill petit de l’associació”, diu l’alcaldessa, Olga Carbonell. Explica que volen ser a l’associació “per sumar, estar en contacte amb municipis amb experiència en aquest sector i per no renunciar a aquestes sinergies”.
